Salms 32:1-11
De David. Maskil.*
32 Feliç és aquell a qui se li ha perdonat l’ofensa, a qui se li ha cobert* el pecat.+
2 Feliç és l’home a qui Jehovà no li imputa la culpa,+l’home que no té engany en el seu esperit.
3 Mentre jo callava, els meus ossos es consumien de tant lamentar-me tot el dia.+
4 Perquè nit i dia la teva mà* pesava molt damunt meu.+
Les meves forces s’evaporaven com l’aigua amb la calor seca de l’estiu. (Sèlah)
5 Però finalment et vaig confessar el meu pecat,no vaig amagar el meu error.+
Vaig dir: «Confessaré les meves ofenses a Jehovà.»+
I tu vas perdonar el meu error i els meus pecats.+ (Sèlah)
6 Per això tots els que són lleials et faran oració+mentre encara se’t pugui trobar.+
Llavors, ni les aigües torrencials els atraparan.
7 Tu ets el meu amagatall,tu em protegiràs de l’angoixa.+
M’envoltaràs amb crits alegres de salvació.+ (Sèlah)
8 «Et faré perspicaç i t’ensenyaré el camí que has de seguir.+
T’aconsellaré amb la meva mirada damunt teu.+
9 No siguis com el cavall o la mula, que no tenen enteniment+i que cal controlar amb brides i regnesperquè s’apropin a tu.»
10 Els malvats tenen molts patiments,però els que confien en Jehovà estan envoltats del seu amor lleial.+
11 Alegreu-vos en Jehovà i estigueu contents, vosaltres, els que sou justos.
Crideu d’alegria, tots vosaltres, els que teniu un cor recte.
