Job 32:1-22

  • El jove Elihú s’uneix a la conversa (1-22)

    • Està enfurismat amb Job i els seus amics (2, 3)

    • Ha esperat respectuosament abans de parlar (6, 7)

    • «L’edat per si sola no fa que algú sigui savi» (9)

    • Elihú té ganes de parlar (18-20)

32  Llavors aquells tres homes no van respondre res més a Job, perquè ell estava convençut que era just.+ 2  Però Elihú, el fill de Baraquel, el buzita,+ de la família de Ram, estava molt furiós. Es va enfurismar amb Job per haver intentat demostrar que ell tenia la raó, i no pas Déu.+ 3  També es va posar molt furiós amb els tres amics de Job perquè, com que no havien pogut trobar una bona resposta, havien declarat Déu culpable.+ 4  Elihú s’havia esperat per contestar a Job, perquè aquells tres homes eren més grans que ell,+ 5  i quan va veure que no tenien res més a dir, es va enfurismar. 6  Aleshores Elihú, el fill de Baraquel, el buzita, va començar a parlar i va dir: «Jo soc jovei vosaltres sou grans.+ Per respecte m’he quedat callat+i no m’he atrevit a dir-vos el que sé.  7  Vaig pensar: “Que parli l’edat,i que els que tinguin molts anys facin conèixer la saviesa.”  8  Però el que fa que una persona tingui entenimentés l’esperit que hi ha en ella, l’alè del Totpoderós.+  9  L’edat per si sola no fa que algú sigui savi,ni és la gent gran l’única que entén el que és correcte.+ 10  Per això dic: “Escolta’m,que jo també et diré el que sé.” 11  He esperat que acabéssiu de parlar;he estat escoltant els vostres raonaments+mentre pensàveu què volíeu dir.+ 12  Us he prestat molta atenció,però cap de vosaltres ha pogut demostrar que Job estava equivocat*ni contestar als seus arguments. 13  Així que no digueu: “Hem trobat la saviesa. És Déu qui el corregeix, no pas un home.” 14  Les paraules de Job no anaven dirigides contra mi;per això, jo no li respondré amb els mateixos arguments que vosaltres. 15  Aquests homes estan desconcertats, no tenen més respostes;no tenen res més a dir. 16  He esperat, però ja no parlen;estan aquí parats sense contestar res més. 17  Per això jo també parlaré,jo també diré el que sé, 18  perquè tinc moltes coses a dir;dins meu, l’esperit m’obliga a parlar. 19  Per dins estic com el vi tancat, que no té respirador,com bots de vi nous a punt de rebentar.+ 20  Deixeu-me parlar per desfogar-me! Obriré els llavis per respondre. 21  No mostraré favoritisme a ningú,+ni adularé* cap home, 22  perquè no sé adular els altres;si ho fes, el meu Creador m’eliminaria ben aviat.

Notes a peu de pàgina

O «reprendre Job».
O «ni atorgaré un títol honorífic a».