Isaïes 57:1-21
57 El just ha mortperò a ningú li importa.
S’emporten* els homes lleials+sense que ningú s’adoni que s’han endut el justa causa* de la desgràcia.
2 Ell entra en la pau.
Tots els que caminen amb rectitud descansen als seus llits.*
3 «I vosaltres, apropeu-vos,fills d’una bruixa,fills d’un adúlter i una prostituta.
4 De qui us rieu?
Contra qui obriu la boca per burlar-vos i a qui li traieu la llengua?
¿No sou vosaltres fills del pecat,fills de l’engany,+
5 aquells que s’encenen de passió entre els arbres grans,+sota tots els arbres frondosos,+i aquells que maten els seus fills a les valls,+a les esquerdes de les roques?
6 Les pedres llises de la vall són la teva porció,+són la teva herència.
Fins i tot els fas regals i els vesses ofrenes líquides.*+
Que potser hauria d’estar content* amb tot això?
7 Vas preparar el teu llit a una muntanya alta i elevada+i vas pujar-hi a oferir sacrificis.+
8 Vas posar el teu símbol idolàtric darrere de la porta i dels muntants.
Em vas abandonar i et vas despullar.
Vas pujar i vas fer lloc al teu llit.
Vas fer un pacte amb ells.
T’encantava compartir el llit amb ells+i contemplaves el membre masculí.*
9 Vas baixar a Mèlec* amb olii amb molt de perfum.
Vas enviar els teus missatgers molt lluny,i així vas baixar a la Tomba.*
10 Et vas esgotar d’anar per tants camins,però mai vas dir: “No serveix de res!”
Vas recuperar les forces,i per això no et rendeixes.*
11 De qui tenies por?
A qui temies, que vas començar a mentir?+
No et vas recordar de mi.+
No t’importava res.+
¿No m’he quedat callat i m’he mantingut al marge?*+
Per això no m’has temut.
12 Donaré a conèixer la teva “justícia”+ i les teves obres,+i no et serviran de res.+
13 Quan cridis demanant ajuda,la teva coŀlecció d’ídols no et salvarà.+
El vent se’ls emportarà a tots,una simple bufada se’ls endurà,però qui es refugia en mi heretarà la terrai posseirà la meva santa muntanya.+
14 I algú dirà: “Feu un camí, feu un camí! Prepareu-lo!+
Traieu tots els obstacles del camí del meu poble.”»
15 Això és el que diu l’Alt i l’Excels,que viu per sempre+ i té un nom sant:+
«Visc al lloc alt i sant,+però també visc amb els esclafats i d’esperit humil,per revifar l’esperit dels humilsi per revifar el cor dels esclafats.+
16 No estaré en contra d’ells per sempreni estaré per sempre indignat.+
Si fos així, l’esperit de l’home es debilitaria a causa meva,+i també tots els éssers que respiren i que he creat.
17 Estava indignat pel seu pecat, perquè anava darrere de guanys deshonestos,+i per això el vaig castigar i vaig amagar el meu rostre tot indignat.
Però ell va continuar rebeŀlant-se+ i va seguir el camí del seu cor.
18 He vist el seu comportament,però el curaré+ i el guiaré,+i el tornaré a consolar,+ a ell i als que estan de dol amb ell.»+
19 Jehovà diu: «Jo soc qui crea el fruit dels llavis.
Tant qui estigui lluny com qui estigui a prop rebrà una pau contínua,+i jo el curaré.»
20 «Però els malvats són com el mar agitat que no es pot calmari que no deixa de llançar algues i fang.
21 No hi ha pau per als malvats», diu el meu Déu.+
Notes a peu de pàgina
^ O potser «i així s’ha escapat».
^ És a dir, moren.
^ És a dir, a la tomba.
^ O «libacions».
^ O «de consolar-me».
^ Possiblement fa referència a l’adoració d’ídols.
^ O potser «al rei».
^ Lit. «no et canses».
^ O «he amagat els assumptes».
