Job 39:1-30
39 ¿Saps quan crien les cabres munteses?+
¿Has vist les cérvoles donant a llum els seus petits?+
2 ¿Comptes els seus mesos de gestació?
¿Saps en quina època tenen les seves cries?
3 S’ajupen quan donen a llum els seus petits,i llavors s’acaben els seus dolors.
4 Les seves cries es fan fortes i creixen en el camp;llavors se’n van i no tornen més.
5 Qui ha posat en llibertat l’ase salvatge?*+
I qui ha deslligat les cordes de l’ase salvatge?
6 He fet de la plana desèrtica la seva casa,i de la terra salada, la seva llar.
7 Ell se’n riu, del xivarri de la ciutat;no escolta els crits de qui el fa treballar.
8 Recorre els turons buscant pastures,cercant tot el que és verd.
9 Et voldrà servir el toro salvatge?+
Passarà la nit al teu estable?
10 ¿El lligaràs amb cordes a l’arada perquè faci solcs?
¿Anirà darrere teu per llaurar la vall?
11 ¿Confiaràs en la seva gran forçai deixaràs que et faci el treball més pesat?
12 ¿Comptaràs amb ell perquè et porti la collita,i l’ajuntarà a la teva era?
13 L’estruç bat alegrement les ales,però, ¿es poden comparar les seves ales i plomes a les de la cigonya?+
14 Deixa els seus ous a terra,i els manté calents a la pols.
15 S’oblida que algun peu els pot trepitjaro que els animals salvatges els poden esclafar.
16 Tracta els seus fills amb duresa, com si no fossin seus;+no li importa que tots els seus esforços siguin inútils.
17 Perquè Déu li ha negat* la saviesai no li ha donat inteŀligència.*
18 Però, quan s’aixeca i bat les ales,es riu del cavall i del genet.
19 ¿Ets tu qui li dona força al cavall?+
¿Vesteixes el seu coll amb una crinera moguda pel vent?
20 ¿Pots fer que salti com una llagosta?
El seu majestuós rebuf espanta.+
21 Piafa* a la vall, s’exhibeix amb emoció i fortalesa.+
Es llança a la batalla.*+
22 Es riu de la por i no s’espanta per res.+
No recula davant l’espasa.
23 El buirac* ressona al donar-li cops;la llança i la javelina resplendeixen.
24 Tremolant d’impaciència, es llança al galop;*al so del corn, no es pot quedar aturat.*
25 Quan sona el corn, renilla.*
Ensuma la batalla des de lluny,i sent els crits dels comandants i la cridòria de la guerra.+
26 ¿És gràcies a la teva inteŀligència* que el falcó alça el voli desplega les ales cap al sud?
27 O és per ordre teva que l’àguila s’enlaira+i fa el seu niu en un lloc alt?+
28 Passa la nit al penya-segati viu a la seva fortalesa, en una roca.
29 Des d’allà, busca la seva presa;+els seus ulls veuen des de molt lluny.
30 Els seus pollets xarrupen la sang;i on hi ha cadàvers, allà s’hi troba.»+
Notes a peu de pàgina
^ O «l’onagre».
^ Lit. «ha fet oblidar».
^ O «enteniment».
^ Lit. «Surt a trobar les armes».
^ O «Colpeja el terra amb les potes».
^ Estoig per portar fletxes.
^ Lit. «devora el terra».
^ O potser «no s’ho pot ni creure».
^ Lit. «diu: “Ahà!”».
^ O «al teu enteniment».
