Jonàs 2:1-10
2 Llavors, des de la panxa del peix, Jonàs va fer una oració a Jehovà, el seu Déu,+
2 i va dir:
«He suplicat Jehovà molt angoixat, i m’ha contestat.+
Des de les profunditats* de la Tomba* he demanat ajuda,+i tu m’has escoltat.
3 Quan em vas llançar a les profunditats, al cor del mar,els corrents se’m van empassar.+
Totes les teves grans onades van passar per damunt meu.+
4 Vaig dir: “M’has allunyat de la teva vista!
Com podré tornar a veure el teu sant temple?”
5 Les aigües se’m van empassar i van amenaçar la meva vida,*+les aigües profundes em van envoltari les algues se m’enredaven al cap.
6 Vaig baixar fins als fonaments de les muntanyes.
Les portes de la terra es tancaven damunt meu per sempre.
Però m’has fet sortir viu del forat, oh Jehovà, el meu Déu.+
7 Quan la meva vida s’acabava, vas ser tu, Jehovà, a qui vaig recordar.+
Llavors la meva oració va arribar fins a tu, al teu sant temple.+
8 Els que adoren ídols falsos s’obliden de la font d’amor lleial,*
9 però jo et donaré les gràcies i et faré sacrificis.
El que t’he promès, ho compliré.+
La salvació ve de Jehovà.»+
10 I Jehovà va ordenar al peix que vomités Jonàs a terra ferma.
Notes a peu de pàgina
^ Lit. «la panxa».
^ O «Les aigües van envoltar la meva ànima».
^ O potser «de la seva lleialtat».
