Nombres 16:1-50
16 Llavors Corè,+ el fill d’Isahar,+ el fill de Quehat,+ el fill de Leví,+ es va unir a Datan i Abiram, els fills d’Eliab,+ i a On, el fill de Fèlet, dels fills de Rubèn.+
2 Ells, junt amb 250 israelites que eren caps del poble, homes importants, escollits d’entre la congregació, es van rebeŀlar contra Moisès.
3 Es van unir per anar en contra+ de Moisès i d’Aaron, i els van dir: «Ja estem farts de vosaltres! Tot el poble i cadascun dels seus membres són sants,+ i Jehovà està enmig d’ells.+ Aleshores, per què us poseu per sobre de la congregació de Jehovà?»
4 Quan Moisès ho va sentir, de seguida va caure cara a terra.
5 Llavors va dir a Corè i a tots els que li donaven suport: «Al matí, Jehovà farà saber qui li pertany,+ qui és sant i qui es pot apropar a ell.+ Qui ell esculli,+ s’aproparà a ell.
6 Vosaltres, Corè i tots els que li doneu suport,+ feu això: agafeu braserets+
7 i demà poseu-hi foc i tireu-hi encens al damunt davant de Jehovà. L’home que Jehovà esculli+ serà el sant. Heu anat massa lluny, fills de Leví!»+
8 Aleshores Moisès va dir a Corè: «Fills de Leví, escolteu, si us plau.
9 ¿No en teniu prou que el Déu d’Israel us hagi escollit d’entre el poble d’Israel+ i us hagi permès apropar-vos a ell per prestar servei al tabernacle de Jehovà i per estar davant del poble per servir-los?+
10 Déu t’ha apropat a ell junt amb tots els teus germans, els fills de Leví. I, tot i així, voleu aconseguir també el sacerdoci?+
11 Fent això, tu i tots els que s’han reunit i et donen suport esteu anant en contra de Jehovà. A més, qui és Aaron perquè el critiqueu?»+
12 Més tard, Moisès va fer cridar Datan i Abiram,+ els fills d’Eliab, però ells van dir: «No vindrem pas!
13 ¿No en tens prou d’haver-nos fet sortir d’una terra que regalima llet i mel per matar-nos al desert?+ ¿I ara a sobre et vols fer amo i senyor nostre?*
14 El fet és que no ens has portat a cap terra que regalima llet i mel,+ ni ens has donat cap camp ni vinya en herència. És que pretens treure els ulls a aquests homes?* No vindrem pas!»
15 I Moisès es va enfadar molt i va dir a Jehovà: «No acceptis la seva ofrena de cereals. Jo no els he pres mai ni un burro, ni he fet cap mal a ningú d’ells.»+
16 Aleshores Moisès va dir a Corè: «Demà presenta’t davant de Jehovà amb tots els que et donen suport. Presenteu-vos tu, ells i Aaron.
17 Que cadascú porti el seu braseret, hi posi encens al damunt i el presenti davant de Jehovà, 250 braserets en total. I tu i Aaron porteu també el vostre braseret.»
18 Així doncs, tots van agafar el seu braseret, van posar-hi foc i van tirar-hi encens al damunt, i es van quedar a l’entrada de la tenda de reunió amb Moisès i Aaron.
19 Quan Corè va reunir contra ells a l’entrada de la tenda de reunió tots els que li donaven suport,+ la glòria de Jehovà es va aparèixer a tot el poble.+
20 A continuació Jehovà va dir a Moisès i a Aaron:
21 «Separeu-vos d’aquest grup perquè el pugui exterminar ara mateix.»+
22 Aleshores van caure cara a terra i van dir: «Oh Déu, tu que dones vida a tothom,*+ t’indignaràs amb tot el poble pel pecat d’un sol home?»+
23 Llavors Jehovà va dir a Moisès:
24 «Digues això al poble: “Aparteu-vos de les tendes de Corè, Datan i Abiram!”»+
25 Tot seguit, Moisès es va aixecar i va anar juntament amb els ancians d’Israel+ on eren Datan i Abiram.
26 I va dir al poble: «Si us plau, allunyeu-vos de les tendes d’aquests homes malvats i no toqueu res que sigui seu. Així no sereu destruïts per culpa del seu pecat.»
27 Ells es van allunyar immediatament del voltant de les tendes de Corè, Datan i Abiram. I Datan i Abiram van sortir i es van quedar drets a l’entrada de les seves tendes amb les seves dones, els seus fills i els més menuts.
28 I Moisès va dir: «Així sabreu que Jehovà m’ha enviat a fer totes aquestes coses, i que no ho faig per iniciativa pròpia:*
29 si aquesta gent mor de mort natural com la resta d’homes, si pateix el mateix càstig que pateix tothom, voldrà dir que Jehovà no m’ha enviat.+
30 Però si Jehovà fa alguna cosa extraordinària amb ells i la terra s’obre* i se’ls empassa amb tot el que tenen i baixen vius a la Tomba,* llavors no tindreu cap dubte que aquests homes han faltat al respecte a Jehovà.»
31 Tot just va acabar de dir aquestes paraules, la terra es va partir sota els peus d’ells.+
32 La terra es va obrir* i se’ls va empassar amb les seves famílies, amb tots els que van donar suport a Corè+ i amb tot el que tenien.
33 Així doncs, ells i tots els que li van donar suport van baixar vius a la Tomba,* i la terra els va cobrir. D’aquesta manera van desaparèixer de la congregació.+
34 Al sentir els seus crits, tots els israelites que estaven al seu voltant van fugir de por, perquè deien: «La terra se’ns empassarà!»
35 Aleshores de Jehovà va sortir un foc+ que va consumir els 250 homes que oferien l’encens.+
36 A continuació, Jehovà va dir a Moisès:
37 «Digues a Eleazar, el fill del sacerdot Aaron, que tregui els braserets+ del foc, perquè són sants, i que escampi les cendres lluny d’allà.
38 Els braserets dels homes que han perdut la vida per culpa del seu pecat* s’han tornat sants perquè els han presentat davant de Jehovà. Per això, els braserets s’han de transformar en làmines fines de metall per recobrir l’altar.+ Seran un senyal per als israelites.»+
39 Així doncs, el sacerdot Eleazar va agafar els braserets de coure que havien presentat els homes que van ser cremats, i en va fer làmines a martell per revestir l’altar,
40 tal com Jehovà li havia manat mitjançant Moisès. Això feia recordar als israelites que cap persona que no estigués autoritzada,* és a dir, que no fos descendent d’Aaron, es podria apropar per cremar encens davant de Jehovà,+ i que ningú s’havia de tornar com Corè i els que li havien donat suport.+
41 L’endemà mateix, tot el poble d’Israel va començar a queixar-se de Moisès i d’Aaron.+ Deien: «Vosaltres dos heu matat el poble de Jehovà!»
42 Quan el poble es va reunir per anar en contra de Moisès i d’Aaron, ells es van girar cap a la tenda de reunió i van veure que el núvol la cobria. Llavors va començar a aparèixer la glòria de Jehovà.+
43 Moisès i Aaron es van apropar a la tenda de reunió,+
44 i Jehovà va dir a Moisès:
45 «Aparteu-vos d’aquest poble perquè el pugui exterminar ara mateix.»+ I ells van caure cara a terra.+
46 Aleshores Moisès va dir a Aaron: «Agafa el braseret, posa-hi foc de l’altar+ i tira-hi encens al damunt. Després ves corrents cap al poble i fes expiació per ells,+ perquè ha esclatat la indignació de Jehovà. Ha començat el càstig!»
47 Aaron va agafar de seguida el braseret, tal com Moisès li havia dit, i va entrar corrent enmig de la gent, però el càstig ja havia començat a colpir el poble. Llavors va posar l’encens al damunt del braseret i va començar a fer expiació per la gent.
48 Ell es va quedar dret entre els morts i els vius, i la plaga finalment es va aturar.
49 Els que van morir per aquella plaga van ser 14.700, sense comptar els que van morir per culpa de Corè.
50 Quan per fi Aaron va tornar on era Moisès, a l’entrada de la tenda de reunió, la plaga ja s’havia aturat.
Notes a peu de pàgina
^ O «ens vols dominar».
^ Potser insinuaven que Moisès volia que el poble el seguís cegament.
^ Lit. «el Déu dels esperits de tota carn».
^ Lit. «no són del meu cor».
^ Lit. «obre la seva boca».
^ Lit. «va obrir la boca».
^ O «han pecat contra la seva ànima».
^ Lit. «estrany».
