Job 37:1-24

  • Les forces de la natura revelen la grandesa de Déu (1-24)

    • Déu pot aturar l’activitat dels humans (7)

    • «Reflexiona en les meravelloses obres de Déu» (14)

    • Comprendre Déu no està a l’abast dels humans (23)

    • Ningú s’hauria de tenir per savi (24)

37  Per això, el meu cor batega amb forçai salta dins del meu pit.  2  Escolteu amb atenció l’esclat de la seva veu*i el tro que surt de la seva boca.  3  Ell el deixa anar per sota el celi envia els seus llamps+ fins als extrems de la terra.  4  Després se sent un rugit;ell trona amb una veu majestuosa,+i no reté els llamps quan se sent la seva veu.  5  Déu trona amb la seva veu+ d’una manera meravellosa;fa coses grandioses que escapen de la nostra comprensió.+  6  Perquè ordena a la neu: “Cau sobre la terra”,+i al xàfec: “Cau amb tota la teva força.”+  7  Déu atura l’activitat dels humans*perquè tots els mortals coneguin la seva obra.  8  Els animals salvatges entren als seus causi es queden als seus amagatalls.  9  El vent de tempesta surt de la seva habitació,+i amb el vent del nord ve el fred.+ 10  Amb la bufada de Déu, es forma el gel+i es congelen les grans extensions d’aigua.+ 11  Sí, ell carrega els núvols d’humitat;escampa els seus llampecs+ entre els núvols. 12  Aquests giren en cercle per on ell els dirigeix,i sobre la superfície de la terra habitada fan tot el que ell mana.+ 13  Ell fa que tot això passi,+ ja sigui per portar càstig,*+per regar la terra o per mostrar amor lleial. 14  Escolta això, Job,atura’t i reflexiona en les meravelloses obres de Déu.+ 15  ¿Saps com controla Déu els* núvolsi com fa que el llampec resplendeixi des del núvol? 16  Saps com floten els núvols?+ Aquestes són les obres meravelloses d’aquell que té un coneixement perfecte.+ 17  Per què se t’escalfa la robaquan la terra està calmada a causa del vent del sud?+ 18  ¿Pots estendre* el cel+ igual que fa elli deixar-lo tan sòlid com un mirall de metall? 19  Fes-nos saber què li hem de dir;nosaltres no podem contestar res perquè estem a les fosques. 20  Se li hauria de dir que vull parlar? O ha dit algú res que se li hagi de comunicar?+ 21  Les persones no poden veure la llum,*encara que brilli en el cel,fins que el vent no passa i s’emporta els núvols. 22  Del nord arriba una resplendor daurada;la majestat de Déu+ és impressionant. 23  No està al nostre abast comprendre el Totpoderós;+el seu poder és molt gran,+i ell mai actua en contra de la seva justícia+ ni de la seva gran rectitud.+ 24  Per això, la gent l’ha de témer.+ Perquè ell no afavoreix a ningú que es tingui per savi.»*+

Notes a peu de pàgina

Fa referència a la veu de Déu.
Lit. «posa un segell a la mà de tots els humans».
Lit. «una vara».
O «dona ordres Déu als».
O «aixafar».
És a dir, la llum del sol.
Lit. «als savis de cor».