Fets dels Apòstols 15:1-41
15 Llavors uns homes van baixar de Judea i van començar a ensenyar això als germans: «Si no us circumcideu d’acord amb el costum de Moisès,+ no us podreu salvar.»
2 Com que això va provocar un desacord i una discussió bastant gran entre aquells homes i Pau i Bernabé, es van fer plans perquè Pau, Bernabé i alguns germans pugessin a Jerusalem+ per parlar d’aquest assumpte amb els apòstols i els ancians.
3 Després que la congregació els acompanyés part del camí, van continuar el viatge i van passar per Fenícia i Samària. I quan explicaven en detall com gent de les nacions s’havien fet creients,* alegraven molt els germans.
4 Quan van arribar a Jerusalem, la congregació, els apòstols i els ancians els van rebre amablement, i ells els van explicar tot el que Déu havia fet per mitjà d’ells.
5 Però alguns que havien sigut de la secta dels fariseus i que s’havien fet creients es van aixecar dels seus seients i van dir: «Cal circumcidar-los i manar-los que segueixin la Llei de Moisès.»+
6 Per tant, els apòstols i els ancians es van reunir per analitzar aquest assumpte.
7 Després d’una intensa i llarga discussió, Pere es va aixecar i els va dir: «Germans, ja sabeu que des del principi Déu em va escollir d’entre vosaltres perquè la gent de les nacions escoltés de la meva boca el missatge de les bones notícies i així poguessin creure.+
8 I Déu, que coneix els cors,+ va mostrar que els havia aprovat* al donar-los esperit sant+ igual que a nosaltres.
9 No va fer cap mena de diferència entre ells i nosaltres,+ sinó que va purificar els seus cors per la seva fe.+
10 Per tant, per què poseu a prova Déu imposant sobre el coll dels deixebles un jou+ que ni els nostres avantpassats ni nosaltres vam poder portar?+
11 En canvi, nosaltres tenim fe que ens salvem gràcies a la bondat immerescuda del Senyor Jesús,+ igual que ells.»+
12 Aleshores tots es van quedar callats i van escoltar el que Bernabé i Pau els van explicar sobre tots els senyals i coses impressionants que Déu havia fet per mitjà d’ells entre les nacions.
13 Quan van acabar de parlar, Jaume va dir: «Germans, escolteu-me.
14 Simeó+ ha explicat amb tot detall com Déu va dirigir la seva atenció per primera vegada a les nacions per reunir d’entre elles un poble per al seu nom.+
15 I això està d’acord amb les paraules dels Profetes, tal com està escrit:
16 “Després d’aquestes coses tornaré i aixecaré de nou la tenda* de David, que ha caigut. Reconstruiré les seves ruïnes i la restauraré,
17 perquè els que quedin busquin Jehovà* amb totes les seves forces, juntament amb persones de totes les nacions, persones que són anomenades pel meu nom. Així ho diu Jehovà,* que fa aquestes coses+
18 que se saben des de fa molt de temps.”+
19 Per tant, la meva opinió* és que no s’han de posar obstacles als de les nacions que tornen a Déu.+
20 Només cal escriure’ls que s’abstinguin de les coses contaminades pels ídols,+ de la immoralitat sexual,*+ dels animals estrangulats* i de la sang.+
21 Perquè des de temps antics hi ha hagut persones que han predicat sobre Moisès a totes les ciutats, perquè cada dissabte el llegeixen en veu alta a les sinagogues.»+
22 Aleshores els apòstols i els ancians, juntament amb tota la congregació, van decidir enviar alguns homes escollits d’entre ells a Antioquia junt amb Pau i Bernabé. Hi van enviar Judes, a qui anomenaven Barsabàs, i Siles,+ homes amb molta responsabilitat entre els germans.
23 Això és el que van escriure i van enviar per mitjà d’ells:
«Dels apòstols i els ancians, els vostres germans, als germans d’Antioquia,+ de Síria i de Cilícia que són de les nacions: Salutacions!
24 Hem sentit a dir que alguns d’entre nosaltres han vingut, sense que nosaltres els ho haguéssim manat, i us han causat problemes amb el que han dit+ i us han intentat confondre.
25 Per això, hem decidit unànimement escollir uns homes per enviar-vos-els juntament amb els nostres estimats Bernabé i Pau,
26 que han renunciat a les seves vides pel nom del nostre Senyor Jesucrist.+
27 Us enviem Judes i Siles perquè també us expliquin de paraula aquestes mateixes coses.+
28 Perquè a l’esperit sant+ i a nosaltres ens ha semblat bé no posar-vos més càrregues a part d’aquestes coses necessàries:
29 que us abstingueu de les coses sacrificades als ídols,+ de la sang,+ dels animals estrangulats*+ i de la immoralitat sexual.*+ Si eviteu del tot aquestes coses, us anirà bé. Desitgem que estigueu bé!»*
30 Un cop es van acomiadar, aquests homes van baixar a Antioquia. Allà van reunir tot el grup i els van donar la carta.
31 Després de llegir-la, es van alegrar molt per l’ànim que van rebre.
32 I com que Judes i Siles també eren profetes, van animar els germans amb molts discursos i els van enfortir.+
33 Després de passar-hi un temps, els germans els van desitjar pau i ells se’n van tornar a aquells que els havien enviat.
34 *
35 Però Pau i Bernabé es van quedar a Antioquia ensenyant i predicant amb molts altres les bones notícies de la paraula de Jehovà.*
36 Després d’uns dies, Pau va dir a Bernabé: «Tornem* a visitar els germans a totes les ciutats on vam anunciar la paraula de Jehovà* per veure com estan.»+
37 Bernabé va insistir a endur-se Joan, a qui anomenaven Marc.+
38 Però Pau no hi estava d’acord perquè s’havia separat d’ells a Pamfília i no els havia acompanyat en l’obra.+
39 Això va fer que esclatés una discussió molt forta entre ells i es van separar. Bernabé+ es va endur Marc i es va embarcar cap a Xipre.
40 Pau va escollir Siles i va marxar després que els germans els confiessin a la bondat immerescuda de Jehovà.*+
41 I va travessar Síria i Cilícia enfortint les congregacions.
Notes a peu de pàgina
^ O «s’havien convertit».
^ Lit. «va donar testimoni».
^ O «cabana», «casa».
^ O «decisió».
^ O «que no hagin sigut dessagnats».
^ O «que no hagin sigut dessagnats».
^ O «Adeu!».
^ O potser «Tornem sens falta».
