Nombres 14:1-45
14 Aleshores tot el poble va començar a cridar, i la gent es va passar tota la nit gemegant i plorant.+
2 Tots els israelites es van posar a criticar Moisès i Aaron.+ El poble es va queixar d’ells dient: «Tant de bo que haguéssim mort a la terra d’Egipte o que haguéssim mort en aquest desert!
3 Com és que Jehovà ens porta a aquesta terra perquè morim per l’espasa?+ Les nostres dones i els nostres fills seran capturats.+ No és millor que tornem a Egipte?»+
4 Fins i tot es deien els uns als altres: «Escollim un líder i tornem a Egipte!»+
5 Llavors Moisès i Aaron van caure cara a terra davant de tota la congregació dels israelites, que estava reunida allà.
6 I Josuè,+ el fill de Nun, i Caleb,+ el fill de Jefunnè, que formaven part del grup que havia espiat la terra, es van esquinçar els vestits
7 i van dir a tot el poble d’Israel: «La terra que hem recorregut per espiar-la és una terra molt i molt bona.+
8 Si Jehovà està content amb nosaltres, no tingueu cap dubte que ens portarà a aquesta terra que regalima llet i mel i ens la donarà.+
9 Per tant, no us rebeŀleu contra Jehovà i no tingueu por de la gent d’aquesta terra,+ perquè ens els menjarem d’una mossegada!* Ells ja no tenen cap protecció. En canvi, Jehovà està amb nosaltres.+ Així que no els tingueu por.»
10 Però tot el poble deia d’apedregar-los.+ Llavors la glòria de Jehovà es va aparèixer a tots els israelites a sobre de la tenda de reunió.+
11 Aleshores Jehovà va dir a Moisès: «Fins quan em tractarà aquest poble amb falta de respecte?+ I fins quan continuaran sense tenir fe en mi malgrat tots els miracles que he fet enmig d’ells?+
12 Els castigaré amb una terrible malaltia i els destruiré. I faré de tu una nació més gran i més poderosa que ells.»+
13 I Moisès va respondre a Jehovà: «Però llavors els egipcis s’assabentaran del que li has fet al teu poble després d’haver-lo alliberat d’Egipte amb el teu poder,+
14 i en parlaran amb els habitants d’aquesta terra. Aquests també han sentit a dir que tu, Jehovà, estàs enmig d’aquest poble+ i que t’apareixes a ells cara a cara.+ Tu ets Jehovà, i el teu núvol està a sobre d’ells. De dia vas davant d’ells en la columna de núvol i de nit, en la columna de foc.+
15 Si mates tot aquest poble de cop,* les nacions que hagin sentit a parlar de la teva fama diran:
16 “Jehovà no va ser capaç de portar aquest poble a la terra que havia jurat donar-los, i per això els va matar al desert.”+
17 I ara, Jehovà, demostra el teu gran poder, si us plau, tal com vas prometre quan vas dir:
18 “Jehovà és pacient,* té molt amor lleial+ i perdona les ofenses i els pecats, però no deixa sense càstig el culpable, i fa que el càstig pels pecats dels pares recaigui sobre els fills, sobre la tercera generació i sobre la quarta generació.”+
19 Si us plau, ja que el teu amor lleial és tan gran, perdona el pecat d’aquest poble, tal com has fet des que estaven a Egipte fins ara.»+
20 I Jehovà li va contestar: «Els perdono, tal com m’has demanat.+
21 Però, tan cert com que estic viu, tota la terra s’omplirà de la glòria de Jehovà.+
22 Ara bé, cap dels homes que han vist la meva glòria i els miracles+ que he fet a Egipte i al desert i que, tot i així, m’han posat a prova+ aquestes deu vegades i no m’han escoltat,+
23 no veurà mai la terra que vaig jurar donar als seus pares. No la veurà ningú que m’hagi tractat amb falta de respecte.+
24 Però, com que el meu servent Caleb+ ha tingut un esperit diferent i sempre m’ha obeït de tot cor, el faré entrar a la terra on ha anat, i la terra serà dels seus descendents.+
25 Com que els amalequites i els cananeus+ viuen a la vall, feu mitja volta demà mateix i marxeu cap al desert pel camí del mar Roig.»+
26 Després Jehovà va dir a Moisès i a Aaron:
27 «Fins quan seguirà queixant-se de mi* aquest poble tan dolent?+ He sentit el que els israelites diuen de mi.+
28 Digue’ls: “Jehovà diu: ‘Tan cert com que estic viu, us faré el mateix que us he sentit dir!+
29 En aquest desert cauran els vostres cadàvers;+ caureu morts tots els que teniu 20 anys o més i que vau ser inscrits, tots els que us heu queixat de mi.+
30 Ningú de vosaltres entrarà a la terra que vaig jurar* donar-vos perquè hi visquéssiu.+ Només hi entraran Caleb, el fill de Jefunnè, i Josuè, el fill de Nun.+
31 »”’En canvi, faré que hi entrin els vostres fills, els que vau dir que serien capturats,+ i ells coneixeran la terra que vosaltres heu rebutjat.+
32 Però els vostres cadàvers cauran en aquest desert.
33 I els vostres fills seran pastors al desert durant 40 anys,+ i hauran de pagar les conseqüències del vostre comportament infidel* fins que l’últim dels vostres cadàvers caigui al desert.+
34 Com que vau espiar la terra durant 40 dies,+ pagareu les conseqüències dels vostres pecats durant 40 anys,+ per cada dia un any, per cada dia un any. Així sabreu què vol dir posar-se en contra meva.*
35 »”’Jo, Jehovà, he parlat. Això és el que li faré a tot aquest poble malvat, als que s’han unit contra mi: en aquest desert arribaran a la seva fi, i aquí és on moriran.+
36 I els homes que Moisès va enviar a espiar la terra i que, després de tornar amb un mal informe d’aquella terra,+ van fer que tot el poble es queixés de Moisès,
37 en efecte, els homes que van portar un mal informe d’aquella terra, seran castigats i moriran davant de Jehovà.+
38 Però Josuè, el fill de Nun, i Caleb, el fill de Jefunnè, que formaven part del grup que va anar a espiar la terra, seguiran vivint.’”»+
39 Quan Moisès va dir això a tots els israelites, el poble es va posar molt trist.
40 Es van llevar de bon matí i van intentar pujar al cim de la muntanya. I deien: «Hem pecat. Però ara estem disposats a pujar al lloc del qual Jehovà ens va parlar.»+
41 Però Moisès va dir: «Per què desobeïu les ordres de Jehovà? No us en sortireu.
42 No hi pugeu, perquè Jehovà no està amb vosaltres, i els vostres enemics us derrotaran.+
43 Els amalequites i els cananeus són allà per enfrontar-se a vosaltres,+ i morireu per l’espasa. Com que heu deixat d’obeir Jehovà, Jehovà no estarà amb vosaltres.»+
44 Amb tot, ells es van atrevir a anar cap al cim de la muntanya,+ però ni l’arca del pacte de Jehovà ni Moisès es van moure del mig del campament.+
45 Aleshores els amalequites i els cananeus que vivien en aquella muntanya van baixar i els van atacar, i els van anar dispersant fins a Hormà.+
Notes a peu de pàgina
^ Lit. «són pa per a nosaltres».
^ Lit. «com a un sol home».
^ O «no es posa furiós fàcilment».
^ O «murmurant contra mi».
^ Lit. «vaig aixecar la mà per».
^ Lit. «de la vostra prostitució».
^ O «tenir-me d’enemic».
