Jutges 19:1-30
-
El crim sexual dels benjaminites a Guibeà (1-30)
19 En aquell temps, quan a Israel no hi havia rei,+ un levita que vivia a una zona apartada de la regió muntanyosa d’Efraïm+ va prendre una esposa, una concubina, que era de Betlem+ de Judà.
2 Però la seva concubina li va ser infidel. El va abandonar i se’n va anar a casa del seu pare, a Betlem de Judà, on s’hi va quedar quatre mesos.
3 Llavors el seu marit va sortir a buscar-la, junt amb el seu ajudant i un parell de burros, per veure si la podia convèncer perquè tornés. Ella el va fer entrar a casa del seu pare i, quan aquest el va veure, se’n va alegrar molt.
4 Per això el seu sogre, el pare de la noia, el va convèncer perquè s’hi quedés tres dies. Van menjar i beure, i el levita va passar aquelles nits allà.
5 Al quart dia, es van llevar de bon matí per marxar, però el pare de la noia va dir al seu gendre: «Menja alguna cosa per agafar forces; després ja marxareu.»
6 Per tant, es van asseure i van menjar i beure tots dos junts. Llavors el pare de la noia li va dir: «Si us plau, queda’t aquesta nit i passa una bona estona.»*
7 Quan l’home es va aixecar per marxar, el seu sogre li va insistir tant que s’hi va quedar una altra nit.
8 Al cinquè dia, es va llevar de bon matí per marxar, però el pare de la noia li va dir: «Si us plau, menja alguna cosa per agafar forces.» Es van entretenir fins que es va fer tard, i els dos van seguir menjant junts.
9 Llavors l’home es va aixecar per marxar amb la seva concubina i el seu ajudant, però el seu sogre li va dir: «Mira, gairebé ha arribat el vespre. Si us plau, passeu aquí la nit, perquè ja s’està fent tard. Quedeu-vos aquesta nit i passeu una bona estona. Demà us podreu llevar d’hora per emprendre el viatge i tornar a casa.»
10 Però l’home no va voler quedar-s’hi una altra nit. Així que va preparar els dos burros i es va posar en camí amb la seva concubina i el seu ajudant. I van viatjar fins a Jebús, és a dir, Jerusalem.+
11 Quan eren a prop de Jebús, ja s’estava fent fosc, i l’ajudant va dir al seu amo: «Vols que parem a aquesta ciutat dels jebuseus i hi passem la nit?»
12 Però el seu amo li va dir: «No ens hem d’aturar a una ciutat d’estrangers, de gent que no és israelita. Anirem fins a Guibeà.»+
13 A continuació va dir al seu ajudant: «Vinga, intentem arribar a Guibeà o a Ramà.+ Passarem la nit a un d’aquests dos llocs.»
14 Ells van continuar el seu camí i, quan eren a prop de Guibeà, que està al territori de Benjamí, ja s’estava ponent el sol.
15 Llavors es van aturar a Guibeà i hi van entrar per passar-hi la nit. Un cop dins de la ciutat, es van asseure a la plaça, però ningú els convidava a allotjar-se a casa seva.+
16 Finalment, aquell vespre, va passar per allà un home vell que venia del camp, on havia estat treballant. Ell era de la regió muntanyosa d’Efraïm+ i feia un temps que vivia a Guibeà. Però els habitants de la ciutat eren benjaminites.+
17 Quan l’home vell va alçar la vista i va veure el viatger a la plaça de la ciutat, li va preguntar: «On vas i d’on vens?»
18 Ell va contestar: «Venim de Betlem de Judà i anem cap a una zona apartada de la regió muntanyosa d’Efraïm, d’on soc jo. He estat a Betlem de Judà+ i ara vaig a la casa de Jehovà,* però no hi ha ningú que m’aculli a casa seva.
19 Tenim prou palla i farratge per als nostres burros,+ i també pa+ i vi per a mi, per a la dona i per al nostre ajudant. No ens fa falta res.»
20 I l’home vell va dir: «Sigues benvingut!* Jo m’encarregaré de tot el que necessitis, però no passis la nit a la plaça.»
21 Així doncs, el va fer entrar a casa seva i va donar farratge als seus burros. Llavors ells es van rentar els peus, i van menjar i beure.
22 Mentre passaven una bona estona, uns homes sense escrúpols d’aquella ciutat van rodejar la casa i van començar a picar a la porta. I deien a l’home vell, l’amo de la casa: «Fes sortir aquest home que ha vingut a casa teva perquè puguem tenir sexe amb ell.»+
23 Però l’amo de la casa va sortir i els va dir: «Germans meus, us ho suplico, no feu una cosa tan perversa. Aquest home és el meu convidat. No cometeu un acte tan vergonyós.
24 Aquí teniu la meva filla, que és verge, i la concubina d’aquest home. Les trauré a fora i així les podreu humiliar, si això és el que heu decidit fer.*+ Però no li feu una cosa tan vergonyosa a aquest home.»
25 Però els homes no el van voler escoltar. Així que el levita va agafar la seva concubina,+ la va treure a fora i la va entregar a aquells homes. I ells la van violar i van abusar d’ella tota la nit, fins a la matinada. Quan va començar a clarejar, la van deixar anar.
26 De bon matí, la dona va arribar a la casa on s’allotjava el seu amo, es va desplomar a l’entrada i es va quedar estesa a terra fins que es va fer de dia.
27 Al matí, el seu amo es va llevar i va obrir les portes de la casa per marxar i reprendre el seu viatge. Aleshores va veure la dona, la seva concubina, estesa a l’entrada de la casa amb les mans sobre el llindar de la porta.
28 Li va dir: «Aixeca’t, marxem.» Però ella no va respondre. Llavors l’home la va carregar sobre el burro i se’n va anar a casa seva.
29 Un cop va ser a casa, va buscar un ganivet,* va agafar el cadàver de la seva concubina i el va tallar en 12 trossos. Després en va enviar un tros a cada territori d’Israel.
30 Tothom que ho va veure va dir: «Mai ha passat ni s’ha vist res de semblant des del dia que els israelites van pujar de la terra d’Egipte. Reflexioneu sobre aquest assumpte, parleu-ne+ i digueu-nos què hem de fer.»
Notes a peu de pàgina
^ O «fes que el teu cor s’alegri».
^ O potser «i serveixo a la casa de Jehovà».
^ Lit. «Pau per a tu!».
^ O «i així en podreu abusar i fer-ne el que us sembli».
^ O «ganivet d’escorxar».
