Carta als Romans 4:1-25
4 Per tant, què direm que va aconseguir Abraham, el nostre avantpassat?*
2 Per exemple, si Abraham hagués sigut declarat just per les seves obres, hauria tingut motius per enorgullir-se’n, però no davant de Déu.
3 I què diuen les Escriptures? «Abraham va posar fe en Jehovà* i se’l va considerar just.»*+
4 Ara bé, el sou que rep qui treballa no es considera bondat immerescuda, sinó una cosa que té dret a rebre.*
5 En canvi, a qui no fa obres però posa fe en aquell que declara just l’irreverent, se’l considera just per la seva fe.*+
6 David també parla de la felicitat de l’home a qui Déu considera just* però no per les seves obres:
7 «Feliços són aquells a qui se’ls han perdonat les males accions* i a qui se’ls han cobert* els pecats.
8 Feliç és l’home a qui Jehovà* de cap manera li tindrà en compte els pecats.»+
9 Llavors, tenen aquesta felicitat només els circumcisos, o també els incircumcisos?+ Perquè diem: «A Abraham se’l va considerar just per la seva fe.»*+
10 Però, quan se’l va considerar just?* ¿Quan estava circumcidat, o quan no estava circumcidat? Encara no estava circumcidat i, per tant, era incircumcís.
11 I va rebre un senyal,+ és a dir, la circumcisió, com a segell* de la justícia per la fe que tenia quan no estava circumcidat. Això va passar perquè fos el pare de tots els que tenen fe+ sense estar circumcidats, a fi que siguin considerats justos,*
12 i perquè fos el pare d’una descendència circumcidada, no només dels que s’aferren a la circumcisió, sinó també dels que segueixen correctament les petjades de la fe que el nostre pare Abraham+ tenia quan no estava circumcidat.
13 Perquè no va ser per mitjà de la llei que Abraham o la seva descendència van rebre la promesa que ell seria hereu d’un món,+ sinó que va ser per mitjà de la justícia que s’obté per la fe.+
14 Perquè, si els que s’aferren a la llei són els hereus, la fe no serveix per a res i la promesa queda anuŀlada.
15 En realitat, la Llei provoca ira,+ però on no hi ha llei, tampoc hi ha transgressió.+
16 Per això, la promesa és per mitjà de la fe, perquè sigui per bondat immerescuda,+ a fi que la promesa sigui segura per a tota la seva descendència,+ no només per als que s’aferren a la Llei, sinó també per als que s’aferren a la fe d’Abraham, que és el pare de tots nosaltres.+
17 (Tal com està escrit: «T’he nomenat pare de moltes nacions.»)+ Això va passar davant de Déu, en qui Abraham tenia fe, davant d’aquell que dona vida als morts i parla de les coses que no són com si fossin.*
18 Tot i que no hi havia esperança, es va basar en l’esperança i va tenir fe que seria el pare de moltes nacions, perquè se li havia dit: «Així serà la teva descendència.»+
19 I encara que la seva fe no es va debilitar, sí que veia que el seu cos estava com mort (perquè tenia uns 100 anys)+ i que la matriu de Sara estava morta.*+
20 Però per la promesa de Déu, no va dubtar per falta de fe. Al contrari, la seva fe el va fer fort, i així va donar glòria a Déu,
21 totalment convençut que Déu podia complir el que havia promès.+
22 És per això que «se’l va considerar just».*+
23 Però les paraules «se’l va considerar» no es van escriure només per a ell,+
24 sinó també per a nosaltres, que serem considerats justos, perquè creiem en aquell que va ressuscitar* Jesús, el nostre Senyor, d’entre els morts.+
25 Ell va ser entregat per les nostres ofenses+ i va ser ressuscitat* perquè siguem declarats justos.+
Notes a peu de pàgina
^ Lit. «avantpassat segons la carn».
^ O «se li va comptar com a justícia».
^ O «com un deute».
^ O «la seva fe se li compta com a justícia».
^ O «atribueix justícia».
^ O «accions contràries a la llei».
^ O «han perdonat».
^ O «La fe d’Abraham se li va comptar com a justícia».
^ O «se li va comptar com a justícia».
^ O «garantia», «confirmació».
^ O «se’ls atribueixi justícia».
^ O potser «fa existir el que no existeix».
^ O «era estèril».
^ O «se li va comptar com a justícia».
^ Lit. «va aixecar».
^ Lit. «aixecat».
