Job 2:1-13

  • Satanàs torna a posar en dubte els motius de Job (1-5)

  • Satanàs rep permís per ferir Job amb una malaltia (6-8)

  • La dona de Job diu: «Maleeix Déu i mor!» (9, 10)

  • Arriben els tres amics de Job (11-13)

2  Després va arribar el dia en què els fills del Déu verdader*+ van anar a ocupar el seu lloc davant de Jehovà,+ i Satanàs també va entrar enmig d’ells per ocupar el seu lloc davant de Jehovà.+ 2  Llavors Jehovà va preguntar a Satanàs: «D’on vens?» Satanàs va contestar a Jehovà: «De rondar per la terra i de passejar-m’hi.»+ 3  I Jehovà va dir a Satanàs: «T’has fixat en el meu servent Job? No hi ha ningú com ell a tota la terra. És un home íntegre i just*+ que tem Déu i evita tot el que és dolent. Tot i que m’intentes provocar perquè el destrueixi*+ sense cap motiu, ell continua aferrat a la seva integritat.»+ 4  Però Satanàs va respondre a Jehovà: «Pell per pell! L’home donarà tot el que té per salvar la seva vida.* 5  Però ara allarga la mà i toca-li els ossos i la carn, i veuràs com et maleeix a la teva pròpia cara.»+ 6  Aleshores Jehovà va dir a Satanàs: «Mira, el deixo a les teves mans.* Però no li prenguis la vida!» 7  Llavors Satanàs es va retirar de la presència* de Jehovà i va ferir Job amb úlceres doloroses*+ des de la planta dels peus fins a la coroneta. 8  I Job va agafar un tros de terrissa per gratar-se i es va quedar assegut entre les cendres.+ 9  Finalment la seva dona li va dir: «Encara t’aferres a la teva integritat? Maleeix Déu i mor!» 10  Però ell li va respondre: «Parles com una dona sense seny. Si acceptem les coses bones que venen del Déu verdader, no acceptarem també les dolentes?»+ A pesar de tot això, Job no va pecar amb les seves paraules.+ 11  Tres amics* de Job —Elifaz,+ el temanita, Bildad,+ el suhita,+ i Sofar,+ el naamatita— es van assabentar de totes les desgràcies que li havien passat. Aleshores cadascun d’ells va sortir de la seva regió, perquè havien quedat per anar junts a compartir el dolor de Job i consolar-lo. 12  Quan el van veure de lluny, no el van poder reconèixer. Llavors es van posar a plorar molt fort i a esquinçar-se els vestits, i van tirar pols a l’aire i sobre els seus caps.+ 13  Després es van asseure a terra amb ell durant set dies i set nits. Ningú li va dir ni una sola paraula, perquè veien que el seu dolor era molt gran.+

Notes a peu de pàgina

En hebreu, aquesta expressió fa referència als àngels.
O «sense culpa i recte».
Lit. «me l’empassi».
O «ànima».
O «sota el teu control».
Lit. «del rostre».
O «furóncols malignes».
O «coneguts».