Fets dels Apòstols 27:1-44
27 Com que es va decidir que ens embarquéssim cap a Itàlia,+ van entregar Pau i uns altres presoners a un centurió del regiment d’August que es deia Juli.
2 Vam pujar a bord d’un vaixell d’Adramítium que estava a punt de navegar cap a alguns ports de la costa de la província d’Àsia i ens vam fer a la mar. Aristarc,+ un macedoni de Tessalònica, venia amb nosaltres.
3 L’endemà vam arribar a Sidó, i Juli, que va tractar Pau amb bondat,* va deixar que anés a veure els seus amics i que el cuidessin.
4 Des d’allà ens vam fer a la mar i vam navegar a recer de Xipre, perquè teníem els vents en contra.
5 Després vam navegar per alta mar per davant de Cilícia i Pamfília, i vam atracar a Mira, que està a Lícia.
6 Allà, el centurió va trobar un vaixell d’Alexandria que anava cap a Itàlia, i ens hi va fer embarcar.
7 Durant molts dies vam navegar lentament i ens va costar arribar a Cnidos. I com que el vent no ens deixava avançar, vam navegar a recer de Creta després de passar per davant de Salmone.
8 Vam navegar a prop de la costa amb dificultat i vam arribar a un lloc anomenat Bells Ports, que estava a prop de la ciutat de Lasea.
9 Havia passat bastant de temps, i navegar ja s’havia fet molt perillós, perquè fins i tot havia passat el dejuni del Dia de l’Expiació.+ Per això, Pau els va recomanar:
10 «Companys, veig que en aquest viatge patirem danys i grans pèrdues, perquè no només estan en perill la càrrega i el vaixell, sinó també les nostres vides.»
11 Però el centurió va fer més cas del timoner i de l’amo del vaixell que de Pau.
12 I com que el port no era un bon lloc per passar-hi l’hivern, la majoria va dir que era millor continuar navegant per veure si podien aconseguir arribar a Fènix, un port de Creta que mira al nord-est i al sud-est, i passar allà l’hivern.
13 Quan va començar a bufar un vent suau del sud, van pensar que ho havien aconseguit, i per això van llevar àncores i van començar a navegar seguint la costa de Creta.
14 Però al cap de poc, es va girar un vent molt fort anomenat euraquiló*
15 que va arrossegar el vaixell amb violència. I com que no podíem navegar contra el vent, ens vam deixar anar a la deriva.
16 Llavors vam passar a recer d’una petita illa anomenada Cauda, però amb prou feines vam poder salvar el bot que hi havia a la popa del vaixell.
17 Un cop van haver pujat el bot a bord, van reforçar el vaixell amarrant-lo per sota. I per por d’encallar a la Sirte,* van arriar les veles* i van anar a la deriva.
18 Però com que la tempesta ens sacsejava de manera molt violenta, el dia següent van començar a alleugerir el vaixell.
19 I el tercer dia van llançar al mar les cordes* del vaixell amb les seves pròpies mans.
20 Quan feia molts dies que no es veien el sol ni les estrelles, i com que teníem a sobre una tempesta molt violenta, vam començar a perdre l’esperança de salvar-nos.
21 Feia molt de temps que no menjaven res, i Pau es va posar dret enmig d’ells i els va dir: «Companys, hauríeu d’haver fet cas del meu consell i no ens hauríem d’haver fet a la mar a Creta, ja que ens hauríem estalviat aquest perill i aquestes pèrdues.+
22 Però ara us demano que sigueu valents, perquè cap de vosaltres morirà, només es perdrà el vaixell.
23 Aquesta nit s’ha aparegut al meu costat un àngel+ del Déu a qui pertanyo i dono servei sagrat,
24 i m’ha dit: “No tinguis por, Pau, perquè t’has de presentar davant del Cèsar.+ A més, Déu t’ha concedit la vida de tots els que naveguen amb tu.”
25 Per tant, sigueu valents, companys, perquè confio en Déu i sé que farà exactament el que m’ha dit.
26 Però acabarem naufragant a prop d’una illa.»+
27 Portàvem 14 nits anant a la deriva pel mar Adriàtic,* i cap a mitjanit els mariners van començar a sospitar que s’apropaven a terra.
28 Van calar la sonda i van veure que hi havia una profunditat de 20 braces.* Una mica més enllà, van tornar a calar la sonda i van veure que hi havia 15 braces.*
29 I com que tenien por que encalléssim a les roques, van tirar quatre àncores des de popa desitjant que es fes de dia.
30 Però els mariners van intentar fugir del vaixell i van començar a baixar el bot al mar amb l’excusa de fer baixar les àncores de proa.
31 Llavors Pau va dir al centurió i als soldats: «Si aquests homes no es queden al vaixell, no us podreu salvar.»+
32 Aleshores els soldats van tallar les cordes del bot i el van deixar caure.
33 Quan estava a punt de fer-se de dia, Pau va animar tothom a menjar alguna cosa. Els va dir: «Avui fa 14 dies que espereu angoixats i no heu menjat res.
34 Per això, us recomano pel vostre bé que mengeu una mica. Perquè ningú de vosaltres perdrà ni un sol cabell.»
35 Després de dir això, Pau va agafar pa, va donar gràcies a Déu davant de tots, el va partir i va començar a menjar.
36 I tots es van animar i van començar a menjar.
37 En total, al vaixell érem 276 persones.*
38 Quan van haver menjat fins a quedar satisfets, van alleugerir el vaixell llançant el blat al mar.+
39 Quan es va fer de dia, no van poder reconèixer aquella terra,+ però van veure una badia amb una platja, i es van proposar fer-hi arribar el vaixell com poguessin.
40 Per tant, van tallar les àncores i les van deixar caure al mar. Al mateix temps, van afluixar els lligams dels timons i, després d’hissar la vela del trinquet al vent, van anar cap a la platja.
41 Però quan van xocar amb un banc de sorra batut pel mar pels dos costats, el vaixell s’hi va encallar. La proa es va clavar a la sorra i es va quedar immòbil, mentre la popa s’anava desfent a trossos per la violència de les onades.+
42 Llavors els soldats van decidir matar els presoners perquè no s’escapessin nedant.
43 Però el centurió volia salvar Pau i per això va impedir que ho fessin. I va ordenar que els que sabien nedar es tiressin a l’aigua els primers i anessin fins a terra,
44 i que després ho fessin els altres sobre taulons i sobre algunes peces del vaixell. Així, tots van arribar a terra sans i estalvis.+
Notes a peu de pàgina
^ O «humanitat».
^ És a dir, un vent del nord-est.
^ O «l’ormeig».
^ O «l’aparell».
^ En aquell temps, aquest nom feia referència a la zona que ara ocupa el mar Adriàtic, el mar Jònic i la part del mar Mediterrani situada entre Sicília i Creta.
^ O «ànimes».
