Esdres 9:1-15
9 Tan aviat es va fer tot això, els prínceps se’m van apropar i em van dir: «El poble d’Israel, els sacerdots i els levites no s’han mantingut separats de la gent dels pobles del voltant ni de les seves pràctiques detestables.+ No s’han separat de les pràctiques dels cananeus, dels hitites, dels perizites, dels jebuseus, dels ammonites, dels moabites, dels egipcis+ i dels amorreus.+
2 Tant ells com els seus fills s’han casat amb dones d’aquests pobles.+ Per tant, la descendència santa+ s’ha barrejat amb la gent dels pobles del voltant.+ I els prínceps i els subgovernadors han sigut els primers en cometre aquesta infidelitat.»
3 Quan ho vaig sentir, em vaig esquinçar els vestits i el mantell, em vaig arrencar cabells del cap i pèls de la barba i em vaig asseure molt desconcertat.
4 Aleshores, a causa de la infidelitat dels que havien tornat de l’exili, tots els que respectaven profundament* les paraules del Déu d’Israel es van reunir al meu voltant. I jo em vaig quedar assegut i molt desconcertat fins a l’ofrena de cereals del vespre.+
5 Quan va arribar l’hora de l’ofrena de cereals,+ em vaig aixecar de la meva humiliació. Llavors, amb els vestits i el mantell esquinçats, em vaig agenollar i vaig estendre les mans cap a Jehovà, el meu Déu,
6 i li vaig dir: «Déu meu, em sento tan avergonyit que no m’atreveixo a aixecar la mirada cap a tu. Déu meu, els nostres pecats s’han multiplicat fins a cobrir-nos del tot, la nostra culpa és tan gran que arriba al cel.+
7 Des dels dies dels nostres avantpassats fins al dia d’avui la nostra culpa és molt gran.+ Per aquesta raó, a nosaltres, als nostres reis i als nostres sacerdots ens han entregat als reis de les altres nacions. Ens han matat amb l’espasa,+ se’ns han endut captius,+ ens han saquejat+ i ens han humiliat, i fins al dia d’avui encara passa el mateix.+
8 Però ara, per un moment, hem comptat amb el teu favor, Jehovà, el nostre Déu, ja que has permès que alguns de nosaltres siguem alliberats del captiveri i ens has donat un lloc segur* al teu santuari.+ Déu nostre, ho has fet perquè els nostres ulls brillin d’alegria i per animar-nos una mica durant la nostra esclavitud.
9 Perquè encara que som esclaus,+ Déu nostre, no ens has abandonat durant la nostra esclavitud, sinó que ens has mostrat el teu amor lleial davant dels reis de Pèrsia.+ Així ens has donat ànims perquè reconstruïm la teva casa,+ que estava en ruïnes, i ens has donat un mur de pedra* a Judà i a Jerusalem.
10 »Després de tot això, Déu nostre, què podem dir? Perquè hem desobeït els teus manaments,
11 que ens vas donar per mitjà dels teus servents, els profetes. Ens vas dir: “La terra que conquerireu és impura perquè la gent d’aquells pobles és impura. Fan coses detestables i han omplert aquella terra d’un extrem a l’altre amb la seva impuresa.+
12 Per això, no caseu les vostres filles amb els seus fills, ni accepteu les seves filles per als vostres fills.+ No feu res per contribuir a la seva pau ni a la seva prosperitat.+ Així us fareu forts, menjareu el millor de la terra i la deixareu en herència als vostres fills per sempre.”
13 Després de tot el que ens ha passat per les nostres males accions i per tots els nostres pecats —encara que tu, Déu nostre, no ens has tractat com ens mereixíem,+ i has permès que els que estem aquí siguem alliberats—,+
14 ¿desobeirem els teus manaments un altre cop i ens casarem* amb la gent dels pobles que fan aquestes coses detestables?+ ¿No t’enfadaries tant amb nosaltres que ens destruiries completament, sense que ningú es pogués escapar ni sobreviure?
15 Tu ets just,+ Jehovà, el Déu d’Israel, perquè alguns hem sobreviscut fins al dia d’avui. Aquí estem davant teu amb la nostra culpa, encara que no mereixem estar davant teu després del que hem fet.»+
Notes a peu de pàgina
^ Lit. «tremolaven davant».
^ Lit. «una estaca».
^ O «un mur de protecció».
^ O «farem aliances matrimonials».
