Carta als Romans 14:1-23
14 Rebeu qui té debilitats en la seva fe,+ i no jutgeu qüestions d’opinió personal.*
2 A un home, la fe li permet menjar de tot, però l’home que és dèbil només menja verdures.
3 Qui menja, que no menyspreï qui no menja, i qui no menja, que no jutgi qui menja,+ perquè Déu l’ha rebut.
4 Qui ets tu per jutjar el servidor d’un altre?+ Que es mantingui dret o que caigui és cosa del seu amo.+ De fet, es mantindrà dret, perquè Jehovà* pot fer que es mantingui dret.
5 Un home pensa que hi ha dies més importants que d’altres,+ i un altre pensa que tots els dies són iguals.+ Que cadascú estigui totalment convençut en la seva pròpia ment.
6 Qui celebra un cert dia, el celebra per a Jehovà.* De la mateixa manera, qui menja, ho fa per a Jehovà,* ja que dona gràcies a Déu,+ i qui no menja, ho fa per a Jehovà,* i tot i així dona gràcies a Déu.+
7 De fet, ningú de nosaltres viu només per a si mateix,+ i ningú mor només per a si mateix.
8 Si vivim, vivim per a Jehovà,*+ i si morim, morim per a Jehovà.* Per tant, tant si vivim com si morim, som de Jehovà.*+
9 Perquè Crist va morir i va tornar a viure amb aquest objectiu: per ser Senyor tant dels morts com dels vius.+
10 Ara bé, per què jutges el teu germà?+ O per què menysprees el teu germà? De fet, tots estarem drets davant del tribunal de Déu.+
11 Perquè està escrit: «Jehovà* diu: “Tan cert com que estic viu,+ tots els genolls es doblegaran davant meu i totes les boques reconeixeran públicament que jo soc Déu.”»+
12 Per tant, cadascun de nosaltres haurà de donar comptes a Déu de si mateix.+
13 Així doncs, deixem de jutjar-nos els uns als altres+ i decidim-nos a no posar cap entrebanc ni cap obstacle davant d’un germà.+
14 Sé i estic convençut en el Senyor Jesús que res és impur en si mateix.+ Només quan algú pensa que una cosa és impura, llavors és impura per a ell.
15 Perquè si ofens el teu germà pel que menges, ja no segueixes el camí de l’amor.+ No destrueixis amb el que menges aquell pel qual Crist va morir.+
16 Per tant, no deixeu que es parli malament del bé que feu.
17 Perquè el Regne de Déu no consisteix a menjar i beure,+ sinó en la justícia, la pau i el goig per mitjà de l’esperit sant.
18 Qui serveix Crist com a esclau d’aquesta manera agrada a Déu i té l’aprovació dels homes.
19 Per tant, busquem les coses que promouen la pau+ i les coses que ens edifiquen* els uns als altres.+
20 Deixeu d’enderrocar l’obra de Déu només pel menjar.+ És cert que totes les coses són pures, però és perjudicial* que algú mengi si això fa ensopegar.+
21 És millor no menjar carn ni beure vi ni fer res que faci ensopegar el teu germà.+
22 La fe que tens, guarda-la per a tu mateix davant de Déu. Feliç l’home que no es jutja a si mateix pel que ha decidit fer.
23 Ara bé, si té dubtes però menja, ja ha sigut condemnat, perquè no menja per fe. De fet, tot el que no es fa per fe és pecat.
