Deuteronomi 2:1-37
2 »Llavors vam fer mitja volta i vam marxar cap al desert pel camí del mar Roig, tal com Jehovà m’havia manat,+ i durant molts dies vam estar donant voltes a la muntanya de Seïr.
2 Finalment Jehovà em va dir:
3 “Ja heu estat prou temps donant voltes a aquesta muntanya. Canvieu de rumb cap al nord.
4 I mana això al poble: ‘Ara passareu per la frontera del territori dels vostres germans, els descendents d’Esaú,+ que viuen a Seïr,+ i ells us tindran por,+ però vosaltres heu d’anar amb molt de compte.
5 No els ataqueu,* perquè no us donaré cap tros de la seva terra, ni tan sols la petjada d’un peu, perquè la muntanya de Seïr l’he donada en propietat a Esaú.+
6 Tot el que necessiteu per menjar, els ho comprareu amb diners, i també pagareu l’aigua que beureu.+
7 Perquè Jehovà, el vostre Déu, us ha beneït en tot el que heu fet. Ha estat molt pendent del vostre viatge per aquest gran desert. Jehovà, el vostre Déu, ha estat amb vosaltres durant aquests 40 anys i no us ha faltat res.’”+
8 Així doncs, vam passar pel costat dels nostres germans, els descendents d’Esaú,+ que viuen a Seïr, i vam evitar passar pel camí de l’Arabà i per Elat i Ession-Guèber.+
»Després vam canviar de direcció i vam agafar el camí del desert de Moab.+
9 Aleshores Jehovà em va dir: “No ataqueu Moab ni li declareu la guerra. No us donaré en propietat cap tros de la seva terra, perquè he donat Ar en propietat als descendents de Lot.+
10 (Allà, abans hi vivien els emites,+ un poble nombrós, amb gent forta i molt alta, com els anaquites.
11 Els rafaïtes+ també s’assemblaven als anaquites,+ i els moabites els anomenaven emites.
12 Anteriorment, a Seïr hi vivien els horites,+ però els descendents d’Esaú els van prendre la terra, els van exterminar i s’hi van establir en lloc d’ells,+ tal com Israel farà quan entri a la terra que serà la seva propietat i que Jehovà els donarà.)
13 I ara, aneu i creueu la vall* de Zèred.” Per tant, vam creuar la vall de Zèred.+
14 Des que vam sortir de Cadeix-Barnea fins que vam creuar la vall de Zèred van passar 38 anys, fins que va morir tota la generació d’homes de guerra que hi havia al campament, tal com els havia jurat Jehovà.+
15 La mà de Jehovà va estar contra ells per eliminar-los del campament, fins que van morir tots.+
16 »Quan tots els homes de guerra que hi havia al poble van morir,+
17 Jehovà va tornar a parlar amb mi i em va dir:
18 “Avui passaràs pel territori de Moab, és a dir, Ar.
19 Quan estiguis a prop dels ammonites, no els ataquis ni els provoquis. No et donaré en propietat cap tros de la terra dels ammonites, perquè l’he donada en propietat als descendents de Lot.+
20 Aquesta terra també es considerava la terra dels rafaïtes.+ (Allà, abans hi vivien els rafaïtes, i els ammonites els anomenaven zamzummites.
21 Era un poble nombrós, amb gent forta i molt alta, com els anaquites,+ però Jehovà els va exterminar davant dels ammonites. Els ammonites els van expulsar i s’hi van establir en lloc d’ells.
22 Això és el mateix que havia fet a favor dels descendents d’Esaú, que viuen a Seïr,+ quan va exterminar els horites+ de davant d’ells perquè els poguessin prendre la terra i poguessin viure-hi en lloc d’ells fins al dia d’avui.
23 I els avites havien viscut en poblats que s’estenien fins a Gaza,+ però els caftorim,+ que provenien de Caftor,* els van exterminar i s’hi van establir en lloc d’ells.)
24 »”Prepareu-vos i creueu la vall* de l’Arnon.+ He entregat a les teves mans Sehon,+ l’amorreu, el rei d’Heixbon. Així que comença la conquesta i declara-li la guerra.
25 Des d’avui faré que tots els pobles de sota el cel sentin terror i por quan sentin a parlar de vosaltres. Ells s’angoixaran i tremolaran* per causa vostra.”+
26 »Llavors, des del desert de Quedemot,+ vaig enviar missatgers a Sehon, el rei d’Heixbon, amb aquestes paraules de pau:+
27 “Deixa’m passar per la teva terra. Aniré pel camí i no em desviaré ni a la dreta ni a l’esquerra.+
28 Només menjaré i beuré l’aliment i l’aigua que em venguis. Tan sols deixa’m travessar a peu,
29 igual que em van deixar fer els descendents d’Esaú que vivien a Seïr i els moabites que vivien a Ar, fins que creui el Jordà per entrar a la terra que Jehovà, el nostre Déu, ens donarà.”
30 Però Sehon, el rei d’Heixbon, no ens va deixar passar, perquè Jehovà, el teu Déu, va permetre que es tornés tossut*+ i que el seu cor s’endurís per entregar-lo a les teves mans, tal com es pot veure avui.+
31 »Aleshores Jehovà em va dir: “Mira, ja he començat a donar-te Sehon i la seva terra. Comença la conquesta.”+
32 Quan Sehon va sortir amb tot el seu exèrcit per lluitar amb nosaltres a Jahas,+
33 Jehovà, el nostre Déu, el va entregar a les nostres mans i el vam derrotar tant a ell com als seus fills i a tot el seu exèrcit.
34 En aquella ocasió vam conquerir totes les seves ciutats i les vam destruir completament.* Vam matar els homes, les dones i els nens; no hi vam deixar cap supervivent.+
35 Només ens vam quedar amb el bestiar i amb el botí de les ciutats que havíem conquerit.
36 No hi va haver cap poble que se’ns resistís, des d’Aroer,+ que està a un dels vessants de la vall de l’Arnon (inclosa la ciutat que està a la vall), fins a Galaad. Jehovà, el nostre Déu, els va entregar a les nostres mans.+
37 Però no us vau apropar a la terra dels ammonites,+ ni a tota la vora de la vall* de Jaboc,+ ni a les ciutats de la regió muntanyosa, ni a cap altre lloc que Jehovà, el nostre Déu, havia prohibit.
Notes a peu de pàgina
^ O «provoqueu».
^ O «el uadi».
^ Fa referència a Creta.
^ O «el uadi».
^ O «i tindran dolors com els dolors de part».
^ Lit. «que el seu esperit es tornés tossut».
^ O «condemnar a la destrucció».
^ O «del uadi».
