Fets dels Apòstols 17:1-34
17 Aleshores van passar per Amfípolis i Apoŀlònia i van arribar a Tessalònica,+ on hi havia una sinagoga dels jueus.
2 Pau hi va entrar com tenia per costum,+ i durant tres dissabtes els va fer raonar basant-se en les Escriptures.+
3 Els explicava i demostrava amb el que hi ha escrit que el Crist havia de patir+ i ressuscitar* d’entre els morts.+ I els deia: «El Crist és aquest Jesús que jo us anuncio.»
4 Com a resultat, alguns d’ells es van fer creients i es van unir a Pau i Siles,+ i també ho van fer un gran grup de grecs que adoraven Déu i moltes dones prominents.
5 Però els jueus, que tenien enveja,+ van arreplegar alguns homes malvats que rondaven per la plaça del mercat, van formar una xusma i van avalotar la ciutat. Aleshores van entrar a la força a casa de Jasó buscant Pau i Siles per entregar-los a la xusma.
6 Ara bé, com que no els van trobar, van arrossegar Jasó i alguns dels germans fins als governants de la ciutat, i cridaven: «Aquests homes que han causat problemes per tota la terra habitada també han vingut fins aquí,+
7 i Jasó els ha allotjat a casa seva. Tots aquests homes van contra les lleis del Cèsar dient que hi ha un altre rei, Jesús.»+
8 Quan la gent i els governants ho van sentir, es van alarmar,
9 i després de fer pagar una fiança a Jasó i als altres, els van deixar anar.
10 Tan aviat com es va fer de nit, els germans van enviar Pau i Siles a Berea. Quan hi van arribar, van entrar a la sinagoga dels jueus.
11 Aquests jueus estaven més disposats a aprendre* que els de Tessalònica, perquè van acceptar la paraula amb moltíssim interès, i cada dia examinaven amb cura les Escriptures per veure si aquestes coses eren veritat.
12 Per això, molts d’ells, a més de moltes dones gregues prominents i alguns homes, es van fer creients.
13 Però quan els jueus de Tessalònica van saber que Pau també estava predicant la paraula de Déu a Berea, hi van anar per agitar les multituds i avalotar-les.+
14 Llavors els germans de seguida van enviar Pau cap a la costa,+ però Siles i Timoteu es van quedar allà.
15 Els que acompanyaven Pau el van portar fins a Atenes i van tornar amb l’encàrrec de dir a Siles i Timoteu+ que es reunissin amb Pau com més aviat millor.
16 Mentre Pau els esperava a Atenes, es va indignar* perquè va veure que la ciutat estava plena d’ídols.
17 Així que, a la sinagoga, feia raonar els jueus i les altres persones que adoraven Déu. I cada dia feia el mateix a la plaça del mercat amb els que estaven per allà.
18 Però alguns filòsofs epicuris i estoics van començar a discutir amb ell. Alguns deien: «De què parla aquest xerraire?», i uns altres: «Sembla un predicador de déus estrangers.» Deien això perquè Pau proclamava les bones notícies de Jesús i de la resurrecció.+
19 Aleshores el van agafar i el van portar a l’Areòpag, i li van dir: «Ens pots explicar què és aquesta nova ensenyança de la qual ens parles?
20 Perquè ens expliques coses que no hem sentit mai i volem saber què volen dir.»
21 De fet, en el seu temps lliure, tots els d’Atenes i els estrangers que hi havia* allà no feien res més que explicar o escoltar alguna cosa nova.
22 Llavors Pau es va posar dret al mig de l’Areòpag+ i va dir:
«Homes d’Atenes, veig que en tot sembla que teniu més devoció als déus* que altres persones.+
23 Per exemple, mentre passejava i observava atentament els objectes que adoreu, fins i tot he trobat un altar amb aquesta inscripció: “A un déu desconegut.” Doncs bé, jo us parlo d’aquell a qui vosaltres adoreu sense conèixer.
24 El Déu que ha fet el món i tot el que hi ha en ell no viu en temples fets amb les mans,+ perquè és el Senyor del cel i de la terra.+
25 I tampoc cal que l’atenguin mans humanes, com si necessités res,+ perquè és ell qui dona a tothom vida, alè+ i totes les coses.
26 D’un sol home+ va fer totes les nacions humanes perquè visquessin sobre tota la superfície de la terra,+ i va fixar els temps assenyalats i va establir els límits dins dels quals viurien les persones.+
27 Ho va fer perquè busquessin Déu, encara que fos a les palpentes, i el trobessin,+ perquè en realitat no està lluny de cadascun de nosaltres.
28 Perquè gràcies a ell estem vius, ens movem i existim. Com alguns dels vostres poetes han dit: “Nosaltres també som fills seus.”*
29 »Per tant, com que som fills de Déu,+ no hem de pensar que l’Ésser Diví és com l’or, la plata o la pedra que els homes han esculpit amb el seu art i la seva imaginació.+
30 És cert que Déu no ha tingut en compte aquests temps d’ignorància,+ però ara està dient a totes les persones de tot arreu que es penedeixin.
31 Perquè ha fixat un dia en què s’ha proposat jutjar+ tota la terra habitada amb justícia per mitjà d’un home que ell ha nomenat, i n’ha donat una garantia a tothom al ressuscitar-lo d’entre els morts.»+
32 Quan van sentir a parlar de la resurrecció dels morts, alguns van començar a burlar-se’n,+ però d’altres van dir: «En un altre moment t’escoltarem parlar d’aquest tema.»
33 Després d’això, Pau va marxar.
34 Però alguns es van unir a ell i es van fer creients. Entre ells hi havia Dionisi, que era un jutge del tribunal de l’Areòpag, una dona que es deia Dàmaris i uns quants més.
Notes a peu de pàgina
^ Lit. «aixecar-se».
^ O «eren més nobles».
^ Lit. «el seu esperit es va indignar».
^ O «estaven de visita».
^ O «sou més religiosos».
^ O «el seu llinatge».
