Josuè 5:1-15
5 Quan tots els reis dels amorreus+ que vivien al costat oest* del Jordà i tots els reis dels cananeus+ que vivien a prop del mar van sentir que Jehovà havia assecat les aigües del Jordà perquè creuessin els israelites, es van acovardir*+ i no van tenir valor* per enfrontar-se als israelites.+
2 Per aquell temps, Jehovà va dir a Josuè: «Fes-te ganivets de sílex i torna a circumcidar+ els homes d’Israel.»
3 I Josuè va fer ganivets de sílex i va circumcidar els homes d’Israel a Gibat-Haaralot.*+
4 Josuè els va circumcidar per aquesta raó: tots els homes del poble que havien sortit d’Egipte, tots els homes de guerra,* havien mort al desert al llarg del camí, després de sortir d’Egipte.+
5 Tots els que havien sortit d’Egipte estaven circumcidats, però tots els que van néixer al desert al llarg del camí, després de sortir d’Egipte, no ho estaven.
6 Els israelites havien caminat pel desert durant 40 anys+ fins que va morir tota la nació, és a dir, tots els homes de guerra que havien sortit d’Egipte i no havien obeït la veu de Jehovà.+ Jehovà els va jurar que no els deixaria veure la terra+ que Jehovà havia promès als seus avantpassats que ens donaria a nosaltres,+ una terra que regalima llet i mel.+
7 Per això els va reemplaçar pels seus fills.+ I aquests són els que Josuè va circumcidar, perquè no havien sigut circumcidats pel camí.
8 Un cop tota la nació va ser circumcidada, el poble es va quedar al campament fins que tots els homes es van recuperar.
9 Llavors Jehovà va dir a Josuè: «Avui us he tret de sobre* la humiliació causada pels egipcis.» Per aquesta raó, a aquest lloc se’l coneix pel nom de Guilgal*+ fins al dia d’avui.
10 Els israelites van continuar acampats a Guilgal i, el dia 14 del mes,+ al capvespre, van celebrar la Pasqua a les planes desèrtiques de Jericó.
11 L’endemà de la Pasqua, aquell mateix dia, van començar a menjar dels productes de la terra: pa sense llevat+ i cereals torrats.
12 I, l’endemà, el dia que van menjar alguns productes de la terra, el mannà ja no va tornar a aparèixer més. Els israelites ja no van tenir més mannà;+ aquell any van començar a menjar els productes de la terra de Canaan.+
13 Un dia, quan Josuè estava a prop de Jericó, va aixecar la vista i va veure un home+ dret davant seu amb una espasa desembeinada a la mà.+ Josuè se li va acostar i li va preguntar: «Estàs de part nostra, o dels nostres enemics?»
14 Ell li va contestar: «No, jo he vingut com a príncep* de l’exèrcit de Jehovà.»+ Aleshores Josuè va caure cara a terra i es va inclinar, i li va dir: «Senyor meu, què has de dir al teu servent?»
15 I el príncep de l’exèrcit de Jehovà va respondre a Josuè: «Treu-te les sandàlies, perquè el lloc que trepitges és sant.» I Josuè ho va fer de seguida.+
Notes a peu de pàgina
^ Lit. «al costat que dona al mar».
^ Lit. «el seu cor es va fondre».
^ Lit. «esperit».
^ Significa ‘turó dels prepucis’.
^ O «els homes en edat de combatre».
^ Lit. «Avui he fet rodar de sobre vostre».
^ Significa ‘rodar’ o ‘fer treure rodant’.
^ O «cap».
