Job 4:1-21
4 Elifaz,+ el temanita, va contestar:
2 «Si algú intenta parlar amb tu, ¿seràs prou pacient per escoltar-lo?
Perquè, qui es pot retenir de parlar?
3 És cert que tu has corregit molta gent,i que enforties les mans dèbils.
4 A qui ensopegava, l’aixecaves amb les teves paraules,i a qui li fallaven els genolls, l’enforties.
5 Però ara et passa a tu, i t’enfonses;*et toca a tu, i et desesperes.
6 No et dona confiança el profund respecte que sents per Déu?
No et dona esperança la teva trajectòria d’integritat?+
7 Si us plau, fes memòria: hi ha algú innocent que hagi mort abans d’hora?
Quan han sigut destruïts els justos?
8 El que jo he vist és que els que llauren* la maldati els que sembren la desgràcia recullen el mateix.
9 Moren amb una bufada de Déui desapareixen amb una ràfega de la seva fúria.
10 El lleó rugeix, i el lleó jove brama,però fins i tot les dents dels lleons forts es trenquen.
11 El lleó mor per falta de presa,i els seus cadells es dispersen.
12 Vaig rebre un missatge en secreti un xiuxiueig va arribar a les meves orelles.
13 Entre pensaments inquietants durant les visions de la nit,quan el son profund cau sobre els homes,
14 em van agafar esgarrifances de terrorque van omplir de por tots els meus ossos.
15 Un esperit em va passar pel davant de la cara;se’m van posar els pèls de punta.
16 Llavors l’esperit es va aturar,però no vaig reconèixer el seu aspecte.
Hi havia una silueta davant dels meus ulls;es va fer un silenci, i després vaig sentir una veu:
17 “Pot un simple mortal ser més just que Déu?
Pot un home ser més pur que el seu Creador?”
18 Si ell ni tan sols confia en els seus servents,i troba defectes en els seus àngels,*
19 com ha de confiar en els que viuen en cases fetes de fang,que tenen els fonaments a la pols,+i poden ser esclafats tan fàcilment com una arna?
20 Ells són completament esclafats del matí al vespre;desapareixen per sempre sense que ningú se n’adoni.
21 ¿No són ells com una tenda que es desploma perquè li han arrencat la corda?
Moren sense saviesa.
