Deuteronomi 29:1-29

  • El pacte que es fa amb Israel a Moab (1-13)

  • Advertència contra la desobediència (14-29)

    • Coses amagades i coses revelades (29)

29  Aquestes són les paraules del pacte que Jehovà va ordenar a Moisès que fes amb el poble d’Israel a la terra de Moab, a part del pacte que havia fet amb ells a l’Horeb.+ 2  Moisès va reunir tot el poble d’Israel i els va dir: «A la terra d’Egipte, vau veure tot el que Jehovà va fer al faraó, a tots els seus servidors i a tot el seu país davant dels vostres ulls.+ 3  Vau veure amb els vostres propis ulls aquells grans càstigs,* aquells grans senyals i miracles.+ 4  Però, fins al dia d’avui, Jehovà no us ha donat un cor capaç d’entendre, ni uns ulls que hi puguin veure, ni unes orelles que hi puguin sentir.+ 5  “Durant els 40 anys que us he guiat pel desert,+ no se us han desgastat ni la roba que portàveu ni les sandàlies que dúieu als peus.+ 6  No heu menjat pa ni heu begut vi ni cap altra beguda alcohòlica, perquè sabéssiu que jo soc Jehovà, el vostre Déu.” 7  Finalment vau arribar a aquest lloc, i Sehon, el rei d’Heixbon,+ i Og, el rei de Basan,+ van sortir a lluitar contra nosaltres, però els vam derrotar.+ 8  Després ens vam quedar amb la seva terra i la vam donar en herència als rubenites, als gadites i a la mitja tribu dels manassites.+ 9  Per tant, poseu en pràctica les paraules d’aquest pacte i obeïu-les perquè tot el que feu us vagi bé.+ 10  »Avui, tots vosaltres esteu aquí davant de Jehovà, el vostre Déu: els caps de les vostres tribus, els ancians, els funcionaris, tots els homes d’Israel, 11  els nens, les dones+ i els estrangers+ que viuen al vostre campament, des del que recull llenya fins al que treu aigua. 12  Esteu aquí per formar part d’un pacte amb Jehovà, el vostre Déu, i del jurament que Jehovà, el vostre Déu, fa avui amb vosaltres.+ 13  Així, avui us convertireu en el seu poble+ i ell serà el vostre Déu,+ tal com us ha promès i tal com va jurar als vostres avantpassats Abraham,+ Isaac+ i Jacob.+ 14  »Però no és només amb vosaltres amb qui faig aquest pacte i aquest jurament. 15  El faig amb tots els que avui estan aquí amb nosaltres, davant de Jehovà, el nostre Déu, i amb tots els que avui no estan aquí amb nosaltres. 16  (Perquè vosaltres ja sabeu com vam viure a la terra d’Egipte i com vam passar pel territori de diverses nacions durant el nostre viatge.+ 17  I vau veure les coses detestables i els ídols repugnants*+ de fusta, de pedra, de plata i d’or que ells tenien.) 18  Vigileu que avui no hi hagi entre vosaltres cap home o dona, ni cap família o tribu, que allunyi el seu cor de Jehovà, el nostre Déu, i que serveixi els déus d’aquestes nacions.+ Vigileu que no hi hagi cap arrel entre vosaltres que produeixi verí i absenta.+ 19  »Però si, després d’escoltar les paraules d’aquest jurament, algú presumeix interiorment i diu: “Tot m’anirà bé, encara que segueixi fent el que a mi em vingui de gust”,* i, com a conseqüència, causa la ruïna de tot el que troba pel camí,* 20  Jehovà no el voldrà perdonar.+ Al contrari, Jehovà es posarà molt furiós amb ell i totes les malediccions escrites en aquest llibre cauran damunt d’ell,+ i Jehovà esborrarà el seu nom de sota el cel. 21  Llavors Jehovà l’apartarà de totes les tribus d’Israel perquè pateixi desgràcies, d’acord amb totes les malediccions del pacte escrites en aquest llibre de la Llei. 22  »Quan les generacions futures, els fills que vindran després de vosaltres, i els estrangers de terres llunyanes vegin les plagues que han colpit aquesta terra i els desastres que Jehovà ha enviat damunt seu 23  —sofre, sal i foc, perquè no es pugui sembrar en tota aquesta terra ni hi pugui brotar res ni hi pugui créixer cap planta, com en el cas de Sodoma i Gomorra,+ i Admà i Seboïm,+ que Jehovà va destruir ple d’ira i de fúria—, 24  llavors ells i totes les nacions preguntaran: “Per què Jehovà ha tractat així aquesta terra?+ Què li ha provocat una fúria tan gran i tan intensa?” 25  I la gent dirà: “Ha sigut perquè van abandonar el pacte que Jehovà,+ el Déu dels seus avantpassats, va fer amb ells quan els va fer sortir de la terra d’Egipte.+ 26  Se’n van anar a servir altres déus i a inclinar-se davant d’ells, uns déus que no coneixien i que ell els havia prohibit adorar.*+ 27  Aleshores es va encendre la fúria de Jehovà i ell va fer caure damunt d’aquella terra totes les malediccions escrites en aquest llibre.+ 28  Per això Jehovà els va arrencar de la seva terra amb fúria,+ ira i gran indignació, i els va deportar a un altre país, i segueixen allà fins al dia d’avui.”+ 29  »Les coses amagades pertanyen a Jehovà, el nostre Déu,+ però les coses revelades ens pertanyen a nosaltres i als nostres descendents per sempre, perquè puguem posar en pràctica totes les paraules d’aquesta Llei.+

Notes a peu de pàgina

Lit. «judicis».
La paraula hebrea podria estar relacionada amb una paraula que vol dir ‘fems’ i s’utilitza per expressar menyspreu.
O «insisteixi a seguir els camins del meu cor».
Lit. «tant del que estigui ben regat com del que estigui sec».
Lit. «ell no els havia assignat».