Jutges 9:1-57

  • Abimèlec és declarat rei a Siquem (1-6)

  • Jotam explica una història (7-21)

  • El regnat violent d’Abimèlec (22-33)

  • Abimèlec ataca Siquem (34-49)

  • Una dona fereix Abimèlec i ell mor (50-57)

9  Amb el temps, Abimèlec,+ el fill de Jerubaal, va anar a Siquem a veure els germans de la seva mare. I els va dir a ells i a tota la família del seu avi matern:  «Si us plau, pregunteu això a tots els líders* de Siquem: “Què preferiu: que us governin els 70 fills de Jerubaal,+ o bé que us governi un sol home? I recordeu que jo soc de la vostra sang.”»*  Així doncs, els germans de la seva mare van portar aquest missatge a tots els líders de Siquem i aquests van decidir donar suport a* Abimèlec, ja que deien: «És germà nostre.»  Llavors li van donar 70 peces de plata del temple de Baal-Berit.+ Amb elles, Abimèlec va contractar uns homes desocupats i sense escrúpols perquè l’acompanyessin.  Després se’n va anar a casa del seu pare, a Ofrà,+ i va matar sobre una mateixa pedra els seus germans,+ els fills de Jerubaal, 70 homes. Només va sobreviure Jotam, el fill petit de Jerubaal, perquè s’havia amagat.  Llavors es van reunir tots els líders de Siquem i tot Betmiŀló a prop de l’arbre gran, al costat de la columna que hi havia a Siquem. I allà van proclamar rei Abimèlec.+  De seguida que Jotam ho va saber, va pujar al cim de la muntanya de Garizim+ i va cridar amb veu forta: «Escolteu-me, líders de Siquem, i Déu us escoltarà a vosaltres.  »Un dia, els arbres van anar a escollir* un rei que els governés. Així que van dir a l’olivera: “Volem que ens governis.”+  Però l’olivera els va contestar: “¿He de deixar de produir el meu oli,* que s’utilitza per donar glòria a Déu i als homes, per anar a balancejar-me per damunt dels altres arbres?” 10  Llavors els arbres van anar a dir a la figuera: “Vine i governa’ns.” 11  Però la figuera els va respondre: “¿He de deixar de produir el meu fruit dolç i bo per anar a balancejar-me per damunt dels altres arbres?” 12  Tot seguit, els arbres van dir al cep: “Vine i governa’ns.” 13  I el cep els va contestar: “¿He de deixar de produir el meu vi nou, que alegra Déu i els homes, per anar a balancejar-me per damunt dels altres arbres?” 14  Finalment tots els arbres van dir a l’esbarzer: “Vine i governa’ns.”+ 15  I l’esbarzer els va respondre: “Si realment em voleu escollir perquè sigui el vostre rei, veniu i refugieu-vos sota la meva ombra. Però si no, que surti un foc de l’esbarzer que consumeixi els cedres del Líban.” 16  »Doncs bé, al fer rei Abimèlec,+ heu sigut sincers i honrats? ¿Us heu portat bé amb Jerubaal i la seva família, i l’heu tractat tal com es mereix? 17  Quan el meu pare va lluitar per vosaltres,+ va arriscar la seva vida* per salvar-vos dels madianites.+ 18  Però avui us heu rebeŀlat contra la família del meu pare i heu matat sobre una mateixa pedra els seus fills, 70 homes.+ Després heu fet rei Abimèlec, el fill de la seva esclava,+ sobre els líders de Siquem, només perquè és germà vostre. 19  Si avui heu sigut sincers i honrats amb Jerubaal i la seva família, alegreu-vos per Abimèlec i que ell s’alegri per vosaltres. 20  Però si no, que surti un foc d’Abimèlec que consumeixi els líders de Siquem i Betmiŀló,+ i que surti un foc dels líders de Siquem i Betmiŀló que consumeixi Abimèlec.»+ 21  Aleshores Jotam+ va fugir i va anar a Beer, on es va quedar a viure, perquè tenia por del seu germà Abimèlec. 22  Abimèlec va governar Israel* durant tres anys. 23  Llavors Déu va deixar que hi hagués enemistat* entre Abimèlec i els líders de Siquem, i ells van trair Abimèlec. 24  Això va passar perquè es vengés la mort violenta dels 70 fills de Jerubaal i perquè els culpables paguessin per la sang que s’havia vessat: Abimèlec, per haver matat els seus germans,+ i els líders de Siquem, per haver ajudat Abimèlec a matar-los. 25  Així doncs, els líders de Siquem li van preparar emboscades coŀlocant homes als cims de les muntanyes, i robaven a tothom que passava pel camí a prop d’ells. Amb el temps, Abimèlec se’n va assabentar. 26  Un dia, Gàal, el fill d’Èbed, i els seus germans van anar a Siquem,+ i Gàal es va guanyar la confiança dels líders de Siquem. 27  Ells van anar al camp, van recollir el raïm de les seves vinyes, el van trepitjar i van celebrar una festa. Després van entrar al temple del seu déu,+ on van menjar, van beure i van maleir Abimèlec. 28  Aleshores Gàal, el fill d’Èbed, va dir: «Qui és Abimèlec i qui és Siquem,* perquè els hàgim de servir? Abimèlec tan sols és el fill de Jerubaal,+ i Zebul és el seu representant. És millor que servim els homes d’Hamor, el pare de Siquem! Per què hauríem de servir Abimèlec? 29  Tant de bo aquest poble estigués sota les meves ordres! Llavors faria fora Abimèlec.» I va desafiar Abimèlec dient: «Reforça el teu exèrcit i surt a lluitar!» 30  Quan Zebul, el príncep de la ciutat, es va assabentar del que havia dit Gàal, el fill d’Èbed, es va enfadar moltíssim 31  i, d’amagat,* va enviar missatgers perquè diguessin a Abimèlec: «Escolta: Gàal, el fill d’Èbed, i els seus germans han vingut a Siquem, i estan fent que la gent de la ciutat es rebeŀli contra tu. 32  Vine de nit amb els teus homes, i prepareu una emboscada al camp. 33  Al matí, de seguida que surti el sol, poseu-vos en marxa i ataqueu la ciutat. Quan ell surti amb els seus homes a lluitar contra tu, fes tot el que calgui per derrotar-lo.» 34  Així doncs, Abimèlec i tots els que anaven amb ell es van posar en marxa de nit, i es van dividir en quatre grups per preparar una emboscada contra Siquem. 35  Quan Gàal, el fill d’Èbed, va sortir i es va quedar davant de la porta de la ciutat, Abimèlec i els que anaven amb ell van sortir del seu amagatall. 36  Al veure aquella gent, Gàal va dir a Zebul: «Mira! Hi ha gent que baixa de dalt de les muntanyes.» Però Zebul li va respondre: «El que veus són les ombres de les muntanyes. Les estàs confonent amb homes.» 37  Més tard, Gàal va dir: «Mira! Hi ha gent que baixa del centre de la regió, i un grup s’apropa pel camí del gran arbre de Meonenim.» 38  I Zebul li va respondre: «Què se n’ha fet, de la teva arrogància, quan deies: “Qui és Abimèlec perquè l’hàgim de servir”?+ No són aquestes les persones que menyspreaves? Doncs ara, surt i lluita contra ells!» 39  I Gàal va sortir al capdavant dels líders de Siquem i va lluitar contra Abimèlec. 40  Abimèlec el va perseguir, i Gàal va fugir; i molts van caure morts al llarg del camí, fins a la porta de la ciutat. 41  Abimèlec va seguir vivint a Arumà, i Zebul+ va fer fora de Siquem Gàal i els seus germans. 42  L’endemà, la gent de la ciutat va sortir al camp, i Abimèlec se’n va assabentar. 43  Per tant, va agafar els seus homes, els va dividir en tres grups i va preparar una emboscada al camp. Quan va veure que la gent sortia de la ciutat, els va atacar i els va matar. 44  Abimèlec i els grups que anaven amb ell es van llançar a l’atac i es van situar davant de la porta de la ciutat. Mentrestant, dos grups van atacar tots els que estaven al camp i els van matar. 45  Abimèlec va lluitar contra la ciutat durant tot el dia i la va conquerir. Va matar els seus habitants, i després va destruir la ciutat+ i la va sembrar de sal. 46  Quan tots els líders de la torre de Siquem ho van saber, van anar ràpidament al refugi* que hi havia al temple d’El-Berit.+ 47  Tan bon punt van informar Abimèlec que tots els líders de la torre de Siquem s’havien refugiat allà, 48  Abimèlec i tots els homes que anaven amb ell van pujar a la muntanya de Selmon. Abimèlec va agafar una destral, va tallar la branca d’un arbre, se la va posar a l’espatlla i va dir a tots els seus homes: «Afanyeu-vos! Feu el mateix que he fet jo.» 49  Cadascú va tallar una branca i tots van seguir Abimèlec. Llavors van posar les branques contra el refugi i van calar-hi foc. Així van morir tots els que estaven a la torre de Siquem, unes 1.000 persones, entre homes i dones. 50  Després, Abimèlec va anar a Tebés, la va atacar* i la va conquerir. 51  Com que al mig de la ciutat hi havia una torre fortificada, tots els homes, les dones i els líders de la ciutat van anar a refugiar-s’hi. Aleshores es van tancar per dins i van pujar al terrat de la torre. 52  Abimèlec va aconseguir arribar fins a la torre i la va atacar. Però quan es va apropar a l’entrada per calar-hi foc, 53  una dona li va llançar una pedra de molí* al cap i li va partir el crani.+ 54  Abimèlec de seguida va cridar l’ajudant que portava les seves armes i li va dir: «Treu l’espasa i mata’m, perquè ningú pugui dir que m’ha matat una dona.» Aleshores el seu ajudant el va traspassar amb l’espasa i ell va morir. 55  Quan els homes d’Israel van veure que Abimèlec havia mort, se’n van tornar a casa. 56  Així, Déu va fer que Abimèlec pagués pel mal que havia fet al seu pare al matar els seus 70 germans.+ 57  A més, Déu va fer que tota la maldat dels homes de Siquem es tornés contra ells.* D’aquesta manera va caure damunt d’ells la maledicció de Jotam,+ el fill de Jerubaal.+

Notes a peu de pàgina

O potser «terratinents».
Lit. «soc el vostre os i la vostra carn».
Lit. «el seu cor es va decantar per seguir».
Lit. «ungir».
O «renunciar a la meva productivitat».
O «ànima».
O «se les va donar de príncep d’Israel».
Lit. «va enviar un esperit dolent».
Possiblement fa referència a Zebul, que administrava Siquem.
O «amb astúcia».
O «a la cripta», «al lloc fortificat».
O «va assetjar».
És a dir, la pedra superior d’un molí de mà.
Lit. «caigués sobre els seus propis caps».