Carta als Romans 8:1-39
8 Per tant, els que estan en unió amb Crist Jesús no són condemnats.
2 Perquè la llei de l’esperit que dona vida en unió amb Crist Jesús t’ha alliberat+ de la llei del pecat i de la mort.
3 El que la Llei era incapaç de fer+ perquè era dèbil+ a causa de la carn, Déu ho va fer quan va enviar el seu propi Fill+ amb una forma semblant a la d’humans pecadors*+ per eliminar el pecat. Així va condemnar el pecat en la carn
4 perquè el requisit just de la Llei es complís en nosaltres,+ els que no caminem guiats per la carn sinó per l’esperit.+
5 Perquè els que viuen guiats per la carn se centren en les coses de la carn,+ però els que viuen guiats per l’esperit, en les coses de l’esperit.+
6 De fet, centrar-se en la carn porta a la mort,+ però centrar-se en l’esperit porta a la vida i a la pau.+
7 Perquè centrar-se en la carn porta a ser enemics de Déu,+ perquè la carn no està sotmesa a la llei de Déu, i de fet no ho pot estar.
8 Per tant, els que viuen guiats per la carn no poden agradar a Déu.
9 Ara bé, si l’esperit de Déu de debò viu dins vostre, aleshores no viviu guiats per la carn, sinó per l’esperit.+ Però si algú no té l’esperit de Crist, no pertany a Crist.
10 En canvi, si Crist està en unió amb vosaltres,+ el cos està mort per causa del pecat, però l’esperit dona vida per causa de la justícia.
11 Per tant, si l’esperit d’aquell que va ressuscitar* Jesús d’entre els morts viu dins vostre, aquell que va ressuscitar* Crist Jesús d’entre els morts+ també donarà vida als vostres cossos mortals+ per mitjà del seu esperit, que viu dins vostre.
12 Així doncs, germans, tenim una obligació, però no amb la carn per viure guiats per la carn.+
13 Perquè si viviu guiats per la carn, sens dubte morireu, però si feu morir les pràctiques del cos+ per mitjà de l’esperit, viureu.+
14 De fet, tots els que són guiats per l’esperit de Déu sí que són fills de Déu.+
15 Perquè no heu rebut un esperit d’esclavitud que us faci tornar a tenir por, sinó que heu rebut un esperit que us adopta com a fills, l’esperit que ens fa cridar: «Abba,* Pare!»+
16 L’esperit mateix dona testimoni amb el nostre esperit+ que som fills de Déu.+
17 I si som fills, també som hereus —hereus de Déu i cohereus+ amb Crist—, sempre que patim amb Crist+ perquè també siguem glorificats amb ell.+
18 Per tant, penso que els patiments actuals no són res comparats amb la glòria que serà revelada en nosaltres.+
19 Perquè la creació espera amb molta expectació la revelació dels fills de Déu.+
20 De fet, la creació va ser sotmesa a la inutilitat,+ però no per voluntat pròpia, sinó per la d’aquell que la va sotmetre, prenent com a base l’esperança
21 que la creació també seria alliberada+ de l’esclavitud a la corrupció i tindria la gloriosa llibertat dels fills de Déu.
22 Sabem que fins ara tota la creació junta segueix gemegant i patint.
23 I això no és tot, sinó que nosaltres mateixos, que tenim les primícies, és a dir, l’esperit, també gemeguem dins nostre+ mentre esperem amb molta iŀlusió ser adoptats com a fills,+ ser alliberats per rescat dels nostres cossos.
24 Perquè vam ser salvats en aquesta esperança. Ara bé, l’esperança que es veu no és esperança perquè, com pot algú esperar el que ja veu?
25 Però si esperem+ el que no veiem,+ ho continuem esperant amb molta iŀlusió i aguant.+
26 De la mateixa manera, l’esperit també ve a ajudar-nos quan som dèbils,+ perquè el problema és que de vegades no sabem què hem de demanar en oració, però l’esperit suplica per nosaltres amb gemecs no expressats.*
27 Ara bé, qui examina els cors+ sap què vol dir l’esperit, perquè aquest suplica pels sants d’acord amb la voluntat de Déu.
28 Sabem que Déu fa que totes les seves obres cooperin per al bé dels que estimen Déu, aquells que són cridats d’acord amb el seu propòsit.+
29 Perquè a aquells a qui primer va dirigir la seva atenció,* també els va escollir per endavant* perquè fossin modelats segons la imatge del seu Fill+ i així ell fos el primogènit+ de molts germans.+
30 A més, els que va escollir per endavant*+ són els que també va cridar,+ els que va cridar són els que també va declarar justos+ i, per últim, els que va declarar justos són els que també va glorificar.+
31 Aleshores, què direm de tot això? Si Déu està de part nostra, qui estarà contra nosaltres?+
32 Si ell no va eximir de la mort ni al seu propi Fill, sinó que el va entregar per tots nosaltres,+ no ens donarà bondadosament, juntament amb ell, totes les altres coses?
33 Qui podrà presentar alguna acusació contra els escollits de Déu?+ És Déu qui els declara justos.+
34 Qui els podrà condemnar? És Crist Jesús qui va morir. I no només això, ell és qui va ser ressuscitat,* qui està a la dreta de Déu+ i també qui suplica per nosaltres.+
35 Qui ens podrà separar de l’amor del Crist?+ Les dificultats? L’angoixa? La persecució? La fam? No tenir roba? Els perills? L’espasa?+
36 Tal com està escrit: «Per causa teva ens estan matant tot el dia, som com les ovelles que es porten a l’escorxador.»+
37 Però de totes aquestes coses en sortim completament vencedors+ gràcies a qui ens va estimar.
38 Perquè estic convençut que ni la mort, ni la vida, ni els àngels, ni els governs, ni les coses d’ara, ni les coses que vindran, ni els poders,+
39 ni l’altura, ni la profunditat, ni cap altra creació podrà separar-nos de l’amor de Déu que està en Crist Jesús, el nostre Senyor.
Notes a peu de pàgina
^ Lit. «carn pecadora».
^ Lit. «va aixecar».
^ Lit. «va aixecar».
^ Paraula hebrea o aramea que significa ‘oh pare!’.
^ O «no expressats amb paraules».
^ O «va reconèixer».
^ O «va predeterminar».
^ O «va predeterminar».
^ Lit. «aixecat».
