Job 15:1-35
15 Elifaz,+ el temanita, va contestar:
2 «Respondrà el savi amb arguments buits,*o s’omplirà la panxa amb el vent de l’est?
3 És inútil corregir amb simples paraules,i no serveix de res parlar per parlar.
4 Perquè tu debilites el temor de Déu,i fas que es perdi l’interès en Déu.
5 Perquè el teu pecat et fa parlar així,*i prefereixes parlar amb astúcia.
6 La teva boca et condemna, i no pas jo;els teus llavis testifiquen contra tu.+
7 Has sigut el primer home a néixer?
Vas néixer abans que els turons?
8 Que potser escoltes les converses confidencials de Déu?
Ets l’únic que té saviesa?
9 Què saps tu que nosaltres no sapiguem?+
Què entens tu que nosaltres no entenguem?
10 Entre nosaltres hi ha els canosos i la gent gran,+homes de molta més edat que el teu pare.
11 No en tens prou, amb el consol de Déuo amb les paraules amables que et diuen?
12 Per què et deixes portar pel cor,i per què tens els ulls encesos de fúria?
13 Tu et poses furiós amb Déui deixes que de la boca et surtin paraules com aquestes.
14 Com pot ser pur un simple mortal,o com pot ser just algú que neix d’una dona?+
15 Mira! Déu no confia en els seus sants.*
Ni tan sols el cel és pur als seus ulls.+
16 Encara menys confiarà en algú que és detestable i corrupte,+en un home que es beu la injustícia com si fos aigua!
17 Et diré una cosa, així que escolta’m!
T’explicaré el que he vist,
18 el que els savis han explicat i no han amagat,el que els han transmès els seus pares.+
19 Ells van ser els únics que van rebre la terra,i cap estranger va passar entre ells.
20 El malvat viu turmentat tots els seus dies,tots els anys reservats per al tirà.
21 Sorolls terrorífics ressonen a les seves orelles;+en temps de pau, els saquejadors l’ataquen.
22 No creu que pugui escapar-se de la foscor;+hi ha una espasa reservada per a ell.
23 Va d’aquí cap allà buscant menjar* i dient: “On n’hi ha?”
Sap molt bé que el dia de la foscor és a prop.
24 L’angoixa i el neguit no deixen d’aterrir-lo;l’assalten com un rei preparat per atacar.
25 Perquè ell aixeca la mà contra Déu mateixi intenta desafiar el* Totpoderós.
26 Es llança obstinadament contra ellamb el seu escut gruixut i resistent.
27 Se li ha engreixat la cara,i el greix se li ha acumulat als malucs.
28 Viu a ciutats que seran destruïdes,a cases que estaran deshabitades,que es convertiran en munts de pedres.
29 No es farà ric ni acumularà una fortuna;els seus béns no s’estendran per la terra.
30 No s’escaparà de la foscor;una flama consumirà la seva branqueta nova,*i ell desapareixerà amb una bufada de la boca de Déu.+
31 Que no s’enganyi ni confiï en el que és inútil,perquè també serà inútil el que rebrà a canvi.
32 Això passarà abans que arribi el seu dia,i les seves branques no floriran mai més.+
33 Ell serà com un cep que perd el raïm encara verdi com una olivera que deixa caure les seves flors.
34 Perquè el grup dels irreverents* és estèril,+i el foc consumirà les tendes on es fan suborns.
35 Ells engendren problemes i donen a llum el que és dolent,i de la seva matriu surt l’engany.»
Notes a peu de pàgina
^ O «coneixement que només és vent».
^ Lit. «entrena la teva boca».
^ Pel que sembla, fa referència als àngels.
^ Lit. «pa».
^ O «imposar-se al».
^ És a dir, tota esperança de recuperació.
^ O «apòstates».
