Nombres 22:1-41
22 Aleshores els israelites van marxar i van acampar a les planes desèrtiques de Moab, a l’altra banda del Jordà, enfront de Jericó.+
2 Balac,+ el fill de Sipor, va sentir tot el que Israel havia fet als amorreus.
3 I els moabites van agafar molta por d’aquell poble, perquè era molt nombrós. De fet, estaven morts de por a causa dels israelites.+
4 Llavors els moabites van dir als ancians de Madian:+ «Ara aquesta multitud devorarà tot el que hi ha al nostre voltant, tal com un toro devora l’herba del camp.»
En aquell temps, el rei de Moab era Balac, el fill de Sipor.
5 Ell va enviar missatgers a Petor per fer venir Balaam, el fill de Beor.+ (Petor està situat a la vora del Riu* i és el lloc on Balaam va néixer.) Balac li va enviar aquest missatge: «Mira! Aquí hi ha un poble que ha sortit d’Egipte i ha cobert la terra.*+ I ara viuen just davant meu!
6 Vine, si us plau, i maleeix-me aquest poble,+ perquè són més poderosos que jo. Potser així els podré vèncer i expulsar de la terra, perquè jo sé que qui tu beneeixes queda beneït i qui tu maleeixes queda maleït.»
7 Així doncs, els ancians de Moab i els ancians de Madian van viatjar amb els diners per pagar l’endevinació i, quan van arribar on era Balaam,+ li van transmetre el missatge de Balac.
8 Balaam els va dir: «Passeu aquí la nit i us comunicaré tot el que Jehovà em digui.» I els prínceps de Moab es van quedar amb Balaam.
9 Aleshores Déu es va aparèixer a Balaam i li va preguntar:+ «Qui són aquests homes que estan amb tu?»
10 I Balaam va contestar al Déu verdader: «Balac, el fill de Sipor, el rei de Moab, m’ha enviat aquest missatge:
11 “Mira! El poble que va sortir d’Egipte està cobrint la terra.* Vine i maleeix-me’l.+ Potser així podré lluitar contra ells i fer-los fora.”»
12 Però Déu va dir a Balaam: «No vagis amb ells. No maleeixis el poble, perquè està beneït.»+
13 Quan Balaam es va llevar al matí, va dir als prínceps de Balac: «Torneu a la vostra terra, perquè Jehovà no em deixa anar amb vosaltres.»
14 Per tant, els prínceps de Moab van marxar, van tornar on era Balac i li van dir: «Balaam no ha volgut venir amb nosaltres.»
15 Ara bé, Balac va enviar un altre grup de prínceps; aquesta vegada era un grup més gran i més distingit que el primer.
16 Ells van anar a dir a Balaam: «Això és el que diu Balac, el fill de Sipor: “Si us plau, que res t’impedeixi venir on soc jo,
17 perquè t’ompliré d’honors i faré tot el que em diguis. Així que, si us plau, vine i maleeix-me aquest poble.”»
18 Però Balaam va respondre als servidors de Balac: «Encara que Balac em donés la seva casa plena de plata i or, jo no podria fer res, ni poc ni molt, a part del que Jehovà, el meu Déu, m’ordenés.+
19 Però, si us plau, passeu aquí la nit fins que sàpiga què més em diu Jehovà.»+
20 Llavors, a la nit, Déu es va aparèixer a Balaam i li va dir: «Si aquests homes han vingut a buscar-te, ves amb ells. Però només podràs dir el que jo et digui.»+
21 I Balaam es va llevar al matí, va preparar la seva burra i va marxar amb els prínceps de Moab.+
22 Però com que Balaam va marxar, Déu es va enfurismar, i l’àngel de Jehovà es va coŀlocar al mig del camí per barrar-li el pas. Balaam anava muntat a la burra i l’acompanyaven dos dels seus ajudants.
23 Quan la burra va veure l’àngel de Jehovà dret al mig del camí amb l’espasa desembeinada a la mà, va intentar desviar-se del camí i anar pel camp. Però Balaam va començar a pegar-li perquè tornés al camí.
24 Després, l’àngel de Jehovà es va aturar en un pas estret que hi havia entre dues vinyes i tenia murs de pedra a banda i banda.
25 Quan la burra va veure l’àngel de Jehovà, va començar a arrambar-se al mur. Aleshores la burra va aixafar el peu de Balaam contra el mur i Balaam li va tornar a pegar.
26 L’àngel de Jehovà va passar al davant i es va aturar en un lloc estret on no hi havia espai per girar cap a la dreta ni cap a l’esquerra.
27 Quan la burra va veure l’àngel de Jehovà, es va ajeure a terra amb Balaam a sobre, i ell, tot enrabiat, es va posar a pegar-li amb el bastó.
28 Finalment Jehovà va fer que la burra parlés,*+ i la burra va dir a Balaam: «Què t’he fet perquè m’hagis pegat tres vegades?»+
29 I Balaam li va contestar: «T’estàs burlant de mi! Si tingués una espasa a la mà, et mataria ara mateix!»
30 I la burra va dir a Balaam: «¿No soc jo la teva burra, la que has muntat tota la teva vida? T’he fet mai una cosa així?» I ell va contestar: «No.»
31 Llavors Jehovà li va destapar els ulls+ a Balaam, i ell va veure l’àngel de Jehovà al mig del camí amb l’espasa desembeinada a la mà. De seguida Balaam es va agenollar i es va inclinar fins a terra.
32 Aleshores l’àngel de Jehovà li va dir: «Per què has pegat tres vegades a la teva burra? Soc jo qui he vingut a barrar-te el pas, perquè el teu viatge està en contra de la meva voluntat.+
33 La burra m’ha vist i ha intentat allunyar-se de mi aquestes tres vegades.+ Imagina’t que no ho hagués fet! A hores d’ara, a tu ja t’hauria matat, però a la burra l’hauria deixat amb vida.»
34 I Balaam va dir a l’àngel de Jehovà: «He pecat, perquè no sabia que eres tu qui estava davant meu al mig del camí. Però si no et sembla bé que faci aquest viatge, me’n tornaré.»
35 Ara bé, l’àngel de Jehovà va dir a Balaam: «Ves amb ells, però només podràs dir el que jo et digui.» I Balaam va continuar el viatge amb els prínceps de Balac.
36 De seguida que Balac va sentir que Balaam havia arribat, va sortir a trobar-se amb ell a una ciutat de Moab situada a la riba de l’Arnon, a la frontera del territori.
37 I Balac va preguntar a Balaam: «No t’havia fet cridar? Per què no vas venir? Que penses que no soc capaç d’omplir-te d’honors?»+
38 I Balaam li va contestar: «Bé, aquí em tens. Però no sé si podré dir res. Només podré dir les paraules que Déu posi a la meva boca.»+
39 Així que Balaam va marxar amb Balac, i van arribar a Quiriat-Hussot.
40 Llavors Balac va sacrificar toros i ovelles, i en va donar algunes porcions a Balaam i als prínceps que estaven amb ell.
41 Al matí, Balac va pujar amb Balaam a Bamot-Baal, des d’on podia veure tot el poble d’Israel.+
Notes a peu de pàgina
^ Pel que sembla, el riu Eufrates.
^ O «el país». Lit. «l’ull de la terra».
^ O «el país».
^ Lit. «va obrir la boca de la burra».
