Isaïes 13:1-22

  • Missatge contra Babilònia (1-22)

    • El dia de Jehovà és a prop (6)

    • Els medes destruiran Babilònia (17)

    • Babilònia estarà deshabitada per sempre (20)

13  Un missatge contra Babilònia+ que Isaïes,+ el fill d’Amots, va veure en una visió:  2  «Aixequeu un senyal*+ a una muntanya de roques pelades. Crideu-los i feu senyals amb la màperquè entrin per les portes dels nobles.  3  He donat l’ordre a aquells que he nomenat.*+ He convocat els meus guerrers per expressar la meva ira,i ells se n’alegren orgullosos.  4  Escolteu la gentada que hi ha a les muntanyes,s’assembla al so d’un poble molt nombrós! Escolteu el soroll dels regnes,el soroll de les nacions que es reuneixen!+ Jehovà dels exèrcits està reunint l’exèrcit per a la guerra.+  5  Jehovà i les armes de la seva fúriavenen des d’una terra llunyana,+des de l’extrem del cel,per arrasar tota la terra.+  6  Lamenteu-vos, perquè el dia de Jehovà és a prop! Vindrà com una destrucció de part del Totpoderós.+  7  Per aquesta raó totes les mans es quedaran sense forcesi el cor dels homes es fondrà de por.+  8  La gent està molt espantada,+es retorcen per les convulsions i pel dolor,com una dona que va de part. Es miren els uns als altres horroritzatsamb les cares desfigurades per l’angoixa.  9  Mireu! El dia de Jehovà s’acosta,implacable, amb fúria i ira ardent,per convertir aquella terra en un lloc esgarrifós+i per aniquilar-ne els pecadors. 10  Les estrelles del cel i les seves consteŀlacions*+no faran llum. Al sortir, el sol estarà fosc,i la lluna no farà brillar la seva llum. 11  Demanaré comptes a la terra habitada per la seva maldat+i als malvats, pel seu pecat. Posaré fi a l’orgull dels presumptuososi humiliaré l’arrogància dels tirans.+ 12  Faré l’home mortal més escàs que l’or refinat,+faré els humans més escassos que l’or d’Ofir.+ 13  Per aquesta raó faré tremolar el cel,i la terra serà sacsejada i sortirà del seu lloc+per la fúria de Jehovà dels exèrcits el dia de la seva ira ardent. 14  Com una gasela que empaiten i com un ramat que no té qui el reuneixi,cadascú tornarà a la seva gent,cadascú fugirà a la seva terra.+ 15  A tots els que trobin, els traspassaran,i a tots els que capturin, els mataran amb l’espasa.+ 16  Esclafaran els seus fills davant dels seus ulls,+saquejaran les seves casesi violaran les seves dones. 17  Enviaré contra ells els medes,+que consideren que la plata no val resi que no s’interessen per l’or. 18  Els seus arcs destrossaran els joves.+ No tindran llàstima del fruit del ventreni tindran compassió dels nens. 19  I Babilònia, el més gloriós dels regnes,+la bellesa i l’orgull dels caldeus,+quedarà com Sodoma i Gomorra quan Déu les va destruir.+ 20  Mai més hi viurà ningú,estarà deshabitada per totes les generacions.+ Els àrabs no hi plantaran les seves tendesi els pastors no hi portaran els seus ramats a descansar. 21  Allà descansaran els animals del deserti les cases estaran plenes de mussols.* Allà viuran els estruços+i les cabres salvatges* hi saltaran. 22  Els animals udolaran a les seves torresi els xacals, als seus luxosos palaus. S’acosta la seva hora, i els seus dies estan comptats.»+

Notes a peu de pàgina

O «pal».
Lit. «he santificat».
Lit. «els seus Quesils». Potser fa referència a la consteŀlació d’Orió i a les del voltant.
O «ducs».
O potser «els dimonis semblants a cabres».