Carta als Hebreus 3:1-19

  • Jesús és més important que Moisès (1-6)

    • «Qui ho ha construït tot és Déu» (4)

  • Advertència contra la falta de fe (7-19)

    • «Avui, si escolteu la seva veu» (7,15)

3  Per tant, germans sants que participeu de la crida* celestial,+ mediteu en aquell a qui reconeixem com a apòstol i gran sacerdot, Jesús.+ 2  Ell va ser fidel a aquell que el va nomenar,+ tal com Moisès també ho va ser en tota la casa de Déu.+ 3  Perquè ell* ha estat considerat digne de rebre més glòria+ que Moisès, perquè qui construeix una casa rep més honra que la casa mateixa. 4  Per descomptat, tota casa ha sigut construïda per algú, però qui ho ha construït tot és Déu. 5  Moisès va ser fidel com a servent en tota la casa de Déu, i això va servir de testimoni del que es diria després, 6  però Crist va ser fidel com a fill+ a càrrec de la casa de Déu. I nosaltres som la seva casa+ si ens aferrem fins a la fi a la llibertat* que tenim per parlar i a l’esperança de la qual presumim. 7  Per tant, tal com diu l’esperit sant:+ «Avui, si escolteu la seva veu, 8  no enduriu els vostres cors com va passar quan vau provocar ira amarga el dia de la prova al desert,+ 9  on els vostres avantpassats em van posar a prova i em van desafiar, tot i que havien vist les meves obres durant 40 anys.+ 10  Per això em vaig indignar amb aquella generació i vaig dir: “El seu cor sempre es desvia i no han arribat a conèixer els meus camins.” 11  De manera que vaig jurar en la meva ira: “No entraran al meu descans.”»+ 12  Germans, vigileu que cap de vosaltres no arribi a tenir mai un cor malvat i sense fe per haver-se allunyat del Déu viu.+ 13  Al contrari, seguiu animant-vos els uns als altres cada dia mentre duri el dia que s’anomena «avui»,+ perquè cap de vosaltres s’endureixi pel poder seductor del pecat. 14  Perquè, en realitat, només arribem a participar del Crist* si ens aferrem fins al final a la confiança que teníem al principi.+ 15  Tal com s’ha dit: «Avui, si escolteu la seva veu, no enduriu els vostres cors com va passar quan vau provocar ira amarga.»+ 16  Perquè, qui són els que van escoltar i, tot i així, van provocar la seva ira amarga? No són tots els que van sortir d’Egipte guiats per Moisès?+ 17  A més, amb qui va estar indignat Déu durant 40 anys?+ No va ser amb els que van pecar, amb els que van caure morts al desert?+ 18  I a qui va jurar que no entrarien al seu descans? No va ser als que van desobeir? 19  Per tant, com podem veure, no hi van entrar perquè els faltava fe.+

Notes a peu de pàgina

O «invitació».
És a dir, Jesús.
O «confiança».
O «amb el Crist».