Carta de Jaume 1:1-27
1 De Jaume,+ esclau de Déu i del Senyor Jesucrist, a les 12 tribus que estan dispersades per tot arreu:
Salutacions!
2 Germans meus, alegreu-vos molt quan us enfronteu amb diverses proves,+
3 perquè sabeu que la vostra fe, que ha provat la seva qualitat, produeix aguant.+
4 Però deixeu que l’aguant acabi la seva obra, i així sereu complets i sans en tots els sentits, i no us faltarà res.+
5 Per tant, si a algú de vosaltres li falta saviesa, que no deixi de demanar-la a Déu+ i la rebrà,+ perquè ell dona generosament a tothom i sense retreure res.+
6 Però que sempre demani amb fe,+ sense dubtar gens.+ Perquè qui dubta és com una onada del mar que el vent s’emporta i que va d’aquí cap allà.
7 De fet, que una persona així no esperi rebre res de Jehovà,*
8 perquè és algú indecís,+ inconstant en tots els seus camins.
9 Que el germà pobre s’alegri* d’haver sigut exalçat,+
10 i que el ric s’alegri d’haver sigut humiliat.+ Perquè el ric desapareixerà com una flor del camp.
11 Quan surt el sol, amb la seva calor abrasadora, les plantes s’assequen, cauen les seves flors i perden tota la seva bellesa. De la mateixa manera, el ric també desapareixerà mentre persegueix els seus objectius.+
12 Qui continua aguantant durant la prova és feliç+ perquè, quan hagi sigut aprovat, rebrà la corona de la vida+ que Jehovà* ha promès als que no deixen d’estimar-lo.+
13 Quan algú passi per una prova, que no digui: «Déu m’està posant a prova.» Perquè, amb coses dolentes, ningú pot posar a prova Déu, i ell tampoc posa a prova a ningú.
14 Al contrari, cadascú és posat a prova pel seu propi desig, que l’atrau i el sedueix.*+
15 Llavors el desig, quan ha concebut, fa néixer el pecat, i el pecat, quan s’ha comès, porta a la mort.+
16 Estimats germans meus, no us enganyeu.
17 Tot el que rebem de bo i tot regal perfecte ve de dalt+ i baixa del Pare de les llums celestials.+ Ell no varia ni canvia com les ombres, que sí que canvien.+
18 La seva voluntat va ser fer-nos néixer per mitjà de la paraula de la veritat+ perquè fóssim unes primícies d’entre els que ell va crear.+
19 Estimats germans meus, no oblideu que tothom ha de ser ràpid* a escoltar, però lent a parlar+ i lent a la ira,+
20 perquè la ira de l’home no dona com a resultat la justícia de Déu.+
21 Per tant, rebutgeu tota mena de brutícia i tot rastre de maldat,*+ i accepteu amb docilitat que la paraula que us pot salvar arreli en vosaltres.
22 Així que, poseu en pràctica la paraula+ i no us limiteu a escoltar-la, perquè així us enganyaríeu a vosaltres mateixos amb raonaments falsos.
23 Perquè qui escolta la paraula però no la posa en pràctica+ s’assembla a algú que es mira la cara en un mirall.
24 Després de mirar-se, se’n va i de seguida s’oblida de quin tipus de persona és.
25 Però qui mira atentament la llei perfecta+ que pertany a la llibertat i hi persisteix no és algú que escolta i oblida, sinó algú que la posa en pràctica, i serà feliç en tot el que faci.+
26 Si algú pensa que adora Déu* però no controla* la seva llengua,+ enganya el seu cor i la seva adoració no serveix de res.
27 La manera d’adorar* que és neta i pura als ulls del nostre Déu i Pare consisteix en això: cuidar els orfes+ i les viudes+ que passen per dificultats*+ i mantenir-se sense taca del món.+
Notes a peu de pàgina
^ Lit. «presumeixi».
^ O «l’agafa amb un esquer».
^ O «ha d’estar disposat».
^ O potser «l’abundància de maldat».
^ O «és religiós».
^ O «no refrena».
^ O «La religió».
^ Lit. «en la seva tribulació».
