Gènesi 42:1-38
42 Quan Jacob va saber que hi havia cereals a Egipte,+ va dir als seus fills: «Per què us esteu mirant els uns als altres sense fer res?»
2 I va afegir: «He escoltat que a Egipte hi ha cereals. Baixeu allà i compreu-ne perquè puguem sobreviure i no morim de gana.»+
3 Així doncs, deu germans de Josep+ van baixar a Egipte a comprar cereals.
4 Però Jacob no va deixar que Benjamí,+ el germà de Josep, anés amb els seus altres germans, perquè deia: «No sigui que li passi alguna cosa i mori.»+
5 Llavors els fills d’Israel van anar a Egipte amb altres que també hi anaven a comprar, perquè la fam havia arribat a la terra de Canaan.+
6 Doncs bé, Josep era qui estava a càrrec de tot el país+ i qui venia els cereals a gent de tota la terra.+ Per això, els germans de Josep van anar on estava ell i es van inclinar de cara a terra davant d’ell.+
7 Quan Josep va veure els seus germans, de seguida els va reconèixer, però ell no els va dir qui era.+ Amb duresa, els va preguntar: «D’on veniu?» I ells van contestar: «Venim de la terra de Canaan per comprar aliments.»+
8 Josep va reconèixer els seus germans, però ells no el van reconèixer.
9 En aquell moment, Josep va recordar els somnis que havia tingut sobre ells+ i els va dir: «Sou espies! Heu vingut a veure els punts febles* del país!»
10 Però ells van contestar: «No, senyor meu. Som els teus servidors i hem vingut a comprar aliments.
11 Tots som fills del mateix pare. Som gent honrada. Els teus servidors no són espies.»
12 Però ell els va respondre: «Això no és veritat! Heu vingut a veure els punts febles del país!»
13 I ells van contestar: «Nosaltres, els teus servidors, som 12 germans.+ Tots som fills del mateix pare,+ de la terra de Canaan. El petit està amb el nostre pare,+ i l’altre ja no hi és.»+
14 Però Josep els va dir: «Ja us ho he dit: sou espies!
15 Us posaré a prova d’aquesta manera: us juro per la vida del faraó que no marxareu d’aquí fins que no porteu el vostre germà petit.+
16 Que un de vosaltres vagi a buscar el vostre germà, mentre els altres us quedeu aquí empresonats. D’aquesta manera, posaré a prova les vostres paraules per veure si dieu la veritat. Però si no dieu la veritat, per la vida del faraó que sou espies!»
17 I els va tancar tots junts durant tres dies.
18 Al tercer dia, Josep els va dir: «Temo Déu, així que feu el que us dic i sobreviureu.
19 Si sou honrats, que un de vosaltres es quedi aquí a la presó. Els altres germans podeu marxar i portar cereals per calmar la gana de les vostres famílies.+
20 Després, porteu-me el vostre germà petit perquè pugui comprovar que m’heu dit la veritat. Així no morireu.» I això és el que van fer.
21 Aleshores es van dir els uns als altres: «No hi ha dubte que estem pagant pel que vam fer al nostre germà,+ perquè vam veure la seva angoixa mentre ens suplicava que li tinguéssim compassió, però no el vam escoltar. Per això estem patint aquesta situació tan angoixant.»
22 I Rubèn els va contestar: «¿No us vaig dir que no féssiu mal al* noi? Però vosaltres no vau fer cas!+ I ara hem de donar comptes per la seva sang.»+
23 Però ells no sabien que Josep els entenia, perquè els parlava a través d’un intèrpret.
24 Llavors Josep es va apartar i es va posar a plorar.+ Quan va tornar, va parlar amb ells un altre cop, i va agafar Simeó+ i el va lligar davant de tots.+
25 A continuació, Josep va ordenar que els omplissin els sacs amb cereals, que tornessin els diners de cada un ficant-los a dins dels seus sacs i que els donessin provisions per al viatge. I així es va fer.
26 Aleshores ells van carregar els cereals en els burros i van marxar d’allà.
27 Quan van arribar al lloc on s’havien d’allotjar, un d’ells va obrir el sac per donar farratge al seu burro, i llavors va veure els seus diners a la bossa.
28 I va dir als seus germans: «M’han tornat els diners! Els tinc a la bossa!» Llavors el cor els va fer un salt i, tremolant, es van dir els uns als altres: «Què és això que ens ha fet Déu?»
29 Quan van arribar on estava el seu pare Jacob, a la terra de Canaan, li van explicar tot el que els havia passat. Li van dir:
30 «L’home que governa el país ens ha parlat amb duresa+ i ens ha acusat d’espiar el país.
31 Però nosaltres li hem dit: “Som gent honrada. No som espies.+
32 Som 12 germans,+ fills del mateix pare. Un ja no hi és,+ i el més jove està amb el nostre pare a la terra de Canaan.”+
33 Però l’home que governa el país ens ha dit: “Si feu això, llavors sabré que sou honrats: deixeu un dels vostres germans aquí amb mi,+ agafeu cereals per calmar la gana de les vostres famílies i marxeu.+
34 Porteu-me el vostre germà petit perquè jo vegi que no sou espies, sinó gent honrada. Després us tornaré el vostre germà, i vosaltres podreu seguir comprant en el país.”»
35 Ara bé, al buidar els sacs, es van adonar que cadascú tenia la seva bossa de diners a dins. I tant ells com el seu pare es van espantar molt al veure-ho.
36 Jacob, el seu pare, va exclamar: «Fareu que em quedi sense fills!+ Josep ja no hi és,+ Simeó tampoc,+ i ara em voleu prendre Benjamí! Soc jo qui està patint tot això!»
37 Però Rubèn va dir al seu pare: «Pots matar els meus dos fills si no te’l porto.+ Deixa que jo em cuidi d’ell, i et prometo que te’l tornaré.»+
38 Però Jacob va dir: «El meu fill no baixarà amb vosaltres, perquè el seu germà ha mort i només em queda ell.+ Si durant el viatge li passés alguna cosa i morís, em sentiria tan trist+ que faríeu baixar els meus cabells blancs a la Tomba.»*+
