Josuè 22:1-34
22 Aleshores Josuè va convocar els rubenites, els gadites i la mitja tribu de Manassès,
2 i els va dir: «Heu fet tot el que us va manar Moisès, el servent de Jehovà,+ i heu obeït tot el que jo us he manat.+
3 No heu abandonat els vostres germans durant tot aquest temps fins al dia d’avui,+ i heu complert el que va manar Jehovà, el vostre Déu.+
4 Ara Jehovà, el vostre Déu, ja ha donat pau als vostres germans, tal com els va prometre.+ Per tant, podeu tornar a les vostres tendes, a la terra que Moisès, el servent de Jehovà, us va donar en propietat a l’altra banda* del Jordà.+
5 Però sobretot assegureu-vos de complir els manaments i la Llei que Moisès, el servent de Jehovà, us va donar,+ estimant Jehovà, el vostre Déu,+ seguint tots els seus camins,+ obeint els seus manaments,+ aferrant-vos a ell+ i servint-lo+ amb tot el vostre cor i amb tota la vostra ànima.»*+
6 Després Josuè els va beneir i els va acomiadar, i ells se’n van anar a les seves tendes.
7 A la mitja tribu de Manassès, Moisès els havia donat una herència a Basan,+ i, a l’altra meitat de la tribu, Josuè els va donar un territori al costat oest del Jordà,+ entre els seus germans. A més, quan Josuè els va enviar a les seves tendes, els va beneir
8 i els va ordenar: «Torneu a les vostres tendes amb moltes riqueses, amb moltíssim bestiar, amb plata, or, coure i ferro, i amb una gran quantitat de roba.+ Emporteu-vos la part que us correspon del botí+ dels enemics i compartiu-la amb els vostres germans.»
9 Llavors els rubenites, els gadites i la mitja tribu de Manassès es van separar dels altres israelites, van marxar de Siló, que està a la terra de Canaan, i van tornar a la terra de Galaad,+ el territori que havien rebut en propietat i on s’havien establert seguint l’ordre que Jehovà havia donat a través de Moisès.+
10 Quan van arribar a les regions de Canaan que estan a prop del Jordà, els rubenites, els gadites i la mitja tribu de Manassès van construir un altar allà, a prop del Jordà, un altar enorme i impressionant.
11 Més tard, els altres israelites van sentir a dir:+ «Els rubenites, els gadites i la mitja tribu de Manassès han construït un altar a la frontera de la terra de Canaan, a les regions del Jordà, al costat que ens pertany.»
12 Quan se’n van assabentar, tot el poble d’Israel es va reunir a Siló+ per anar a lluitar contra ells.
13 Llavors els israelites van dir a Finehès,+ el fill del sacerdot Eleazar, que anés a la terra de Galaad, on eren els rubenites, els gadites i la mitja tribu de Manassès.
14 L’acompanyaven deu caps, un cap de cada casa paterna de totes les tribus d’Israel. Cadascun era cap de la seva casa paterna entre els milers* d’Israel.+
15 Quan van arribar a la terra de Galaad, on eren els rubenites, els gadites i la mitja tribu de Manassès, els van dir:
16 «Això és el que us diu tot el poble de Jehovà: “Com heu pogut trair el Déu d’Israel cometent aquesta infidelitat?+ Avui heu deixat de seguir Jehovà, perquè us heu construït un altar i us heu rebeŀlat contra Jehovà.+
17 Que no n’hem tingut prou, amb el pecat que vam cometre a Peor? ¿Heu oblidat la plaga que va colpir el poble de Jehovà?+ Fins al dia d’avui no ens hem pogut netejar d’aquell pecat.
18 I ara voleu deixar de seguir Jehovà? Si avui us rebeŀleu contra Jehovà, demà ell s’indignarà contra tot el poble d’Israel.+
19 Si ho heu fet perquè la terra que us pertany és impura, veniu a la terra que pertany a Jehovà,+ on hi ha el tabernacle de Jehovà,+ i quedeu-vos a viure entre nosaltres. Però no us rebeŀleu contra Jehovà construint-vos un altre altar a part de l’altar de Jehovà, el nostre Déu, no fos cas que nosaltres també fóssim considerats rebels.+
20 Quan Acan,+ el fill de Zèrah, va cometre una infidelitat relacionada amb coses que estaven condemnades a la destrucció, ¿no es va indignar Déu contra tot el poble d’Israel?+ I Acan no va ser l’únic que va morir per culpa del seu pecat.”»+
21 Aleshores els rubenites, els gadites i la mitja tribu de Manassès van contestar als caps dels milers d’Israel:+
22 «El Déu de déus, Jehovà!* El Déu de déus, Jehovà!+ Ell ho sap, i Israel també ho sabrà. Si hem sigut rebels i infidels a Jehovà, que ell no ens salvi avui.
23 Si ens hem construït un altar per deixar de seguir Jehovà i presentar-hi ofrenes cremades, ofrenes de cereals i sacrificis de pau, que Jehovà ens demani comptes.+
24 Però en realitat ho hem fet perquè ens preocupava una altra cosa. Vam pensar que el dia de demà els vostres fills potser diran als nostres: “Quin dret teniu d’adorar Jehovà, el Déu d’Israel, amb nosaltres?*
25 Rubenites i gadites, Jehovà ha posat el Jordà com a frontera entre nosaltres i vosaltres. No teniu res a veure amb Jehovà.” I els vostres fills impediran que els nostres fills adorin* Jehovà.
26 »Per això vam dir: “Construïm un altar, no per presentar-hi ofrenes cremades ni sacrificis,
27 sinó perquè sigui un testimoni entre vosaltres i nosaltres+ i els nostres descendents* que demostri que servirem Jehovà amb les nostres ofrenes cremades, els nostres sacrificis i els nostres sacrificis de pau.+ Així el dia de demà els vostres fills no podran dir als nostres fills: ‘No teniu res a veure amb Jehovà.’”
28 Per tant vam dir: “Si algun dia ens diuen això a nosaltres i als nostres descendents, els contestarem: ‘Mireu la rèplica de l’altar de Jehovà que van fer els nostres avantpassats, no per fer-hi ofrenes cremades ni sacrificis, sinó perquè fos un testimoni entre vosaltres i nosaltres.’”
29 Mai de la vida construiríem un altre altar per rebeŀlar-nos contra Jehovà ni per deixar de seguir Jehovà!+ Nosaltres només presentarem ofrenes cremades, ofrenes de cereals i sacrificis a l’altar de Jehovà, el nostre Déu, que hi ha davant del seu tabernacle!»+
30 El sacerdot Finehès, els caps del poble i els caps dels milers d’Israel que eren amb ell van trobar convincent l’explicació dels descendents de Rubèn, de Gad i de Manassès.+
31 Per això, Finehès, el fill del sacerdot Eleazar, va dir als descendents de Rubèn, de Gad i de Manassès: «Ara sabem que Jehovà és enmig nostre, perquè no heu comès aquesta infidelitat contra Jehovà. Heu fet que els israelites s’escapin del càstig de Jehovà.»
32 Llavors Finehès, el fill del sacerdot Eleazar, i els caps del poble van marxar de la terra de Galaad, on s’havien reunit amb els rubenites i els gadites, van tornar a la terra de Canaan i van informar els altres israelites de tot.
33 I els israelites també van quedar satisfets amb la seva explicació. Aleshores van alabar Déu, i no van tornar a mencionar la idea d’anar a lluitar contra els rubenites i els gadites per destruir el territori on ells vivien.
34 Els rubenites i els gadites li van posar nom a l’altar,* perquè deien: «És un testimoni per a tots nosaltres que mostra que Jehovà és el Déu verdader.»
Notes a peu de pàgina
^ Fa referència al costat est.
^ O «clans».
^ O «El Diví, Déu, Jehovà!».
^ O «Què teniu a veure amb Jehovà, el Déu d’Israel?».
^ Lit. «temin».
^ Lit. «les nostres generacions».
^ Tenint en compte el que diu aquest versicle, probablement l’altar va rebre el nom de Testimoni.
