Les bones notícies segons Lluc 8:1-56
-
Les dones que acompanyen Jesús (1-3)
-
La paràbola del sembrador (4-8)
-
Per què Jesús parlava amb comparacions (9, 10)
-
Explicació de la paràbola del sembrador (11-15)
-
Un llum no s’ha de tapar (16-18)
-
La mare i els germans de Jesús (19-21)
-
Jesús calma una tempesta (22-25)
-
Envia uns dimonis a dins d’uns porcs (26-39)
-
La filla de Jaire. Una dona toca el mantell de Jesús (40-56)
8 Poc després, Jesús va viatjar de ciutat en ciutat i de poble en poble, predicant i anunciant les bones notícies del Regne de Déu.+ Amb ell anaven els Dotze
2 i també algunes dones que havien sigut alliberades d’esperits malvats i curades de malalties: Maria, l’anomenada Magdalena, de qui havien sortit set dimonis,
3 Joana,+ que era la dona de Cuses, l’administrador de la casa d’Herodes, Susanna i moltes altres dones que utilitzaven els seus recursos per servir-los.+
4 Ara bé, una gran multitud s’havia unit a la gent que acudia a ell d’una ciutat rere una altra i Jesús els va posar una comparació:+
5 «Un sembrador va sortir a sembrar la seva llavor. Mentre sembrava, algunes llavors van caure a la vora del camí, les van trepitjar i els ocells del cel se les van menjar.+
6 Algunes van caure sobre la roca, però després de brotar es van assecar, perquè no tenien humitat.+
7 D’altres van caure entre les espines, però les espines que creixien a la vegada les van ofegar.+
8 Però unes altres van caure en terra bona, van brotar i van donar fruit, 100 vegades més del que s’havia sembrat.»+ I després de dir aquestes coses va dir amb veu forta: «Qui tingui orelles, que escolti amb atenció.»+
9 Els seus deixebles li van preguntar què volia dir aquesta comparació.+
10 Ell va dir: «A vosaltres se us ha permès entendre els secrets sagrats del Regne de Déu, però als altres tot se’ls presenta en comparacions,+ perquè, per més que mirin, no hi vegin, i per més que escoltin, no ho entenguin.+
11 Aquesta comparació vol dir això: “La llavor és la paraula* de Déu.+
12 Les llavors que van caure a la vora del camí representen els que escolten la paraula, però després ve el Diable i se l’emporta del seu cor perquè no creguin i no se salvin.+
13 Les que van caure sobre la roca representen els que escolten la paraula i l’accepten amb alegria. Ara bé, com que no tenen arrels, creuen durant un temps però es fan enrere quan arriba una època de proves.+
14 Les que van caure entre les espines representen els que escolten, però com que es deixen portar per les preocupacions, les riqueses+ i els plaers d’aquesta vida,+ acaben ofegats del tot i no produeixen fruit madur.+
15 Les que van caure en terra bona representen els que, després d’escoltar la paraula amb un cor sincer i bo,+ la retenen i donen fruit amb aguant.”+
16 »Quan algú encén un llum d’oli, no el tapa amb un gerro ni el posa sota el llit, sinó que el posa en un lloc alt* perquè tots els que entrin vegin la llum.+
17 Perquè no hi ha res secret que no s’arribi a conèixer, ni res tan ben amagat que no s’acabi sabent i que no surti a la llum.+
18 Per tant, presteu atenció a com escolteu. Perquè a qui té, se li donarà més,+ però a qui no té, se li prendrà fins i tot allò que es pensa que té.»+
19 La seva mare i els seus germans+ van anar a veure’l, però hi havia tanta gent que no se li podien acostar.+
20 Per això li van dir: «La teva mare i els teus germans estan aquí a fora i et volen veure.»
21 Però ell els va respondre: «La meva mare i els meus germans són aquests que escolten la paraula de Déu i la posen en pràctica.»+
22 Un dia Jesús va pujar a una barca amb els seus deixebles i els va dir: «Anem a l’altra banda del llac.» Es van allunyar de terra i,+
23 mentre navegaven, Jesús es va adormir. Llavors es va aixecar una tempesta de vent molt violenta al llac, i estaven en perill perquè la barca s’estava omplint d’aigua.+
24 Així que van anar a despertar-lo i li van dir: «Mestre! Mestre! Estem a punt de morir!» Llavors es va aixecar i va reprendre el vent i la fúria de l’aigua, i la tempesta va parar i tot es va calmar.+
25 Aleshores els va dir: «On és la vostra fe?» Però ells tenien molta por i estaven meravellats, i es deien els uns als altres: «Qui és aquest home, que dona ordres als vents i a l’aigua i l’obeeixen?»+
26 I van desembarcar a la regió dels gerasencs,+ que està situada davant de Galilea.
27 Tan aviat com Jesús va baixar de la barca, el va anar a trobar un home de la ciutat que estava endimoniat. Aquest home feia molt de temps que anava despullat i no vivia en una casa, sinó entre les tombes.*+
28 I quan va veure Jesús, va cridar, es va llançar als seus peus i amb veu forta li va dir: «Què vols de mi, Jesús, Fill del Déu Altíssim? Et suplico que no em turmentis.»+
29 (Perquè Jesús havia estat ordenant a l’esperit malvat* que sortís de l’home. Aquest s’havia apoderat de l’home moltes vegades,*+ i encara que el lligaven amb cadenes i grillons, i el tenien vigilat, ell sempre els trencava i el dimoni el feia anar a llocs solitaris.)
30 Jesús li va preguntar: «Com et dius?» I ell va contestar: «Legió», perquè molts dimonis havien entrat dins seu.
31 I els dimonis no deixaven de suplicar a Jesús que no els fes anar a l’abisme.+
32 Allà hi havia un gran ramat de porcs+ que pasturava a la muntanya. I els dimonis li van suplicar que els deixés entrar dins dels porcs, i ell els ho va permetre.+
33 Aleshores van sortir de l’home i van entrar dins dels porcs, i els porcs es van llançar al llac pel precipici i es van ofegar.
34 Quan els porquers van veure el que havia passat, van fugir corrents i ho van explicar a la ciutat i al camp.
35 La gent va anar a veure què havia passat. Quan van arribar on era Jesús, es van espantar molt perquè van veure que l’home que havia estat endimoniat anava vestit, havia recuperat el seny i estava assegut als peus de Jesús.
36 Els que havien vist el que havia passat els van explicar com s’havia curat l’home endimoniat.
37 Llavors molta gent de la regió dels gerasencs va demanar a Jesús que marxés d’allà, perquè tenien molta por. Aleshores Jesús va pujar a la barca per marxar.
38 L’home que havia estat endimoniat li suplicava que el deixés anar amb ell, però Jesús el va acomiadar i li va dir:+
39 «Torna a casa teva i explica a tothom el que Déu ha fet per tu.» I l’home va marxar i va anar proclamant per tota la ciutat el que Jesús havia fet per ell.
40 Quan Jesús va tornar, la gent el va rebre molt bé, perquè tots l’esperaven.+
41 Llavors va arribar un home que es deia Jaire, que era un cap de la sinagoga. Va caure als peus de Jesús i va començar a suplicar-li que anés a casa seva,+
42 perquè la seva única filla,* que tenia uns 12 anys, s’estava morint.
Mentre Jesús hi anava, la multitud l’oprimia.
43 Hi havia una dona que feia 12 anys que tenia hemorràgies,+ però no havia trobat ningú que la pogués curar.+
44 Se li va apropar per darrere i li va tocar la vora del mantell,+ i immediatament se li va parar l’hemorràgia.
45 Aleshores Jesús va preguntar: «Qui m’ha tocat?» Com que tothom ho negava, Pere va dir: «Mestre, la multitud t’envolta i t’oprimeix.»+
46 Però Jesús va dir: «Algú m’ha tocat, perquè sé que ha sortit poder+ de mi.»
47 La dona, al veure que no havia passat desapercebuda, es va acostar a Jesús tremolant, es va agenollar davant d’ell i va explicar davant de tothom per què l’havia tocat i com s’havia curat a l’instant.
48 Però ell li va dir: «Filla, la teva fe t’ha curat. Ves-te’n en pau.»+
49 Mentre encara parlava, va arribar un representant del cap de la sinagoga i va dir: «La teva filla ha mort, no molestis més el Mestre.»+
50 Però Jesús, que ho va sentir, li va dir: «No tinguis por. Només tingues fe i se salvarà.»+
51 Quan va arribar a la casa, només va deixar que entressin amb ell Pere, Joan, Jaume i el pare i la mare de la nena.
52 La gent plorava per la nena i es donaven cops al pit perquè estaven molt tristos. Per això Jesús els va dir: «No ploreu,+ perquè no ha mort, sinó que està dormint.»+
53 Aleshores van començar a burlar-se d’ell amb menyspreu, perquè sabien que la nena havia mort.
54 Però ell li va agafar la mà i li va dir: «Noieta, aixeca’t!»+
55 El seu esperit*+ va tornar i ella es va aixecar immediatament,+ i Jesús va manar que li donessin alguna cosa per menjar.
56 Els seus pares estaven desbordats d’alegria, però ell els va manar que no expliquessin a ningú el que havia passat.+
Notes a peu de pàgina
^ O «el missatge».
^ Lit. «sobre el portallànties».
^ O «tombes commemoratives».
^ Lit. «impur».
^ O potser «l’havia tingut sota el seu control durant molt de temps».
^ O «unigènita».
^ O «La seva força de vida».
