Osees 9:1-17

  • Déu rebutja Efraïm pels seus pecats (1-17)

    • S’entreguen al déu vergonyós (10)

9  «Oh Israel, no estiguis content!+ No actuïs amb alegria com fan els pobles. Perquè amb la teva prostitució* t’has allunyat del teu Déu.+ Has estimat el salari que obtens per la teva prostitució en totes les eres de cereals.+   Però les eres i els cups* per al vi no els donaran aliment,i ells no tindran vi nou.+   Israel no continuarà vivint a la terra de Jehovà,+sinó que Efraïm tornarà a Egipte,i a Assíria menjarà el que és impur.+   Ja no vessaran ofrenes de vi per a Jehovà,+i a ell no li agradaran els seus sacrificis.+ Ells són com el pa que es menja quan s’està de dol,tots els que en mengin es tornaran impurs. Perquè el seu pa només és per a ellsi no entrarà a la casa de Jehovà.   Què fareu quan arribi el dia de reunir-se,*el dia de la festa de Jehovà?   Perquè ells hauran de fugir a causa de la destrucció.+ Egipte els reunirà+ i Memfis els enterrarà.+ Les ortigues s’apropiaran de les seves coses valuoses de platai hi haurà arbustos espinosos a les seves tendes.   Arribaran els dies de passar comptes,+arribaran els dies del càstig,i Israel se n’assabentarà. El seu profeta serà insensat i l’home de missatges inspirats es tornarà boig. Com que el teu error és immens, l’enemistat contra tu és immensa.»   El vigilant+ d’Efraïm era amb el meu Déu.+ Però ara tots els camins dels seus profetes+ són com les trampes d’un caçador d’ocells;hi ha enemistat a la casa del seu Déu.   S’han corromput profundament, igual que en temps de Guibeà.+ Déu recordarà els seus errors i castigarà els seus pecats.+ 10  «Vaig trobar Israel com qui troba raïm al desert.+ Vaig veure els vostres avantpassats com les figues primerenques d’una figuera. Però ells van acudir a Baal de Peor;+es van entregar a aquesta cosa vergonyosa*+i van arribar a ser tan repugnants com el déu que estimaven. 11  La glòria d’Efraïm se’n va volant com un ocell;no hi ha naixement, ni embaràs, ni concepció.+ 12  Encara que aconsegueixin criar els seus fills,jo els hi aniré prenent fins que no en quedi cap.+ Pobres d’ells quan jo els abandoni!+ 13  Efraïm, plantat en un prat, em recordava a Tir.+ Ara Efraïm haurà de portar els seus fills a la matança.» 14  Dona’ls, Jehovà, el que els has de donar: una matriu que avorta i pits que no donen llet.* 15  «Tota la seva maldat va tenir lloc a Guilgal,+ perquè allà els vaig començar a odiar. Els faré fora de casa meva per culpa de les seves males accions.+ Ja no els estimaré més;+tots els seus prínceps són tossuts. 16  Efraïm serà abatut.+ La seva arrel s’assecarà, i ells no donaran fruit. Encara que donin a llum, faré que els seus fills estimats morin.» 17  El meu Déu els rebutjaràperquè ells no l’han escoltat,+i arribaran a ser fugitius entre les nacions.+

Notes a peu de pàgina

O «immoralitat», «promiscuïtat».
Lloc on es trepitja el raïm.
O «de la vostra festa establerta».
O «aquest déu vergonyós».
O «pits secs».