Ester 8:1-17

  • El rei ascendeix Mardoqueu (1, 2)

  • Ester suplica el rei (3-6)

  • S’envia un altre decret (7-14)

  • Esperança i alegria per als jueus (15-17)

8  Aquell mateix dia, el rei Assuer va entregar totes les possessions d’Aman,+ l’enemic dels jueus,+ a la reina Ester. I Mardoqueu es va presentar davant del rei, perquè Ester va explicar al rei que eren parents.+ 2  Llavors el rei es va treure l’anell de segellar+ que havia pres a Aman i el va donar a Mardoqueu. I Ester va posar Mardoqueu a càrrec de tot el que Aman tenia.+ 3  A més, Ester va parlar amb el rei una altra vegada. Va caure als seus peus plorant i li va suplicar que desfés el mal que havia causat Aman, l’agaguita, i que aturés el pla que havia tramat contra els jueus.+ 4  El rei va estendre el ceptre d’or cap a Ester,+ i ella es va aixecar i es va quedar dreta davant del rei. 5  Aleshores Ester li va dir: «Si al rei li sembla bé i tinc la seva aprovació, i si el rei hi està d’acord i tinc el seu favor, que s’emeti un decret per anuŀlar els documents que ha escrit el manipulador Aman,+ el fill d’Amedata, l’agaguita,+ per eliminar els jueus que viuen a totes les províncies del rei. 6  Perquè, com podré suportar veure la desgràcia que vindrà sobre el meu poble? I, com podré suportar veure com maten els meus parents?» 7  Aleshores el rei Assuer va dir a la reina Ester i a Mardoqueu, el jueu: «He donat a Ester totes les possessions d’Aman+ i he fet que el pengin a un pal+ per haver tramat l’atac contra els jueus. 8  Podeu escriure en nom del rei el que us sembli millor per ajudar els jueus, i podeu segellar el decret amb l’anell de segellar del rei. Perquè els decrets que s’escriuen en nom del rei i se segellen amb l’anell de segellar del rei no es poden anuŀlar.»+ 9  Per tant, van fer cridar els secretaris del rei el dia 23 del tercer mes, és a dir, el mes de sivan.* I van posar per escrit tot el que Mardoqueu havia ordenat als jueus, als sàtrapes,+ als governadors i als prínceps de les províncies+ que hi havia des de l’Índia fins a Etiòpia, 127 províncies. Van escriure a cada província en la seva escriptura i a cada poble en el seu idioma, i als jueus en la seva escriptura i en el seu idioma. 10  Mardoqueu va escriure els documents en nom del rei Assuer i els va segellar amb l’anell de segellar+ del rei, i els va enviar per mitjà de missatgers que muntaven cavalls* molt ràpids de les quadres del rei. 11  En aquests documents, el rei donava permís als jueus de totes les ciutats perquè es reunissin i es defensessin, i perquè matessin, exterminessin i eliminessin qualsevol grup armat de qualsevol poble o província que els ataqués, fins i tot les dones i els nens, i que es quedessin amb les seves possessions.+ 12  Tot això havia de passar el mateix dia a totes les províncies del rei Assuer, el dia 13 del dotzè mes, és a dir, el mes d’adar.*+ 13  A cada província s’havia de publicar com a llei el contingut del document. S’havia d’anunciar a tots els pobles perquè aquell dia els jueus poguessin estar preparats per venjar-se dels seus enemics.+ 14  Per ordre del rei, els missatgers van sortir immediatament i a tota velocitat amb els cavalls* que s’utilitzaven per servir el rei. I aquesta llei també es va anunciar al castell* de Susa.+ 15  Quan Mardoqueu va sortir de davant del rei, portava un vestit reial blau i blanc, una gran corona d’or i una capa de llana de color porpra de qualitat.+ I la ciutat de Susa cridava d’alegria. 16  Per als jueus hi va haver esperança,* goig, alegria i honor. 17  I a totes les províncies i ciutats, a qualsevol lloc on arribaven el decret i la llei del rei, els jueus es posaven molt contents i feliços, i celebraven festes i banquets. I moltes persones d’altres pobles* es feien jueves,+ perquè la por als jueus havia caigut damunt d’ells.

Notes a peu de pàgina

Consulta l’ap. B15.
O «cavalls de posta».
Consulta l’ap. B15.
O «cavalls de posta».
O «al palau», «a la fortalesa».
Lit. «llum».
Lit. «dels pobles de la terra».