Carta als Hebreus 6:1-20
6 Per tant, ara que hem deixat enrere les ensenyances bàsiques+ sobre el Crist, avancem cap a la maduresa+ i no tornem a posar els fonaments, és a dir, el penediment de les obres mortes, la fe en Déu,
2 les ensenyances sobre els batejos, la imposició de les mans,+ la resurrecció dels morts+ i el judici etern.
3 Això és el que farem si Déu ho permet.
4 Pel que fa als que una vegada van ser iŀluminats,+ que van tastar el regal* celestial, que es van fer partícips de l’esperit sant
5 i que van tastar l’exceŀlent paraula de Déu i els poders del sistema futur,*
6 però que després s’han apartat,+ és impossible reviure’ls una altra vegada perquè es penedeixin, perquè ells mateixos tornen a clavar el Fill de Déu al pal i l’exposen a la vergonya pública.+
7 Perquè la terra rep una benedicció de Déu quan absorbeix la pluja que sovint cau sobre ella i produeix plantes que beneficien els que la cultiven.
8 Ara bé, si produeix espines i cards, és rebutjada i està a punt de ser maleïda, i finalment serà cremada.
9 Però, estimats, encara que parlem així, estem convençuts que en el vostre cas hi ha coses millors, coses que porten a la salvació.
10 Perquè Déu no és injust i no s’oblida del que heu fet ni de l’amor que heu demostrat pel seu nom+ a l’haver servit els sants i al continuar servint-los.
11 Però desitgem que tots vosaltres demostreu la mateixa diligència per estar completament segurs de l’esperança+ fins al final,+
12 perquè no us torneu ganduls,+ sinó que imiteu els que hereten les promeses per la seva fe i la seva paciència.
13 Quan Déu va fer la seva promesa a Abraham, com que no podia jurar per ningú més gran, va jurar per ell mateix.+
14 Va dir: «Sens dubte et beneiré i sens dubte faré que siguis molt nombrós.»+
15 I Abraham, després de demostrar paciència, va rebre aquesta promesa.
16 Perquè els homes juren per algú més gran que ells, i el seu jurament posa fi a qualsevol discussió, ja que els serveix de garantia.+
17 De la mateixa manera, quan Déu va decidir demostrar més clarament als hereus de la promesa+ que el seu propòsit no canvia, ho va garantir* amb un jurament.
18 Ho va fer perquè, per mitjà d’aquestes dues coses que no canvien i sobre les quals és impossible que Déu menteixi,+ els que hem fugit al refugi tinguem molt d’ànim per aferrar-nos a l’esperança que tenim davant nostre.
19 Aquesta esperança que tenim,+ que és ferma i segura, és una àncora per a l’ànima* i entra fins a l’altra banda de la cortina,+
20 on ha entrat a favor nostre un precursor, Jesús,+ que ha arribat a ser gran sacerdot per sempre a la manera de Melquisedec.+
