Salms 139:1-24
Per al director. Salm de David.
139 Oh Jehovà, tu m’has examinat a fons, tu em coneixes.+
2 Saps quan m’assec i quan m’aixeco.+
Des de lluny, coneixes els meus pensaments.+
3 M’observes* quan viatjo i quan m’estiro.
Coneixes bé tots els meus camins.+
4 Fins i tot abans que una paraula arribi a la meva llengua,tu, oh Jehovà, ja la coneixes completament.+
5 M’envoltes per davant i per darrere,i poses la teva mà damunt meu.
6 Un coneixement així escapa de la meva comprensió.*
És tan elevat que no hi puc arribar.*+
7 On puc anar per escapar-me del teu esperit?
On puc fugir del teu rostre?+
8 Si pugés al cel, tu hi series,i si m’estirés a la Tomba,* allà t’hi trobaria.+
9 Si volés amb les ales de l’albaper anar a viure al mar més llunyà,
10 fins i tot allà la teva mà em guiariai la teva mà dreta m’agafaria ben fort.+
11 Si digués: «Segur que la foscor m’amagarà!»,llavors la nit al meu voltant es transformaria en llum.
12 Ni tan sols la foscor seria massa fosca per a tu,sinó que la nit seria tan brillant com el dia.+
Per a tu la foscor és com la llum.+
13 Perquè tu vas formar els meus ronyons,em vas tenir protegit* a la matriu de la meva mare.+
14 T’alabo perquè estic fet de manera impressionant i meravellosa.+
Les teves obres són meravelloses,+ho sé molt bé.
15 Els meus ossos no estaven amagats de tuquan vaig ser format en secret,quan vaig ser teixit a les profunditats de la terra.+
16 Els teus ulls em van veure fins i tot quan jo era un embrió.
Totes les seves parts estaven escrites en el teu llibre—inclús els dies en què es formarien—abans que cap d’elles existís.
17 Per això considero els teus pensaments tan preciosos!+
Déu meu, n’hi ha una quantitat immensa!+
18 Quan intento comptar-los, són més que els grans de sorra.+
Em desperto, i encara estic amb tu.*+
19 Déu meu, tant de bo matessis els malvats!+
Així s’apartarien de mi els homes violents,*
20 els que diuen coses en contra teva amb intencions perverses.*
Ells són els teus adversaris, que utilitzen el teu nom d’una manera indigna.+
21 Oh Jehovà, ¿no odio els que t’odien?+
¿I no em fan fàstic els que es rebeŀlen contra tu?+
22 No puc més que odiar-los.+
Realment els considero els meus enemics.
23 Examina’m a fons, Déu meu, i coneix el meu cor.+
Mira dins meu i coneix els meus pensaments angoixants.*+
24 Fixa’t si dins meu hi ha alguna tendència* perjudicial,+i guia’m+ pel camí de l’eternitat.
Notes a peu de pàgina
^ Lit. «Em mesures».
^ O «és massa admirable per a mi».
^ O «És més del que puc comprendre».
^ O potser «em vas teixir».
^ O potser «encara els estic comptant».
^ O «culpables de vessar sang».
^ O «d’acord amb les seves idees».
^ O «les meves preocupacions».
^ Lit. «algun camí».
