Job 21:1-34
21 Job va contestar:
2 «Escolteu atentament el que dic;doneu-me almenys aquest consol.
3 Tingueu paciència mentre parlo,i després ja us podreu burlar de mi.+
4 És que em queixo a un home?
Si fos així, no perdria jo* la paciència?
5 Mireu-me i quedeu-vos perplexes;tapeu-vos la boca amb la mà.
6 Quan em paro a pensar, em quedo desconcertati em tremola tot el cos.
7 Per què els malvats segueixen vivint,+envelleixen i es fan rics?*+
8 Els seus fills sempre estan al seu davant,i ells arriben a veure els seus descendents.
9 Les seves cases són segures, ells no tenen por,+i Déu no els castiga amb la seva vara.
10 Els seus toros fecunden sense fallar,i les seves vaques pareixen i no avorten mai.
11 Els seus nens corren per fora com els ramats,i els seus fills salten d’alegria.
12 Canten acompanyats de la pandereta i de l’arpa,i es diverteixen al so de la flauta.+
13 Els seus dies transcorren feliços,i ells baixen en pau* a la Tomba.*
14 Amb tot, diuen al Déu verdader: “Deixa’ns tranquils!
No en volem saber res, dels teus camins!+
15 Qui és el Totpoderós, perquè l’hàgim de servir?+
I què en trauríem, de coneixe’l?”+
16 Però jo sé que no tenen el control de la seva prosperitat.+
(Els pensaments* dels malvats no tenen res a veure amb els meus.)+
17 Quantes vegades s’apaga el llum dels malvats?+
Quantes vegades pateixen desgràcies?
Quantes vegades els destrueix Déu ple de fúria?
18 ¿Alguna vegada són com palla davant del venti com pellofa que una ventada s’emporta d’aquí cap allà?
19 Déu reservarà el càstig d’un home per als seus fills.
Però que Déu també li doni a ell el seu merescut perquè se n’adoni.+
20 Que ell mateix vegi el seu fracàs,i que sigui ell qui begui de la ira del Totpoderós.+
21 Perquè, si es redueix* el nombre dels seus mesos,+què li importa el que li passarà a la seva família després d’ell?
22 Pot algú ensenyar res* a Déu,+si és ell qui jutja els que ocupen els llocs més elevats?+
23 Un home mor en ple vigor,+quan està completament tranquil i no té cap preocupació,+
24 quan té les cuixes plenes de greixi els ossos ben forts.*
25 Però un altre home mor molt angoixat,*sense haver tastat mai res de bo.
26 Quedaran estesos junts a la pols,+i a tots dos els cobriran els cucs.+
27 Jo sé exactament el que penseui el que esteu tramant per perjudicar-me.*+
28 Perquè dieu: “On és la casa de l’home important,i on és la tenda on vivia el malvat?”+
29 ¿No ho heu preguntat als viatgers?
¿No heu analitzat detingudament el que diuen,*
30 que el malvat és perdonat en el dia del desastrei rescatat en el dia de la fúria?
31 Qui li retraurà la seva conducta,i qui li donarà el seu merescut pel que ha fet?
32 Quan se l’emportin al cementiri,faran vetlla a la seva tomba.
33 La terra que el cobreix li semblarà dolça,*+i tota la humanitat anirà* darrere d’ell+com tants d’altres que hi van anar davant d’ell.
34 Així doncs, per què em doneu un consell inútil?+
Les vostres respostes només són un engany!»
Notes a peu de pàgina
^ Lit. «el meu esperit».
^ O «poderosos».
^ O «en un instant». Fa referència a una mort ràpida i indolora.
^ O «consells», «plans».
^ O «es talla en dos».
^ Lit. «coneixement».
^ Lit. «el moll dels ossos ben humit».
^ O «amb l’ànima amargada».
^ O potser «per utilitzar la violència contra mi».
^ O «les proves que presenten».
^ Lit. «Els terrossos de la vall li seran dolços».
^ Lit. «ell arrossegarà tota la humanitat».
