Josuè 13:1-33
13 Ara bé, Josuè ja era molt vell, tenia molts anys.+ I Jehovà li va dir: «T’has fet vell i tens molts anys, però encara queda molta terra per conquerir.
2 Aquestes són les terres que queden:+ tots els territoris dels filisteus i dels guesurites+
3 (des del braç del Nil* que està a l’est* d’Egipte fins a la frontera d’Ecron, cap al nord, que es considerava territori cananeu),+ inclosos els territoris dels cinc governants dels filisteus+ (Gaza, Asdod,+ Ascaló,+ Gat+ i Ecron);+ el territori dels avites,+
4 al sud; tota la terra dels cananeus; Mearà, que és dels sidonis,+ fins a Afec, fins a la frontera dels amorreus;
5 la terra dels guebalites+ i tota la part est del Líban, des de Baal-Gad, que està al peu de la muntanya de l’Hermon, fins a Lebó-Hamat;*+
6 tota la regió muntanyosa des del Líban+ fins a Misrefot-Maim+ i tot el territori ocupat pels sidonis.+ Els expulsaré de davant dels israelites.+ L’únic que has de fer és repartir aquestes terres en herència entre els israelites, tal com t’he manat.+
7 Ara, doncs, reparteix aquesta terra en herència entre les nou tribus i la mitja tribu de Manassès.»+
8 Els rubenites i els gadites, juntament amb l’altra mitja tribu de Manassès, ja havien rebut la seva herència, que Moisès els havia donat al costat est del Jordà. Moisès, el servent de Jehovà, els havia assignat aquestes terres:+
9 des d’Aroer,+ que està a un dels vessants de la vall de l’Arnon,+ i la ciutat del mig de la vall, i tot l’altiplà de Medebà, fins a Dibon;
10 totes les ciutats de Sehon, el rei amorreu que regnava a Heixbon, fins a la frontera dels ammonites;+
11 també Galaad i el territori dels guesurites i dels maacatites,+ tota la muntanya de l’Hermon i tot Basan,+ fins a Salcà;+
12 tot el regne d’Og a Basan, aquell que regnava a Astarot i a Edreí. (Ell era un dels últims rafaïtes.)+ Moisès els va derrotar a tots i els va expulsar d’allà.+
13 Però els israelites no van expulsar+ ni els guesurites ni els maacatites. De fet, els habitants de Guesur i Maacat viuen enmig d’Israel fins al dia d’avui.
14 L’única tribu que no va rebre cap herència va ser la dels levites.+ La seva herència són les ofrenes fetes amb foc per a Jehovà,+ el Déu d’Israel, tal com els havia promès.+
15 Després Moisès va donar una herència a la tribu dels rubenites que va ser repartida entre les seves famílies.
16 El seu territori començava a Aroer, que està a un dels vessants de la vall de l’Arnon, i incloïa la ciutat del mig de la vall, i tot l’altiplà a prop de Medebà;
17 Heixbon i totes les seves ciutats+ de l’altiplà, Dibon, Bamot-Baal, Bet-Baal-Maon,+
18 Jahas,+ Quedemot,+ Mefàat,+
19 Quiriataim, Sibmà,+ Sèret-Aixàhar, a la muntanya de la vall,
20 Betpeor, els vessants del Pisgà,+ Bet-Jesimot,+
21 totes les ciutats de l’altiplà i tot el regne de Sehon, el rei amorreu que regnava a Heixbon.+ Moisès el va derrotar a ell+ i als caps madianites Eví, Rèquem, Sur, Hur i Reba,+ que eren vassalls de Sehon* i vivien a aquella terra.
22 Balaam,+ el fill de Beor, l’endeví,+ era un dels que els israelites van matar a tall d’espasa.
23 La frontera dels rubenites era el Jordà. Aquest territori va ser l’herència dels rubenites que va ser repartida entre les seves famílies, amb les seves ciutats i els seus poblats.
24 Moisès també va donar una herència a la tribu de Gad, als gadites, que va ser repartida entre les seves famílies.
25 El seu territori incloïa Jazer,+ totes les ciutats de Galaad, la meitat de la terra dels ammonites,+ fins a Aroer, que està enfront de Rabà;+
26 i des d’Heixbon+ fins a Ramat-Mispè i Betonim, i des de Mahanaim+ fins a la frontera de Debir,
27 i, a la vall, Betaram, Bet-Nemrà,+ Sucot+ i Safon, la resta del regne de Sehon, el rei d’Heixbon.+ El Jordà era la seva frontera a partir de l’extrem sud del mar de Quinnèret,*+ al costat est del Jordà.
28 Aquesta va ser l’herència dels gadites que va ser repartida entre les seves famílies, amb les seves ciutats i els seus poblats.
29 A més, Moisès va donar una herència a la mitja tribu de Manassès que va ser repartida entre les seves famílies.+
30 El seu territori començava a Mahanaim+ i comprenia tot Basan, tot el regne d’Og, el rei de Basan, i tots els campaments de Jaïr,+ a Basan, 60 pobles.
31 La meitat de Galaad i les ciutats d’Astarot i d’Edreí,+ del regne d’Og a Basan, van ser per als fills de Maquir,+ el fill de Manassès, és a dir, per a la meitat dels fills de Maquir; aquest territori va ser repartit entre les seves famílies.
32 Aquestes van ser les herències que Moisès els va donar quan eren a les planes desèrtiques de Moab, a l’altra banda del Jordà, a l’est de Jericó.+
33 Però a la tribu dels levites, Moisès no els va donar cap herència.+ Jehovà, el Déu d’Israel, és la seva herència, tal com els havia promès.+
Notes a peu de pàgina
^ O «des de Sihor».
^ Lit. «enfront».
^ O «l’entrada d’Hamat».
^ És a dir, reis que eren súbdits de Sehon.
^ És a dir, el llac de Genesaret, el mar de Galilea.
