Les bones notícies segons Lluc 15:1-32

  • La paràbola de l’ovella perduda (1-7)

  • La paràbola de la moneda perduda (8-10)

  • La paràbola del fill pròdig (11-32)

15  Tots els cobradors d’impostos i pecadors s’apropaven a Jesús per escoltar-lo.+ 2  I tant els fariseus com els escribes murmuraven: «Aquest home rep els pecadors i menja amb ells.» 3  Llavors Jesús els va posar aquesta comparació: 4  «Qui de vosaltres que té 100 ovelles i en perd una, no deixa les 99 enrere al camp i va a buscar la que s’ha perdut fins que la troba?+ 5  Quan la troba, se la carrega a les espatlles ple d’alegria. 6  A l’arribar a casa, crida els seus amics i veïns, i els diu: “Alegreu-vos amb mi, perquè he trobat la meva ovella, la que s’havia perdut.”+ 7  Igualment, jo us dic que hi haurà més alegria al cel per un pecador que es penedeix+ que per 99 justos que no necessiten penedir-se. 8  »O quina dona que té deu dracmes,* si en perd una, no encén un llum, escombra la casa i busca la moneda amb molta cura fins que la troba? 9  Quan la troba, crida les seves amigues i veïnes, i els diu: “Alegreu-vos amb mi, perquè he trobat la dracma* que havia perdut.” 10  Igualment, us dic que els àngels de Déu s’omplen d’alegria quan un pecador es penedeix.»+ 11  Aleshores va dir: «Hi havia un home que tenia dos fills. 12  El més jove va dir al seu pare: “Pare, dona’m la part que em toca de l’herència.” I el pare va repartir els seus béns entre els dos fills. 13  Al cap de pocs dies, el fill més jove va agafar tot el que tenia i se’n va anar a un país llunyà, i allà va malgastar la seva herència portant una vida d’excessos.* 14  Quan s’ho havia gastat tot, hi va haver una gran fam en aquell país i va començar a passar necessitat. 15  Fins i tot es va posar a treballar per a un dels ciutadans del país, que el va enviar als seus camps a cuidar porcs.+ 16  I tenia moltes ganes d’atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú li donava res. 17  »Quan va recuperar el seny, va dir: “Quants treballadors* del meu pare tenen pa de sobres i jo aquí m’estic morint de gana! 18  Marxaré i tornaré a casa del meu pare, i li diré: ‘Pare, he pecat contra el cel i contra tu. 19  Ja no em mereixo que em diguin fill teu. Tracta’m com a un dels teus treballadors.’” 20  Per tant, es va aixecar i se’n va anar a casa del seu pare. Quan encara estava un tros lluny, el seu pare el va veure i se’n va compadir. Va córrer cap a ell, el va abraçar* i el va besar tendrament. 21  Llavors el fill li va dir: “Pare, he pecat contra el cel i contra tu.+ Ja no em mereixo que em diguin fill teu.” 22  Però el pare va dir als seus esclaus: “De pressa! Porteu el millor vestit i poseu-l’hi. Poseu-li també un anell a la mà i unes sandàlies als peus. 23  Porteu el vedell engreixat i mateu-lo, mengem i fem festa, 24  perquè aquest fill meu estava mort i ha tornat a viure,+ estava perdut i ha estat trobat.” I es van posar a celebrar-ho. 25  »Mentrestant, el seu fill gran estava al camp. De tornada, quan s’acostava a la casa, va sentir la música i el ball. 26  Per això va cridar un dels servents per preguntar-li què passava. 27  Ell li va respondre: “El teu germà ha tornat, i el teu pare ha matat el vedell engreixat perquè ha recuperat el seu fill sa i estalvi.” 28  Però ell es va indignar i no va voler entrar. Llavors el seu pare va sortir a suplicar-li que entrés. 29  I ell va contestar al seu pare: “Fa molts anys que treballo per a tu com un esclau i mai he desobeït cap de les teves ordres, però tu no m’has donat mai un cabrit per gaudir amb els meus amics. 30  Però tan bon punt ha arribat aquest fill teu, que ha malgastat* els teus béns amb prostitutes, has fet matar el vedell engreixat per a ell.” 31  El pare li va dir: “Fill meu, tu sempre has estat amb mi, i tot el que és meu és teu. 32  Però hem d’estar contents i celebrar que ha tornat, perquè el teu germà estava mort i ha tornat a viure, estava perdut i ha estat trobat.”»

Notes a peu de pàgina

Consulta l’ap. B14.
Consulta l’ap. B14.
O «mala vida».
O «jornalers».
Lit. «se li va llançar al coll».
Lit. «ha devorat».