Levític 22:1-33
22 Jehovà també va dir a Moisès:
2 «Digues a Aaron i als seus fills que vigilin com tracten* les coses santes que els israelites santifiquen quan me les ofereixen+ i que no profanin el meu sant nom.+ Jo soc Jehovà.
3 Digue’ls això: “Generació rere generació, si algun descendent vostre s’apropa, mentre és impur, a les coses santes que els israelites santifiquen per a Jehovà, serà eliminat del meu davant.+ Jo soc Jehovà.
4 Cap descendent d’Aaron que tingui lepra+ o que tingui una secreció pel seu òrgan genital+ podrà menjar de les coses santes fins que quedi pur.+ Tampoc en podrà menjar qui toqui algú que s’hagi tornat impur a causa d’un mort,*+ ni qui tingui una ejaculació de semen,+
5 ni qui toqui un animal impur que visqui en eixams,+ ni qui toqui un home que s’hagi tornat impur per qualsevol motiu i que pugui fer-lo tornar impur.+
6 Qui toqui alguna d’aquestes coses serà impur fins al vespre i no podrà menjar de les coses santes fins que s’hagi banyat amb aigua.+
7 Quan s’hagi post el sol, serà pur i ja podrà menjar de les coses santes, perquè és el seu aliment.+
8 Tampoc podrà menjar cap animal que hagin trobat mort o que hagi sigut destrossat per una bèstia, perquè es tornaria impur.+ Jo soc Jehovà.
9 »”Els sacerdots han de complir les obligacions que tenen amb mi perquè, si no ho fan, pecaran i hauran de morir per haver profanat les coses santes. Jo soc Jehovà, que els santifica.
10 »”Ningú que no estigui autoritzat* pot menjar res sant.+ Ni els convidats estrangers d’un sacerdot ni els treballadors contractats poden menjar res sant.
11 Però si un sacerdot compra algú amb els seus diners, aquesta persona sí que en pot menjar. I els esclaus que neixin a casa seva també poden menjar del seu aliment.+
12 Si la filla d’un sacerdot es casa amb algú que no és sacerdot,* ella no podrà menjar de les coses santes que s’han portat com a contribució.
13 Però si la filla d’un sacerdot es queda viuda o es divorcia, no té fills i torna a casa del seu pare, com quan era jove, podrà menjar de l’aliment del seu pare;+ però ningú que no estigui autoritzat* en podrà menjar.
14 »”Ara bé, si algú menja part d’una cosa santa sense adonar-se’n, ha de tornar al sacerdot l’ofrena santa i, a més, li ha de donar la cinquena part del seu valor.+
15 Així doncs, els sacerdots no han de profanar les coses santes que els israelites donen a Jehovà+
16 i fer que els israelites siguin culpables d’haver menjat de les seves coses santes i siguin castigats, perquè jo soc Jehovà, que els santifica.”»
17 Jehovà va continuar parlant amb Moisès i li va dir:
18 «Digues això a Aaron i als seus fills i a tots els israelites: “Si un israelita o un estranger que viu a Israel presenta a Jehovà una ofrena cremada+ per complir els seus vots o la presenta com a ofrena voluntària,+
19 ha de presentar un animal sa,+ ja sigui un toro, un corder o un boc, per guanyar-se l’aprovació de Déu.
20 No heu de presentar cap animal que tingui algun defecte,+ perquè no us faria guanyar l’aprovació de Déu.
21 »”Si algú presenta a Jehovà un sacrifici de pau+ per complir un vot o com a ofrena voluntària, ha de presentar un animal sa per guanyar-se l’aprovació de Déu, ja sigui del ramat de vaques o del ramat d’ovelles i cabres. L’animal no ha de tenir cap defecte.
22 No es pot oferir cap animal que sigui cec o que tingui un os trencat, un tall, una berruga, un èczema o una infecció a la pell.* No podeu presentar cap d’aquests animals a Jehovà ni oferir-los a Jehovà damunt de l’altar.
23 Pots presentar un toro o una ovella que tinguin una extremitat massa llarga o massa curta com a ofrena voluntària. Però si presentes una ofrena de vot, aquests animals no seran acceptats.
24 No presenteu a Jehovà un animal que tingui els testicles danyats, aixafats, arrencats o tallats. No oferiu cap d’aquests animals a la vostra terra.
25 I tampoc accepteu cap d’aquests animals de part d’un estranger per oferir-los com a pa del vostre Déu, perquè aquests animals tenen deficiències i defectes. No us serien acceptats.”»
26 I Jehovà va dir a Moisès:
27 «Quan neixi un vedell, un corder o un cabrit, s’haurà de quedar amb la seva mare durant set dies,+ però a partir del vuitè dia serà acceptat com a ofrena, una ofrena feta amb foc per a Jehovà.
28 Ara bé, no mateu el mateix dia un toro i la seva cria o una ovella i la seva cria.+
29 »Si oferiu un sacrifici d’agraïment a Jehovà,+ sacrifiqueu-lo de manera que us guanyeu la seva aprovació.
30 Mengeu-vos-el aquell mateix dia. No en deixeu res per al matí.+ Jo soc Jehovà.
31 »Compliu els meus manaments i poseu-los en pràctica.+ Jo soc Jehovà.
32 No profaneu el meu sant nom;+ jo he de ser santificat enmig dels israelites.+ Jo soc Jehovà, que us santifica,+
33 aquell que us va fer sortir de la terra d’Egipte per tal de ser el vostre Déu.+ Jo soc Jehovà.»
Notes a peu de pàgina
^ Lit. «que se separin de».
^ O «una ànima».
^ Lit. «Cap estrany», és a dir, un home que no fos de la família d’Aaron.
^ O «amb un estrany».
^ Lit. «cap estrany», és a dir, un home que no fos de la família d’Aaron.
^ O «tinya».
