Josuè 11:1-23

  • Capturen les ciutats del nord (1-15)

  • Resum de les conquestes de Josuè (16-23)

11  Quan Jabín, el rei d’Hassor, se’n va assabentar, va enviar un missatge a Jobab, el rei de Madon,+ així com al rei de Ximron, al rei d’Acxaf,+  als reis que estaven a la regió muntanyosa del nord, als que estaven a les planes* al sud de Quinnèret, als que estaven a la Xefelà i als vessants de Dor,+ a l’oest,  als cananeus,+ tant de l’est com de l’oest, als amorreus,+ als hitites, als perizites, als jebuseus de la regió muntanyosa i als hivites+ del peu de l’Hermon,+ a la terra de Mispà.  Així doncs, tots ells van sortir amb els seus exèrcits. Els soldats eren tan nombrosos com els grans de sorra de la vora del mar, i tenien moltíssims cavalls i carros de guerra.  Després de decidir el lloc on es trobarien, tots aquests reis van anar a acampar a les aigües de Merom per atacar Israel.  I Jehovà va dir a Josuè: «No els tinguis por,+ perquè demà sobre aquesta hora els entregaré a Israel i acabaran tots morts. Deixa coixos els* seus cavalls+ i crema els seus carros.»  Així doncs, Josuè i tots els seus soldats van atacar-los per sorpresa a prop de les aigües de Merom.  Jehovà els va fer caure a les mans dels israelites,+ que els van derrotar i els van perseguir fins a Sidó la Gran,+ fins a Misrefot-Maim+ i fins a la vall de Mispè, cap a l’est. I els van matar a tots; no en va quedar cap supervivent.+  I Josuè va fer el que Jehovà li havia ordenat: va deixar coixos els* seus cavalls i va cremar els seus carros.+ 10  A més, Josuè va fer mitja volta, va capturar Hassor i va matar el seu rei a tall d’espasa,+ perquè Hassor havia sigut la ciutat principal de tots aquells regnes. 11  Els israelites van matar tots els seus habitants* a tall d’espasa; d’aquesta manera els van destruir completament.*+ No hi va quedar ningú viu.*+ Després van calar foc a Hassor. 12  Josuè va capturar totes aquestes ciutats i va derrotar els seus reis amb l’espasa.+ Els va destruir completament,+ tal com Moisès, el servent de Jehovà, havia manat. 13  Però Israel no va calar foc a cap ciutat construïda sobre un turó, excepte Hassor. Aquesta va ser l’única ciutat que Josuè va cremar. 14  Els israelites es van quedar amb tot el botí i amb el bestiar d’aquestes ciutats.+ Però als seus habitants els van matar a tall d’espasa, fins que els van exterminar.+ No hi van deixar ningú viu.+ 15  Tot el que Jehovà havia manat al seu servent Moisès, aquest ho va manar a Josuè,+ i així ho va fer Josuè. Va fer absolutament tot el que Jehovà havia manat a Moisès.+ 16  Josuè va conquerir tota aquesta terra: la regió muntanyosa, tot el Nègueb,+ tota la regió de Goixen, la Xefelà,+ l’Arabà+ i la regió muntanyosa d’Israel amb la seva Xefelà,* 17  des de la muntanya d’Halac, que puja cap a Seïr, fins a Baal-Gad,+ a la vall del Líban, al peu de la muntanya de l’Hermon.+ Va capturar tots els seus reis, els va derrotar i els va matar. 18  Josuè va lluitar contra tots aquests reis bastant de temps. 19  No hi va haver cap ciutat que fes un acord de pau amb els israelites, tret dels hivites que vivien a Gabaon.+ Totes les altres ciutats van ser conquerides per mitjà de la guerra.+ 20  Va ser Jehovà qui va deixar que els seus habitants es tornessin tossuts+ perquè declaressin la guerra a Israel i així ell els pogués destruir completament i sense compassió.+ Havien de ser exterminats, tal com Jehovà havia manat a Moisès.+ 21  En aquella època, Josuè va eliminar els anaquites+ de la regió muntanyosa, d’Hebron, de Debir i d’Anab, i de tota la regió muntanyosa de Judà i de tota la regió muntanyosa d’Israel. Josuè els va destruir completament, junt amb les seves ciutats.+ 22  No va quedar cap anaquita a tota la terra dels israelites. Només en van quedar+ a Gaza,+ a Gat+ i a Asdod.+ 23  Així doncs, Josuè es va apoderar de tota aquella terra, tal com Jehovà havia promès a Moisès.+ Després Josuè la va donar en herència a Israel per repartir-la entre les tribus segons el que li corresponia a cadascuna.+ I ja no hi va haver més guerra a la regió.+

Notes a peu de pàgina

O «l’Arabà».
O «Talla els tendons dels».
O «va tallar els tendons de les potes dels».
O «totes les ànimes».
O «els van condemnar a la destrucció».
O «res que respirés».
O «els turons que hi ha a la seva base».