Job 23:1-17
23 Job va contestar:
2 «Avui també em seguiré queixant amb tossudesa;*+m’he quedat sense forces de tant gemegar.
3 Tant de bo sabés on trobar Déu!+
Llavors aniria al lloc on viu.+
4 Presentaria la meva causa davant seui ompliria la meva boca d’arguments;
5 aconseguiria saber quina és la seva respostai tindria en compte el que em digués.
6 ¿Utilitzaria ell el seu gran poder per enfrontar-se a mi?
No, segur que em prestaria atenció.+
7 Allà la persona justa podria resoldre els assumptes amb ell,i el meu Jutge m’absoldria d’una vegada per totes.
8 Però, si vaig cap a l’est, ell no hi és,i, si torno, no el puc trobar.
9 Quan treballa a l’esquerra, no el puc veure;llavors gira cap a la dreta, però segueixo sense veure’l.
10 En canvi, ell sap quin camí he agafat.+
Després que ell em posi a prova, seré com l’or pur.+
11 Els meus peus han seguit els seus passos de ben a prop;he seguit el seu camí sense desviar-me’n.+
12 No m’he apartat dels manaments dels seus llavis;he atresorat les seves paraules+ molt més del que se’m demanava.
13 Quan ell està decidit a fer alguna cosa, qui l’hi pot impedir?+
Quan vol fer una cosa, la fa.+
14 Perquè complirà plenament el que ha determinat per a mi,i té reservades moltes coses com aquestes.
15 Per això estic angoixat a causa d’ell;quan penso en ell, li tinc encara més temor.
16 Déu em té acovardit;el Totpoderós m’ha espantat.
17 Però encara no m’han silenciat ni la foscorni les tenebres que em cobreixen la cara.
Notes a peu de pàgina
^ O «la meva queixa és rebel».
