Jonàs 1:1-17
1 Jonàs,*+ el fill d’Amitai, va rebre aquest missatge de Jehovà:
2 «Ves a Nínive,+ la gran ciutat, i anuncia la seva sentència, perquè he vist la maldat dels seus habitants.»
3 Però Jonàs va decidir fugir cap a Tarsis, ben lluny de Jehovà. Així que va baixar a Jafa i va trobar un vaixell que anava cap a Tarsis. Va pagar el passatge i va pujar a bord amb la tripulació per anar a Tarsis, ben lluny de Jehovà.
4 I Jehovà va fer que bufés un vent molt fort al mar, i es va aixecar una tempesta tan violenta que el vaixell estava a punt de naufragar.
5 Els mariners estaven tan espantats que es van posar a demanar ajuda als seus déus, i van començar a llançar la càrrega per la borda per alleugerir el vaixell.+ Però Jonàs, que havia baixat a la bodega, s’havia estirat i s’havia quedat profundament adormit.
6 El capità del vaixell se li va acostar i li va dir: «Què fas dormint? Aixeca’t i demana ajuda al teu déu! Potser el Déu verdader es recordarà de nosaltres i no morirem.»+
7 Aleshores els mariners es van dir els uns als altres: «Tirem les sorts+ per esbrinar qui és el culpable d’aquesta desgràcia.» Així que van tirar les sorts i la sort va caure sobre Jonàs.+
8 Li van dir: «Si us plau, digue’ns si ets el culpable d’aquesta desgràcia. Quin és el teu ofici? D’on vens? De quin país ets i a quin poble pertanys?»
9 Jonàs els va contestar: «Soc hebreu i adoro* Jehovà, el Déu del cel, aquell que va crear el mar i la terra.»
10 Aleshores encara van tenir més por, i li van dir: «Com és que has fet això?» (Els mariners sabien que fugia de Jehovà perquè Jonàs els ho havia explicat.)
11 La tempesta cada vegada era més forta, i els mariners li van preguntar: «Què hem de fer amb tu perquè el mar es calmi?»
12 Ell els va contestar: «Agafeu-me i tireu-me al mar, i el mar es calmarà, perquè sé que aquesta gran tempesta s’ha aixecat per culpa meva.»
13 Tot i així, els mariners van remar amb totes les seves forces per intentar portar el vaixell a terra ferma, però no ho aconseguien perquè la tempesta cada vegada era més violenta.
14 Llavors van suplicar a Jehovà: «Jehovà, si us plau, no ens facis morir per culpa d’aquest home! No ens facis responsables de la mort* d’un home innocent, perquè tot ha passat segons la teva voluntat, oh Jehovà.»
15 Després van agafar Jonàs i el van tirar al mar, i el mar es va calmar.
16 I els mariners van sentir un gran temor per Jehovà,+ van oferir un sacrifici a Jehovà i li van fer vots.
17 I Jehovà va fer que un peix molt gran s’empassés Jonàs, i Jonàs va estar a la panxa del peix tres dies i tres nits.+
