Job 33:1-33
33 Ara, Job, escolta les meves paraules, si us plau;escolta tot el que diré.
2 Para atenció, si us plau! Obriré la meva boca;la meva llengua parlarà.
3 Les meves paraules revelen la rectitud del meu cor,+i els meus llavis diuen amb sinceritat el que sé.
4 És l’esperit de Déu el que m’ha fet,+i l’alè del Totpoderós m’ha donat la vida.+
5 Respon-me si pots;presenta’m els teus arguments; prepara la teva defensa.
6 Mira! Per al Déu verdader, jo soc com tu;també he sigut format del fang.+
7 Així doncs, no em tinguis por,i no et sentis angoixat per la pressió de les meves paraules.
8 Però t’he sentit dir això,sí, he escoltat que repeties aquestes paraules:
9 “Soc pur, no he comès cap pecat;+estic net, no he comès cap falta.+
10 Però Déu troba raons per posar-se en contra meva;em considera el seu enemic.+
11 Em fica els peus al cep;vigila tots els meus camins.”+
12 Però en això no tens raó, així que et respondré:
Déu és molt més gran que el simple mortal.+
13 Per què presentes una queixa contra ell?+
És perquè no ha respost a totes les teves paraules?+
14 Perquè Déu parla una vegada i una altra,però ningú li para atenció.
15 Ho fa en un somni, en una visió durant la nit,+quan un son profund cau damunt la gentmentre dormen al llit.
16 Llavors els destapa les orelles+i grava* en ells les seves ensenyances,
17 per apartar l’home de les seves males accions+i per protegir-lo de l’orgull.+
18 Déu salva la seva ànima* de la fossa,*+la seva vida de morir per l’espasa.*
19 L’home també és corregit pel dolor quan està al lliti pel constant patiment dels seus ossos,
20 fins al punt que li fa fàstic* el pai rebutja* fins i tot el bon menjar.+
21 La seva carn es consumeix i desapareix de la vista,i se li noten els ossos, que abans no se li veien.
22 La seva ànima* s’apropa a la fossa;*la seva vida, als que causen la mort.
23 Si li arriba un missatger,*un defensor entre mil,per dir-li el que és just,
24 llavors Déu es compadeix de l’home i diu:
“No el facis baixar a la fossa!*+
He trobat un rescat!+
25 Que la seva carn es torni més sana* que en la joventut;+que ell recuperi les forces* que tenia quan era jove.”+
26 L’home suplicarà Déu,+ i ell li concedirà el seu favor;cridarà d’alegria al veure la cara de Déu;l’home mortal tornarà a rebre la justícia de Déu.
27 Aquest home dirà* als altres:
“He pecat+ i he torçat el que és recte,però no he rebut el meu merescut.*
28 Ell ha salvat la meva ànima* d’anar a la fossa,*+i la meva vida veurà la llum.”
29 En realitat, Déu fa totes aquestes cosesdues i tres vegades per l’home,
30 per fer-lo tornar de la fossa,*perquè la llum de la vida l’iŀlumini.+
31 Para atenció, Job! Escolta’m!
Queda’t callat, que jo continuaré parlant.
32 Si tens res a dir, respon-me.
Parla, perquè vull demostrar que tens raó.
33 Però si no tens res a dir, escolta’m;queda’t callat, i t’ensenyaré la saviesa.»
Notes a peu de pàgina
^ Lit. «segella».
^ O «tomba».
^ O «una arma», «un projectil».
^ O «la seva ànima rebutja».
^ Lit. «a la seva vida li fa fàstic».
^ O «tomba».
^ O «àngel».
^ O «tomba».
^ O «el vigor».
^ O «fresca».
^ Lit. «cantarà».
^ O potser «no m’ha servit de res».
^ O «tomba».
^ O «tomba».
