Lamentacions 2:1-22
א [àlef]
2 Com ha cobert Jehovà la filla de Sió amb el núvol de la seva fúria!
Ha llançat la bellesa d’Israel des del cel a la terra.+
No s’ha recordat del seu reposapeus+ el dia de la seva fúria.
ב [bet]
2 Jehovà ha devorat sense compassió totes les llars de Jacob.
Ple d’ira ha enderrocat les fortaleses de la filla de Judà.+
Ha tirat per terra i ha profanat el regne+ i els prínceps d’ella.+
ג [guímel]
3 Encès d’ira ha posat fi a tot el poder* d’Israel.
Ha retirat la seva mà dreta quan l’enemic s’ha apropat,+i contra Jacob ha cremat com un foc que consumeix tot el que hi ha al seu voltant.+
ד [dàlet]
4 Ha tensat* el seu arc com un enemic; la seva mà dreta està llesta per atacar com un adversari.+
Ha matat tots els que eren agradables a la vista.+
I a la tenda de la filla de Sió+ ha abocat la seva còlera com si fos un foc.+
ה [he]
5 Jehovà s’ha tornat com un enemic;+ha devorat Israel.
Ha devorat totes les seves torres,ha destruït totes les seves fortaleses.
I ha omplert la filla de Judà de plors i laments.
ו [vau]
6 Ha destrossat la seva cabana+ com si fos la barraca d’un jardí.
Ha posat fi a la seva festa.+
Jehovà ha fet que a Sió les festes i els dissabtes caiguin en l’oblit,i en la seva ferotge indignació no respecta ni rei ni sacerdot.+
ז [zain]
7 Jehovà ha rebutjat el seu altar,ha refusat el seu santuari.+
Ha entregat les muralles de les torres fortificades en mans de l’enemic.+
Ells han cridat a la casa de Jehovà,+ com si fos un dia de festa.
ח [het]
8 Jehovà ha decidit destruir la muralla de la filla de Sió.+
Ha estès el cordill de mesurar.+
No ha impedit que la seva mà porti destrucció.
Fa que el terraplè i la muralla estiguin de dol;junts han perdut tota la força.
ט [tet]
9 Les seves portes s’han enfonsat a terra.+
Ell ha destruït i trencat les seves barres.
El seu rei i els seus prínceps estan entre les nacions.+
No hi ha llei;* ni tan sols els seus profetes reben cap visió de Jehovà.+
י [iod]
10 Els ancians de la filla de Sió seuen a terra en silenci.+
Es tiren pols al cap i van vestits de sac.+
Les noies* de Jerusalem han abaixat el cap fins a terra.
כ [caf]
11 Tinc els ulls esgotats de tant plorar.+
Se’m remouen les entranyes.
El fetge se m’ha vessat a terra per la caiguda de la filla* del meu poble,+pels fills i pels nadons que es desmaien per les places de la ciutat.+
ל [làmed]
12 No deixen de dir a les seves mares: «Tinc gana i set»,*+mentre es desmaien com els que estan ferits a les places de la ciutat,mentre la seva vida s’esvaeix als braços de la seva mare.
מ [mem]
13 Quin exemple* et puc posar,o a què et puc equiparar, oh filla de Jerusalem?
A què et puc comparar per consolar-te, oh filla verge de Sió?
El teu desastre és tan immens com el mar.+ Qui et pot curar?+
נ [nun]
14 Els teus profetes t’han explicat visions falses i buides,+i no han posat al descobert la teva falta per estalviar-te el captiveri.+
Al contrari, només t’han transmès visions falses i enganyoses.+
ס [sàmec]
15 Tots els que passen pel camí t’aplaudeixen amb menyspreu.+
Quan veuen la filla de Jerusalem xiulen de sorpresa+ i mouen el cap, dient:
«És aquesta la ciutat de la qual deien: “La seva bellesa és perfecta, ella és l’alegria de tota la terra”?»+
פ [pe]
16 Tots els teus enemics han obert la boca contra tu.
Xiulen, fan cruixir les dents i diuen: «Ens l’hem empassat.+
Aquest és el dia que tant esperàvem!+ Ja ha arribat! L’hem vist!»+
ע [ain]
17 Jehovà ha fet el que es proposava,+ ha complert el que havia dit,+el que havia manat fa molt de temps.+
Ha destruït sense compassió.+
Ha deixat que l’enemic s’alegri a costa teva; ha augmentat la força* dels teus adversaris.
צ [tsade]
18 El cor del poble clama a Jehovà, oh muralla de la filla de Sió.
Que les llàgrimes flueixin com un torrent nit i dia.
No et donis ni un respir, no deixis descansar els teus ulls.*
ק [cof]
19 Aixeca’t! Clama durant la nit, al començament de les vetlles.
Aboca el teu cor davant del rostre de Jehovà com si fos aigua.
Aixeca les mans cap a ell per la vida dels teus fills,que es desmaien de gana a les cantonades* de tots els carrers.+
ר [reix]
20 Mira, oh Jehovà, i fixa’t en el poble que has tractat amb tanta duresa.
¿S’han de seguir menjant les dones els seus propis fills, els nens que els han nascut amb bona salut?+
¿Han de ser assassinats els sacerdots i els profetes al santuari de Jehovà?+
ש [xin]
21 Els cadàvers de nens i vells estan estesos pels carrers.+
Les meves noies* i els meus nois han caigut a tall d’espasa.+
En el dia de la teva fúria els has matat. Els has executat sense compassió.+
ת [tau]
22 Convoques els terrors de totes direccions com si convidessis gent a una festa.+
En el dia de la fúria de Jehovà, ningú s’ha escapat ni ha sobreviscut.+
El meu enemic ha exterminat els que he donat a llum* i he criat.+
Notes a peu de pàgina
^ Lit. «tot corn».
^ Lit. «Ha trepitjat».
^ O «ensenyances».
^ Lit. «verges».
^ Personificació poètica que potser expressa llàstima o compassió.
^ Lit. «On són els cereals i el vi?».
^ O «testimoni».
^ Lit. «ha exalçat el corn».
^ Lit. «la filla del teu ull».
^ Lit. «als caps».
^ Lit. «verges».
^ O «m’han nascut amb bona salut».
