Daniel 4:1-37
4 «Del rei Nabucodonosor a la gent de tots els pobles, nacions i llengües que viuen a tota la terra: Que tingueu molta pau!
2 Em complau explicar els senyals i les coses impressionants que el Déu Altíssim ha fet amb mi.
3 Que grans són els seus senyals i que extraordinàries les coses impressionants que fa! El seu regne és un regne etern, i ell governa de generació en generació.+
4 »Jo, Nabucodonosor, estava tranquil a casa meva i gaudia de prosperitat al meu palau
5 quan vaig tenir un somni que em va fer por. Mentre estava estirat al llit, les imatges i les visions del meu cap em van espantar.+
6 Així que vaig ordenar que fessin venir davant meu tots els savis de Babilònia perquè m’expliquessin la interpretació del somni.+
7 »Llavors van venir els sacerdots que practiquen màgia, els endevins, els caldeus* i els astròlegs,+ però quan els vaig explicar el somni, no el van poder interpretar.+
8 Finalment va venir Daniel, que es diu Belteixassar+ en honor al nom del meu déu+ i que té l’esperit dels déus sants,+ i li vaig explicar el somni:
9 »“Belteixassar, ets el cap dels sacerdots que practiquen màgia+ i sé que l’esperit dels déus sants és amb tu+ i que no hi ha cap secret que no puguis revelar.+ Explica’m les visions que vaig veure en el meu somni i la seva interpretació.
10 »”Quan estava al llit, a les visions del meu cap vaig veure un arbre+ altíssim+ al mig de la terra.
11 L’arbre va créixer i es va fer fort, i la seva copa va arribar al cel. Es podia veure des de qualsevol extrem de la terra.
12 El seu fullatge era molt bonic, donava molt de fruit i en ell hi havia menjar per a tots. Els animals buscaven la seva ombra, els ocells vivien a les seves branques i tots els éssers vius s’alimentaven d’ell.
13 »”Mentre estava al llit i veia les visions del meu cap, vaig veure un vigilant, un sant, que baixava del cel.+
14 I va cridar amb veu forta: ‘Taleu l’arbre,+ talleu-li les branques, arrenqueu-li les fulles i escampeu el seu fruit! Que els animals fugin de sota l’arbre i els ocells marxin de les seves branques.
15 Però deixeu la soca i les arrels a terra amb un lligam de ferro i coure, entre l’herba del camp. Que la rosada del cel el mulli i que estigui amb els animals, entre la vegetació de la terra.+
16 Que se li canviï el cor: en lloc del cor d’un home que se li doni el cor d’un animal, i que passin set temps+ per a ell.+
17 Això ho proclamen els vigilants+ i aquesta sentència l’anuncien els sants, perquè la gent que viu sàpiga que l’Altíssim és qui governa al regne de la humanitat+ i que ell el dona a qui ell vol, i sobre ell hi coŀloca fins i tot l’home més humil.’
18 »”Aquest és el somni que jo, el rei Nabucodonosor, vaig veure. Belteixassar, explica’m la seva interpretació, perquè cap dels altres savis del meu regne ha pogut interpretar el meu somni.+ Però tu sí que ho pots fer perquè tens l’esperit dels déus sants.”
19 »Llavors Daniel, que es diu Belteixassar,+ es va quedar desconcertat per un moment i els seus pensaments el van espantar.
»El rei va dir: “Belteixassar, no deixis que el somni i la seva interpretació t’espantin.”
»I Belteixassar va contestar: “Oh senyor meu, que el somni es compleixi en els que t’odien i la seva interpretació, en els teus enemics.
20 »”L’arbre que vas veure, que va créixer i es va fer fort, que tenia una copa que arribava al cel i es podia veure per tota la terra,+
21 que tenia un fullatge molt bonic, que donava molt de fruit i que tenia menjar per a tots, i a sota del qual hi vivien els animals i a les seves branques hi vivien els ocells,+
22 aquest arbre ets tu, oh rei, perquè t’has fet gran i fort, la teva grandesa ha crescut i ha arribat fins al cel,+ i el teu domini s’ha estès fins als extrems de la terra.+
23 »”El rei també va veure un vigilant, un sant,+ que baixava del cel i deia: ‘Taleu l’arbre i destruïu-lo, però deixeu la soca i les arrels a terra amb un lligam de ferro i coure, entre l’herba del camp. Que la rosada del cel el mulli i que estigui amb els animals fins que passin set temps per a ell.’+
24 Oh rei, aquesta és la interpretació i aquest és el decret de l’Altíssim que vindrà sobre el meu senyor, el rei.
25 T’expulsaran d’entre els homes, viuràs amb els animals del camp i menjaràs herba com els bous. La rosada del cel et mullarà+ i passaran set temps+ per a tu+ fins que sàpigues que l’Altíssim és qui governa al regne de la humanitat i que ell el dona a qui ell vol.+
26 »”Però com que van dir que es deixés la soca de l’arbre amb les arrels,+ recuperaràs el teu regne quan sàpigues que el cel està governant.
27 Per tant, oh rei, accepta el meu consell, si us plau. Aparta’t dels teus pecats i fes el que està bé, aparta’t de la teva maldat i sigues compassiu* amb els pobres. Potser així la teva prosperitat s’allargarà.”»+
28 Tot això li va passar al rei Nabucodonosor.
29 Dotze mesos després, mentre caminava pel terrat del palau reial de Babilònia,
30 el rei va dir: «No és aquesta Babilònia la Gran, que jo mateix he construït per a la casa reial amb la meva força i el meu poder i per a la glòria de la meva majestat?»
31 Mentre el rei encara tenia aquestes paraules a la boca, es va sentir una veu del cel: «Rei Nabucodonosor, aquest missatge és per a tu: “T’han pres el regne+
32 i seràs expulsat d’entre els homes. Viuràs amb els animals del camp i menjaràs herba com els bous. Passaran set temps per a tu fins que sàpigues que l’Altíssim és qui governa al regne de la humanitat i que ell el dona a qui ell vol.”»+
33 En aquell mateix moment aquestes paraules es van complir en Nabucodonosor. Va ser expulsat d’entre els homes i va començar a menjar herba com els bous. El seu cos es mullava amb la rosada del cel, el cabell li va créixer com les plomes de les àguiles i les seves ungles eren com les urpes dels ocells.+
34 «Quan es va acabar aquell període,+ jo, Nabucodonosor, vaig mirar al cel i vaig recuperar el seny. Llavors vaig alabar l’Altíssim; vaig alabar i donar glòria a aquell que viu per sempre, perquè el seu govern és un govern etern i el seu regne dura de generació en generació.+
35 Comparats amb ell, els habitants de la terra no són res, i ell actua segons la seva voluntat amb l’exèrcit del cel i els habitants de la terra. No hi ha ningú que pugui aturar la seva mà+ ni que pugui dir-li: “Què has fet?”+
36 »En aquell moment vaig recuperar el seny, i també vaig recuperar la glòria del meu regne, la meva majestat i la meva esplendor.+ Els meus alts funcionaris i els nobles van començar a venir a mi amb molt d’interès. Vaig recuperar el meu regne, i la meva glòria es va fer encara més gran.
37 »Ara jo, Nabucodonosor, alabo, exalço i glorifico el Rei del cel,+ perquè totes les seves obres són veritat i els seus camins són justos+ i perquè pot humiliar els orgullosos.»+
Notes a peu de pàgina
^ Fa referència a un grup d’experts en endevinació i astrologia.
^ O «misericordiós».
