Nehemies 6:1-19
6 Quan Sanbaŀlat, Tobies,+ l’àrab Guèixem+ i la resta dels nostres enemics es van assabentar que jo havia reconstruït la muralla+ i que ja no hi quedava cap esquerda (tot i que en aquell moment encara no havia coŀlocat les fulles* a les portes),+
2 Sanbaŀlat i Guèixem de seguida em van enviar aquest missatge: «Quedem per trobar-nos a un dels pobles de la plana d’Onó.»+ Però en realitat estaven tramant fer-me mal.
3 Així que els vaig enviar missatgers per dir-los: «Estic ocupat en un treball molt important i no puc baixar. Per què hauria d’aturar la feina per venir a trobar-me amb vosaltres?»
4 Però ells em van enviar el mateix missatge quatre vegades, i cada vegada els vaig respondre el mateix.
5 Llavors Sanbaŀlat em va enviar el mateix missatge per cinquena vegada mitjançant el seu ajudant, que portava una carta oberta a la mà.
6 La carta deia: «Corre el rumor entre les nacions que tu i els jueus esteu planejant rebeŀlar-vos,+ i això mateix ho confirma Guèixem.+ Per això esteu construint la muralla. I, segons el que diuen, tu seràs el seu rei.
7 Fins i tot has nomenat profetes perquè facin aquest anunci sobre tu per tot Jerusalem: “Judà té un rei!” I ara aquestes coses arribaran a orelles del rei. Així que vine i parlem-ne.»
8 Però jo li vaig respondre: «No ha passat res del que dius. Tot això t’ho estàs inventant.»*
9 En realitat tots ells intentaven intimidar-nos perquè pensaven: «Així es desanimaran* i no acabaran l’obra.»+ Per això, Déu meu, dona’m forces.*+
10 Aleshores vaig anar a veure Semeïes, el fill de Dalaïes, el fill de Mehetabel, que estava tancat a casa seva. I em va dir: «Quedem per trobar-nos a la casa del Déu verdader, al temple, i tanquem les portes, perquè vindran a matar-te. Sí, volen venir a matar-te de nit.»
11 Però li vaig contestar: «¿Hauria de fugir, jo que soc el governador? Pot un home com jo entrar al temple i seguir amb vida?+ No hi entraré pas!»
12 Llavors em vaig adonar que Déu no l’havia enviat, sinó que Tobies i Sanbaŀlat+ li havien donat diners perquè profetitzés això contra mi.
13 Li havien donat diners perquè m’espantés i em fes pecar. Així tindrien motius per embrutar la meva reputació i per parlar malament de mi.
14 Déu meu, recorda’t de tot el que van fer Tobies+ i Sanbaŀlat, i també de la profetessa Noadies i de la resta de profetes que van intentar intimidar-me tantes vegades.
15 Finalment, vam acabar de reconstruir les muralles el dia 25 del mes d’elul,* en 52 dies.
16 Quan tots els nostres enemics se’n van assabentar i les nacions del voltant ho van veure, es van sentir molt humiliats,*+ i es van adonar que aquesta obra s’havia pogut fer gràcies a l’ajuda del nostre Déu.
17 Per aquell temps, els nobles+ de Judà enviaven moltes cartes a Tobies, i Tobies les responia.
18 Molta gent de Judà li va jurar lleialtat, perquè ell era gendre de Sequenies, el fill d’Aré,+ i el seu fill Jehohanan s’havia casat amb la filla de Meixuŀlam,+ el fill de Berequià.
19 A més, contínuament em parlaven bé d’ell i després li explicaven el que jo deia. Llavors Tobies enviava cartes per intimidar-me.+
Notes a peu de pàgina
^ O «els batents».
^ Lit. «t’ho estàs inventant del teu cor».
^ O «les seves mans es cansaran».
^ Lit. «enforteix les meves mans».
^ Lit. «van decaure molt als seus propis ulls».
