Deuteronomi 20:1-20
20 »Quan vagis a la guerra a lluitar contra els teus enemics i vegis que tenen més cavalls, més carros i més tropes que tu, no tinguis por d’ells, perquè Jehovà, el teu Déu, que et va fer sortir de la terra d’Egipte, està amb tu.+
2 Quan estigueu a punt de combatre, el sacerdot s’aproparà al poble+ i els dirà:
3 “Escolta, Israel! Esteu a punt de combatre contra els vostres enemics. Però no us desanimeu. No tingueu por ni us espanteu ni tremoleu per culpa d’ells,
4 perquè Jehovà, el vostre Déu, va amb vosaltres per lluitar a favor vostre contra els enemics i salvar-vos.”+
5 »Després els oficials diran al poble: “¿Algú ha construït una casa i encara no l’ha estrenat? Doncs que torni a casa seva, no sigui que mori en el combat i un altre l’estreni.
6 ¿Algú ha plantat una vinya i encara no n’ha recollit el raïm? Doncs que se’n vagi i torni a casa seva, no sigui que mori en el combat i un altre en reculli el raïm.
7 ¿I algú s’ha compromès amb una dona i encara no s’hi ha casat? Doncs que se’n vagi i torni a casa seva,+ no sigui que mori en el combat i un altre home es casi amb ella.”
8 A més, els oficials preguntaran al poble: “¿Algú té por i està desanimat?+ Doncs que torni a casa seva, no sigui que per culpa seva els seus germans també es desanimin.”*+
9 I quan els oficials hagin acabat de parlar amb el poble, nomenaran caps de l’exèrcit que dirigeixin el poble.
10 »Quan t’apropis a una ciutat per atacar-la, primer li has de fer una proposta de pau.+
11 Si l’accepta i t’obre les portes, tots els seus habitants es convertiran en propietat teva per fer treballs forçats i seran els teus servidors.+
12 Però si no accepta la proposta de pau i et declara la guerra, l’has d’assetjar.
13 Jehovà, el teu Déu, l’entregarà a les teves mans, i tu hauràs de matar amb l’espasa tots els homes de la ciutat.
14 Però podràs quedar-te amb les dones, els nens, el bestiar i tot el que hi hagi a la ciutat, tot el botí.+ I et menjaràs el que has saquejat als teus enemics, el que Jehovà, el teu Déu, t’ha donat.+
15 »Fes això amb totes les ciutats que estiguin molt lluny i que no formin part d’aquestes nacions properes.
16 Però a les ciutats d’aquests pobles que Jehovà, el teu Déu, et donarà en herència, no hi deixis ningú* viu.+
17 Tal com Jehovà, el teu Déu, t’ha manat, has de destruir completament* tots aquests pobles: els hitites, els amorreus, els cananeus, els perizites, els hivites i els jebuseus.+
18 Així no us ensenyaran a fer les mateixes pràctiques detestables que ells fan en honor dels seus déus, perquè això us faria pecar contra Jehovà, el vostre Déu.+
19 »Quan assetgis una ciutat per conquerir-la i hagis lluitat contra ella durant molt de temps, no destrueixis els arbres amb una destral. Podràs menjar dels seus fruits, però no podràs talar els arbres.+ Per què hauries d’assetjar un arbre com si fos un home?
20 Però els arbres que tu saps que no són fruiters els podràs destruir. Podràs talar-los i utilitzar-los per assetjar la ciutat que et fa la guerra, fins que es rendeixi.
Notes a peu de pàgina
^ O «el cor dels seus germans es fongui com el seu».
^ O «res que respira».
^ O «has de condemnar a la destrucció».
