Esdres 10:1-44
10 Esdres feia oració+ i confessava els pecats del poble, i plorava estirat de cara a terra davant de la casa del Déu verdader. Mentrestant, un gran grup d’homes, dones i nens d’Israel es va reunir al seu voltant. La gent plorava molt.
2 Aleshores Sequenies, el fill de Jehiel,+ dels fills d’Elam,+ va dir a Esdres: «No hem sigut fidels al nostre Déu perquè ens hem casat amb* dones estrangeres dels pobles del voltant.+ Però encara hi ha esperança per a Israel.
3 Fem un pacte amb el nostre Déu+ i prometem-li que farem marxar totes les dones i els seus fills, tal com ens han dit Jehovà i els que respecten profundament* els manaments del nostre Déu.+ Que es faci el que mana la Llei.
4 Aixeca’t, perquè aquest assumpte és responsabilitat teva, i nosaltres et donarem suport. Sigues valent i actua.»
5 Llavors Esdres es va aixecar i va fer jurar als caps dels sacerdots, dels levites i de tot Israel que complirien el que s’havia dit.+ I ells ho van jurar.
6 Esdres va marxar de davant de la casa del Déu verdader i va anar a la sala* que Jehohanan, el fill d’Eliasib, tenia al temple. Tot i que hi va anar, no va menjar res ni va beure aigua, ja que estava de dol per la infidelitat dels que havien tornat de l’exili.+
7 Aleshores es va anunciar per tot Judà i Jerusalem que tots els que havien tornat de l’exili s’havien de reunir a Jerusalem.
8 I, d’acord amb la decisió dels prínceps i els ancians, a qui no s’hi presentés en tres dies se li confiscarien totes les seves possessions i seria expulsat de la congregació dels que havien tornat de l’exili.+
9 Així que, al cap de tres dies, el dia 20 del novè mes, tots els homes de Judà i Benjamí s’havien reunit a Jerusalem. Tot el poble estava assegut a un pati de la casa del Déu verdader, i tremolava per aquell assumpte i també perquè plovia molt.
10 I Esdres, el sacerdot, es va aixecar i els va dir: «No heu sigut fidels a Déu perquè us heu casat amb dones estrangeres,+ i d’aquesta manera heu augmentat la culpa d’Israel.
11 Confesseu el vostre pecat a Jehovà, el Déu dels vostres avantpassats, i feu el que ell us demana. Separeu-vos de la gent dels pobles del voltant i d’aquestes dones estrangeres.»+
12 I tota la congregació va contestar amb veu forta: «La nostra obligació és fer tot el que dius.
13 Però som molts i és època de pluges, i no ens podem quedar a la intempèrie. A més, això no se solucionarà en un o dos dies, perquè hem sigut molt rebels.
14 Si us plau, deixa que els nostres prínceps es quedin aquí en representació de tota la congregació+ i que tots els de les nostres ciutats que s’han casat amb dones estrangeres vinguin per torns en dates determinades amb els ancians i els jutges de cada ciutat, fins que s’allunyi de nosaltres la intensa ira del nostre Déu.»
15 Però Jonatan, el fill d’Assahel, i Jahzeià, el fill de Ticvà, no hi van estar d’acord, i els levites Meixuŀlam i Sebetai+ els van fer costat.
16 Tot i així, els que havien tornat de l’exili van fer el que s’havia acordat. I el primer dia del desè mes, el sacerdot Esdres i els caps de les cases paternes, tots registrats per nom, es van reunir per analitzar l’assumpte.
17 I el primer dia del primer mes, van acabar de resoldre la situació de tots els homes que s’havien casat amb dones estrangeres.
18 També es va veure que alguns dels fills dels sacerdots s’havien casat amb dones estrangeres.+ Dels fills de Jeixua,+ el fill de Josedec, i dels seus germans, van ser Maasies, Elièzer, Jarib i Guedelies.
19 Però van prometre que farien marxar* les seves dones. I com que eren culpables, oferirien una ovella mascle del ramat pel seu pecat.+
20 Dels fills d’Immer,+ Hananí i Zabadies;
21 dels fills d’Harim,+ Maasies, Elies, Semeïes, Jehiel i Ozies,
22 i dels fills de Paixhur,+ Elioenai, Maasies, Ismael, Netanel, Jozabad i Elasà.
23 I dels levites: Jozabad, Semeí, Quelaïes (també anomenat Quelità), Petahià, Judà i Elièzer;
24 dels cantants: Eliasib, i dels porters: Saŀlum, Tèlem i Urí.
25 D’Israel, dels fills de Paroix,+ Remeïes, Jezies, Melquies, Miamín, Eleazar, Melquies i Benaià;
26 dels fills d’Elam,+ Matanies, Zacaries, Jehiel,+ Abdí, Jeremot i Elies;
27 dels fills de Zatú,+ Elioenai, Eliasib, Matanies, Jeremot, Zabad i Azizà;
28 dels fills de Bebai,+ Jehohanan, Hananies, Zabai i Atlai;
29 dels fills de Baní, Meixuŀlam, Maŀluc, Adaïes, Jasub, Saal i Jeremot;
30 dels fills de Pahat-Moab,+ Adnà, Quelal, Benaià, Maasies, Matanies, Bessalel, Binnui i Manassès;
31 dels fills d’Harim,+ Elièzer, Ixià, Melquies,+ Semeïes, Simeon,
32 Benjamí, Maŀluc i Samaries;
33 dels fills d’Hasum,+ Matenai, Matata, Zabad, Elifèlet, Jeremai, Manassès i Semeí;
34 dels fills de Baní, Maadai, Amram, Uel,
35 Benaià, Badaïes, Quelies,
36 Vanies, Meremot, Eliasib,
37 Matanies, Matenai i Jaasí;
38 dels fills de Binnui, Semeí,
39 Selemies, Natan, Adaïes,
40 Macnadebai, Sisai, Xarai,
41 Azarel, Selemies, Samaries,
42 Saŀlum, Amaries i Josep,
43 i dels fills de Nebó, Jeiel, Matitià, Zabad, Zebinà, Jadai, Joel i Benaià.
44 Tots aquests s’havien casat amb dones estrangeres,+ i les van fer marxar a elles i als seus fills.+
Notes a peu de pàgina
^ O «hem portat a les nostres cases les».
^ Lit. «tremolen davant».
^ O «al menjador».
^ Lit. «van donar les seves mans per fer marxar».
