Deuteronomi 10:1-22

  • Torna a fer les dues taules (1-11)

  • El que Jehovà demana a Israel (12-22)

    • Témer Jehovà i estimar-lo (12)

10  »En aquella ocasió, Jehovà em va dir: “Fes dues taules de pedra igual que les primeres,+ i puja a la muntanya on soc jo. A més, fes una arca* de fusta. 2  Jo escriuré en aquestes taules el mateix que hi havia escrit en les primeres que tu vas trencar, i després les ficaràs a l’arca.” 3  Així que vaig fer una arca de fusta d’acàcia i dues taules de pedra com les primeres. Després vaig pujar a la muntanya amb les dues taules a la mà.+ 4  Aleshores Jehovà va escriure a les taules el mateix que havia escrit abans:+ els Deu Manaments*+ que Jehovà us havia donat a la muntanya, des del foc,+ el dia que estàveu reunits.+ I després me les va donar. 5  Llavors em vaig girar, vaig baixar de la muntanya+ i, tal com Jehovà m’havia manat, vaig ficar les taules a l’arca que jo havia fet, on encara hi són. 6  »Aleshores els israelites van marxar de Beerot-Bené-Jaacan i van anar cap a Mosserà. Allà és on Aaron va morir i va ser enterrat.+ I el seu fill Eleazar va començar a servir com a sacerdot en lloc seu.+ 7  D’allà van marxar cap a Gudgod, i de Gudgod cap a Jotbata,+ una regió plena de rierols. 8  »En aquella ocasió, Jehovà va separar la tribu de Leví+ de les altres tribus perquè portessin l’arca del pacte de Jehovà,+ perquè estiguessin davant de Jehovà per servir-lo i perquè beneïssin el poble en el seu nom,+ tal com han fet fins avui. 9  Per això, a Leví no se li ha donat cap part ni cap herència entre els seus germans. Jehovà és la seva herència, tal com Jehovà, el teu Déu, li havia dit.+ 10  I jo em vaig quedar a la muntanya 40 dies i 40 nits,+ igual que la primera vegada. En aquella ocasió, Jehovà també em va escoltar,+ i Jehovà va decidir no destruir-te. 11  Llavors Jehovà em va dir: “Prepara’t per marxar. Guia el poble perquè puguin entrar i conquerir la terra que vaig jurar als seus avantpassats que els donaria.”+ 12  »I ara, Israel, què et demana Jehovà, el teu Déu?+ Només et demana que temis el teu Déu Jehovà,+ que segueixis tots els seus camins,+ que l’estimis, que serveixis el teu Déu Jehovà amb tot el teu cor i tota la teva ànima,*+ 13  i que obeeixis els manaments i els decrets de Jehovà que avui et dono perquè tot et vagi bé.+ 14  Mira, a Jehovà, el teu Déu, li pertanyen els cels, fins i tot els cels dels cels,* i la terra amb tot el que conté.+ 15  Però Jehovà només es va apropar als teus avantpassats i els va demostrar el seu amor. I, de tots els pobles, et va escollir a tu, la seva descendència,+ tal com pots veure avui. 16  Per tant, purifiqueu el* vostre cor+ i deixeu de ser tan tossuts.+ 17  Perquè Jehovà, el vostre Déu, és el Déu de déus+ i el Senyor de senyors, el Déu gran, poderós i imponent, que no tracta ningú amb parcialitat+ i no es deixa subornar. 18  Ell fa justícia als orfes* i a les viudes,+ i estima els estrangers que viuen enmig vostre+ i els dona menjar i roba. 19  Vosaltres també heu d’estimar els estrangers que viuen enmig vostre, perquè també vau ser estrangers a la terra d’Egipte.+ 20  »Tem Jehovà, el teu Déu. Serveix-lo,+ aferra’t a ell i jura pel seu nom. 21  Alaba’l només a ell.+ Ell és el teu Déu, que ha fet per tu totes aquestes coses grans i impressionants que has vist amb els teus ulls.+ 22  Quan els teus avantpassats van baixar a Egipte, eren 70 persones,+ i ara Jehovà, el teu Déu, t’ha fet tan nombrós com les estrelles del cel.+

Notes a peu de pàgina

O «un cofre».
Lit. «les Deu Paraules». També es coneixen com el Decàleg.
Consulta el glossari.
O «els cels més elevats».
Lit. «circumcideu el prepuci del».
Lit. «orfes de pare».