Job 20:1-29
20 Sofar,+ el naamatita, va contestar:
2 «Els meus pensaments inquietants m’obliguen a respondre,perquè estic neguitós.
3 Els retrets que he escoltat m’insulten.
Però el meu enteniment* em fa respondre.
4 Segur que sempre has sabut això,perquè ha sigut així des que l’home va ser posat* a la terra:+
5 que el crit d’alegria del malvat és breui que la felicitat de l’irreverent* només dura un moment.+
6 Tot i que la seva grandesa pugi fins al celi el seu cap arribi als núvols,
7 ell desapareixerà per sempre com els seus excrements;els que el veien preguntaran: “On és?”
8 Se n’anirà volant com un somni, i no el trobaran;s’esvairà com una visió nocturna.
9 Els ulls que el veien no el contemplaran més,i al lloc on vivia no el tornaran a veure.+
10 Els seus fills intentaran guanyar-se el favor dels pobres,i les seves pròpies mans tornaran la seva riquesa.+
11 Els seus ossos estaven plens de vigor juvenil,però aquest vigor quedarà estès amb ell sobre la pols.
12 Si la maldat té un gust dolç a la seva boca,si ell se l’amaga sota la llengua,
13 si l’assaboreix sense deixar-la anari la reté a la boca,
14 llavors el seu aliment es tornarà agre dins seu,en el seu interior serà com el verí d’una cobra.
15 S’ha empassat una fortuna, però la vomitarà;Déu la farà sortir del seu ventre.
16 Xuclarà el verí d’una cobra;els ullals d’un escurçó el mataran.
17 No veurà mai els rierols d’aigua,els torrents de mel i mantega.
18 Retornarà els seus béns sense fer-los servir;*no gaudirà de la fortuna que van produir els seus negocis.+
19 Perquè ha esclafat els pobres i els ha abandonat;s’ha quedat amb una casa que ell no va construir.
20 Però no tindrà pau interior;la seva fortuna no el salvarà.
21 No li sobra res per poder-ho devorar;per això la seva prosperitat no durarà.
22 Quan la seva fortuna estigui en el seu punt àlgid, l’ansietat l’envairà;la desgràcia caurà sobre ell amb tota la seva força.
23 Quan s’estigui omplint la panxa,Déu li enviarà la seva fúria ardent;la farà ploure a sobre d’ell fins que li arribi a les entranyes.
24 Quan fugi de les armes de ferro,el travessaran les fletxes d’un arc de coure.
25 S’arrenca de l’esquena una fletxa,es treu del fetge* una arma brillant,i el terror s’apodera d’ell.+
26 Als seus tresors els espera la profunda tenebra;el consumirà un foc que ningú ha avivat;als que quedin a la seva tenda els espera la calamitat.
27 El cel revelarà la seva ofensa;la terra s’aixecarà contra ell.
28 Una inundació s’emportarà casa seva,un torrent impetuós en el dia de la fúria de Déu.
29 Això és el que Déu li ha reservat al malvat,l’herència que Déu li ha assignat.»
Notes a peu de pàgina
^ Lit. «un esperit del meu enteniment».
^ O «la humanitat va ser posada», «Adam va ser posat».
^ O «apòstata».
^ O «consumir-los».
^ Lit. «de la bilis».
