Job 24:1-25

  • Job continua amb la seva resposta (1-25)

    • «Per què el Totpoderós no fixa un dia?» (1)

    • Diu que Déu permet la maldat (12)

    • Als pecadors els agrada la foscor (13-17)

24  Per què el Totpoderós no fixa un dia?+ Per què els que el coneixen no veuen el seu dia?*   La gent desplaça els senyals que delimiten els terrenys;+roben els ramats per emportar-se’ls als seus prats.   S’enduen el burro dels orfes*i agafen el bou de la viuda com a garantia d’un préstec.*+   Obliguen els pobres a sortir del camí;els indefensos de la terra s’han d’amagar d’ells.+   Els pobres busquen menjar com els ases salvatges+ del desert;al desert busquen menjar per als seus fills.   Han de segar el camp d’algú altre*i recollir el que queda a la vinya del malvat.   Passen la nit despullats, sense roba;+no tenen res per tapar-se quan fa fred.   La pluja de les muntanyes els deixa xops;s’arramben a les roques perquè no tenen aixopluc.   El malvat arrenca l’orfe del pit de la seva mare;+s’emporta la roba dels pobres com a garantia d’un préstec,+ 10  els obliga a anar despullats, sense roba,i a passar gana, mentre carreguen els feixos de cereals. 11  A ple sol, treballen de valent* al costat dels murs de les terrasses de cultiu;trepitgen el raïm per fer vi, però tot i així passen set.+ 12  Els que s’estan morint no deixen de lamentar-se a la ciutat;els ferits de mort criden demanant ajuda,+però Déu no ho considera dolent.* 13  N’hi ha que es rebeŀlen contra la llum:+ no en reconeixen els caminsni en segueixen els senders. 14  L’assassí s’aixeca a trenc d’alba,mata l’indefens i el pobre,+i de nit es dedica a robar. 15  Els ulls de l’adúlter esperen el crepuscle;+ell diu: “Ningú em veurà!”,+i es tapa la cara. 16  Quan és fosc, els malvats entren a* les cases;durant el dia es tanquen a casa. No coneixen la llum del dia.+ 17  Per a ells, el matí és com la tenebra profunda;estan habituats als terrors de la tenebra profunda. 18  Però són arrossegats ràpidament per les aigües.* El seu terreny serà maleït.+ No tornaran a les seves vinyes. 19  Tal com la sequera i la calor s’emporten la neu fosa,la Tomba* s’emporta els que han pecat.+ 20  Les seves mares s’oblidaran d’ells;els cucs se’n faran un banquet. Ningú els recordarà mai més.+ I la injustícia serà tallada com un arbre. 21  S’aprofiten de la dona estèrili maltracten la viuda. 22  Déu utilitzarà la seva força per destruir els poderosos;tot i que s’aixequin, no saben si viuran o no. 23  Déu permet que se sentin confiats i segurs,+però els seus ulls vigilen tot el que ells fan.*+ 24  Són exalçats per poc temps i després deixen d’existir.+ Són rebaixats+ i moren com tothom,són tallats com les espigues. 25  Si no és així, qui pot demostrar que soc un mentidero contradir les meves paraules?»

Notes a peu de pàgina

Fa referència al dia del judici de Déu.
Lit. «orfes de pare».
O «com a penyora».
O potser «recollir farratge al camp».
O potser «Extreuen oli».
O potser «Déu no culpa a ningú».
Lit. «foraden».
Lit. «Ell és ràpid sobre la superfície de les aigües».
O «el Xeol», és a dir, el lloc simbòlic on descansen els morts. Consulta el glossari.
Lit. «els seus camins».